Conceptes bàsics
1. Narra les aventures d’armes i d’amor d’un cavaller de bon llintage que habita a Varoic (Anglaterra): Tirant lo Blanc
2. El nom li ve perquè és del regne de Tirània i la seva mare es deia Blanca.
3. Tirant lo Blanc no és un llibre de cavalleries, sinó una novel·la cavalleresca. Els llibres de cavalleria presentaven cavallers virtuosos que anaven a la recerca de grans aventures per tal d’aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l’amor d’una gran dama. En aquests escenaris, hi apareixen molts elements meravellosos i fenòmens màgics.
4. La novel·la cavalleresca del segle XV té com a protagonistes cavallers més humanitzats que intervenen en situacions històriques concretes i en espais coneguts.
5. La novel·la consta de cinc parts ben diferenciades, les quals es desenvolupen en cinc escenaris geogràfics diferents:
- Tirant a Anglaterra
- Tirant a Sicília i a Rodes
- Tirant a l’Imperi Grec
- Tirant al Nord d’Àfrica
- Tirant allibera l’Imperi Grec
6. Tirant lo Blanc fou editada el 20 de novembre de 1490. És obra del valencià Joanot Martorell (Gandia, 1413/1415-1468), és una caracteritzada per la novel·la cavalleresca caracteritzada per la dimensió humana dels personatges, la versemblança de les accions i els esdeveniments (la majoria basats en fets històrics) i un tractament de les relacions amoroses alegre i divertit.
Documental sobre Joanot Martorell
El cavaller Tirant
Tirant lo Blanc és un cavaller de ficció que podia tenir un aspecte semblant al que veieu aquí, però que imitava el comportament dels cavallers que existien de debò.
Un cavaller, al segle XV i abans, és un home noble amb una armadura que defensa el rei, la reina, el seu senyor feudal i els febles: les dones, les criatures, els pobres.
Calia dedicar-hi molt temps, per acabar essent un bon cavaller. Als vuit anys, més o menys, els noiets començaven a aprendre a dansar, a cantar, a llegir i escriure, a pujar a cavall, a servir-se de les armes i a lluitar. Quan s’havia acabat l’aprenentatge, el noi esdevenia cavaller després d’una cerimònia ritual que consistia, bàsicament, en rebre un cop d’espasa a l’espatlla i jurar protegir els febles i la llei. La nit abans de la celebració, el futur cavaller se la passava en una església, resant i preparant-se per al gloriós moment.
A partir d’aleshores, el cavaller ha de demostrar posseir unes virtuts que el faran reconeixible com a tal: ha de ser valent (ha de tenir força física per poder utilitzar les armes), ha de ser lleial (al seu senyor, a la seva dama) i ha de ser generós: ha de refusar acumular riqueses. Tot el que és i el que té ho ha de compartir amb els altres.
Recull de textos
Les primeres novel·les de cavallers
|
El lleó agraït Ivain caminava consirós per un bosc espès quan, de sobte, va sentir un crit molt foro i dolorós. En una clariana va veure una serp gegant que tenia un lleó atrapat amb la cua, mentre li cremava els lloms amb les cents flames que vomitava. Ivain tragué l’espasa, va posar l’escut davant la cara de l’animal, perquè no el cremés amb les flames, i va atacar aquella fera traïdora. La va ferir una vegada i una altra fins que la va fer a trossos.El lleó, en veure’s deslliurat per aquell noble cavaller, va inclinar el cap, s’alçà sobre les potes del darrere i, després, va agenollar-se amb el rostre amarat de llàgrimes d’humilitat. I quan el cavaller va fer el gest de reprendre el camí, el bondadós i honrat animal se li posà al costat, demostrant-li que ja no l’abandonaria mai més, perquè desitjava servir i protegir el seu senyor. El cavaller del lleó de Chretién de Troyes |
Les aventures de Tirant lo Blanc
|
El combat de Tirant amb l’alà Un bon dia, que ja havia sanat de les ferides, acudí a la ciutat, car volia anar a ca l’orfebre perquè li brodés una roba. En aquell dia i hora el príncep de Gal·les i molts cavallers, tots ells caçadors, havien arribat a la ciutat. Els caçadors portaven tota mena de gossos de presa i, entre ells, els més braus: uns alans que feien por de veure. Un d’ells havia romput la cadena i ningú no gosava acostar-s’hi, de tal manera que la plaça era deserta i fins el cavall es negava a avançar davant aquell gos ferotge.Tirant descavalcà i s’acostà al gos espasa en mà, i el gos, en veure l’espasa, es féu enrere. “Com que veig que tens temor de les meves armes, no vull que diguin de mi que amb armes sobrades t’he combatut.” Dit això, Tirant llançà l’espasa […]. El gos arrencà una cursa contra Tirant i se li abraonà al damunt. Tothom seguia amb espant la lluita ferotge entre l’home i la bèstia. I l’un deia: “Mireu, l’està mossegant!”. I l’altre: “És clar que mossega… és un gos!”. “No dic això! És Tirant qui mossega el gos!”I lluitaren fins que Tirant va abatre l’alà ferotge. I car havien estat iguals en armes, a Tirant li donaren l’honor, com si hagués vençut un cavaller de camp. |
Tirant, enamorat
|
La declaració de TirantTirant prengué la mà de Carmesina i la va treure a la dansa. La princesa prou es va adonar del posat trist del cavaller. “Digueu-me, capità ─digué─, quin mal és el que té la vostra persona?” “És mal d’amar, senyora.”Pel so de les paraules, Carmesina entengué que el mal que feia sofrir Tirant era el mal de mar. “El mar no fa mal als foraters. Capità, per què no em voleu dir la veritat?” “La cruel pena que mon ànima sent és que estimo i no sé si sóc estimat.” “Digueu-me qui és la senyora que tant mal us fa passar. Que si us hi puc ajudar…” Tirant va treure’s de la màniga un espill i l’oferí a Carmesina: “Senyora, la imatge que hi veureu em donaria mort o vida. Maneu-li vostra Altesa que em prengui a mercè”. I en dir això, Tirant se’n va anara de pressa a la sala. […] En quedar-se sola, Carmesina corregué a la seva cambra i contemplà admirada la pròpia imatge a l’espill. Tirant lo Blanc (adaptació de M. Aurèlia Capmany) |
Per saber-ne més
Deixa un comentari