«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s’ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències.
Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d’organització i jerarquització, i explicar, és l’activitat que, partint d’una base expositiva o informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa.
Què és un text expositiu?
El text explicatiu o expositiu pretén informar d’un tema de manera clara, ordenada, precisa i lògica a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú. Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre el tema a què es fa referència. És per això que el text expositiu ha de presentar una organització lògica i ordenada de les idees, i per a redactar-lo es fan servir marques gràfiques com lletres, nombres, guions o dibuixos.
Marques per reconèixer un text expositiu:
- Títols i subtítols: encapçalen un text i les seves parts. Serveixen per indicar el contingut de les informacions que segueixen.
- Paràgrafs: fragments del text separats per un punt i a part. El contingut del paràgraf té una certa unitat: gira a l’entorn d’una idea principal.
- Tipus de lletra (negreta, subratllada, cursiva…) per destacar algun concepte important.
- Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions, que complementen la informació i la fan més comprensible.
- Exemples que ajuden a entendre el que s’explica en el text.
Una bona exposició ha de ser:
- Senzilla, perquè sigui fàcil d’entendre.
- Amena, perquè no sigui avorrida.
- Dividida en parts (text oral) o paràgrafs (text escrit), tal com s’explica en l’estructura. Per tant, com a mínim hi ha d’haver tres paràgrafs.
Estructura
Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L’estructura clàssica d’un text expositiu és:
| 1. Introducció: | on es presenta el tema de què es parlarà. Es descriu un objecte, un fet o un concepte dient-ne les propietats i les parts. |
| 2. Desenvolupament del tema: | es presenta un problema de coneixement que es vol resoldre i, tot seguit, exposar-ne la solució. |
| 3. Conclusió: | és un resum de les idees principals. |
Exemples de textos expositius
- articles de les revistes especialitzades
- documentals
- reportatges
- exposicions orals
- ressenyes de llibres
- temes desenvolupats en els llibres de text
Recursos que podem utilitzar
En l’explicació, l’emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L’emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques:
- L’exemplificació (… com, per exemple,…) i la definició
- El resum (així, doncs, …, en resum…). En una explicació molt llarga ajuda a centrar el tema i també serveix com a conclusió.
- La subdivisió en apartats (primer de tot, en segon lloc, per últim, etc.) que tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar el discurs.
- Les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal)
La llengua del text explicatiu ha de ser clara. Per això, les frases han de ser senzilles i el vocabulari, clar i precís.
- La selecció dels noms i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisió per tal d’evitar l’ambigüitat. (per exemple “Jo vaig veure un banc” és ambigu perquè no diu quin tipus de “banc”)
- L’ús d’adjectius és escàs: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatius, mai subjectius (no donaran l’opinió). (per exemple, “La Maria és alta, medeix 1.90”)
- El temps verbal característic de l’explicació és el present d’indicatiu. Si es recorre a alguna anècdota per donar exemples, són habituals també formes verbals en passat.
- Els connectors tenen en l’exposició un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen. (Exemples: perquè, ja que, a causa que, com que, degut a, com a conseqüència de, per tant, així, per consegüent, en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió…)
En l’exposició oral:
- la repetició, els canvis d’entonació i les pauses expressives, etc.
En l’exposició escrita:
- s’utilitza la subdivisió en apartats, l’ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc.)
Recomanacions
Abans de fer o escriure una exposició, és molt convenient de fer-ne un esquema, per tal de tenir ben clares les idees que es volen exposar i quin ordre es vol seguir.
És molt bona idea abans d’escriure el text definitiu, fer un esborrany. Rellegir-lo i fer-hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quedi clara, etc.)
Abans d’escriure un text expositiu, cal documentar-se bé sobre el tema del qual parlarem. Cal buscar informació i seleccionar la que ens pugui ser útil.
Tècniques explicatives
| Presentació del tema | Avui parlarem de la funció pol·linitzadora |
| Explicació de conceptes | Fenomen de coevolució: progressivament les flors han ofert aliment als insectes i aquests han dut el pol·len a altres flors. |
| Classificació o enumeració | Els insectes pol·linitzadors són les abelles, les papallones, les mosques i els escarabats. |
| Exemples sorprenents | Hi ha casos sorprenents en què la flor imita la forma de l’insecte. |
| Problema de coneixement | Què passa si els insectes porten el pol·len a una planta diferent? |
| Menció de termes específics | D’això, se’n diu pol·linització creuada. |
| Enumeració de causes i efectes | Si transformem…, urbanitzem, contaminem…, aleshores els insectes moren o se’n van. |
| Aportació de dades | Segons alguns estudis, la població pol·linitzadora ha minvat. |
| Aclariment de conceptes | L’apicultura, és a dir, la cria d’abelles. |
| Cites d’autoritat | Albert Einstein va dir… |
| Prediccions i hipòtesis | Si els pol·linitzadors disminueixen, el resultat possible és una reacció en cadena. |
| Exemples | En el cas dels ametllers, per exemple, la pol·linització depèn quasi al cent per cent de l’actuació dels insectes |
| Propostes didàctiques | Ho pots comprovar fent un treball de camp |
| Instruccions | Mira, has d’escollir…; has de procurar…; has de posar… . |
| Marcadors d’ordre | Abans de tot, … A continuació, … En acabat, … Finalment, … |
| Connectors de causa i conseqüència | ja que, perquè, consegüentment, tanmateix, així doncs, per tant |
| Conclusions | Els insectes pol·linitzadors són necessaris… els humans hem de preservar… |
El llenguatge d’especialitat
Cadascuna de les especialitats científiques o tècniques té un vocabulari específic per anomenar els conceptes, els fenòmens i els elements que estudia. En aquest hipotètic text, que podríem incloure en l’àmbit de les ciències de la naturalesa, hi podríem trobar diverses paraules que són pròpies d’algun camp del coneixement humà: pol·linització, diversitat genètica, hàbitat, ecosistema, piràmide ecològica, biodiversitat, botons florals, floració, etc. Aquestes paraules formen part de la terminologia específica de les ciències de la naturalesa; són, doncs, termes pròpies d’aquesta matèria.
Un terme és una unitat lèxica (una paraula o una locució) que designa, de manera inequívoca, un concepte, un fenomen o un element en un àmbit d’especialitat determinat (medicina, química, informàtica…).
Per practicar
| Wordwall.net | Activitat 1 | Activitat 2 |
Activitat 3
Intenta definir amb la màxima precisió els termes científics següents: pol·linització, hàbitat, ecosistema, biodiversitat i floració.
Activitat 4
Llegeix el text “Apunta’t a un consum responsable” i identifica’n els trets característics d’un text expositiu: títol, subtítol, paràgrafs, titolets, destacats, fotografia, peu de fotografia.
Loading...
Reload document 
Open in new tab 
17 juny 2021 at 7:50
Molt text però em serveix de molt.