Tag ortografia
Tan o tant? TAN TANT Indica la quantitat d’un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial És invariable En castellà és tan No siguis tan pessimista. Ho ha fet tan malament que ha hagut de repetir-ho. Si vas tan de pressa no podré seguir-te…. Continue Reading →
quan o quant? QUAN QUANT Fa referència al temps És invariable Es pot substituir per “en quin moment”, “a quina hora”, “quin dia”, etc. En castellà és cuando Quan (el dia que) vinguis escoltarem el CD. No m’ha dit quan… Continue Reading →
Definició Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i característiques dels éssers o les coses. Àguila Majestuosa, impàvida, ingràvida, ufanosa. Dalt del cel sembla un estel. Ulls de foc, urpes de ferro, és l’àguila,… Continue Reading →
Què és l’alfabet o abecedari? L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. D’on prové la paraula alfabet? La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: alfa… Continue Reading →
Indiquen si un nom és masculí o femení, singular o plural. Formen part de la categoria dels determinants. Se situen sempre davant del nom. Són paraules variables (tenen gènere i nombre). Concorden amb el nom en gènere i nombre. L’article definit Masculí… Continue Reading →
Posició respecte el verb Els pronoms febles es combinen amb el verb. A l’estiu ens n’anirem de vacances lluny. No s’adapta a la nova vida. Us ha jugat una mala passada. Normalment se situen just davant del verb, però en… Continue Reading →
Regles d’accentuació REGLA 1. Accentuem les paraules agudes quan acaben en aquestes 12 terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in Exemples: demà, faré, rajolí, ocasió, tabú, cabàs, després, pastís, borrós, barnús, suspèn, Berlín La… Continue Reading →
Sinó Sinó és una conjunció adversativa 1. Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat. No agafis el paraigua, sinó la capelina. No li ha dit que marxés, sinó que es quedés. 2. En oracions negatives introdueix un element… Continue Reading →
Definició Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat). Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural). El nom és… Continue Reading →
Conte, comte i compte són tres substantius que, com que es pronuncien bastant semblantment, solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Conte narració breu El conte de la Blancaneus és molt trist. S’ha llegit tots els contes de Mercè Rodoreda. Comte Comtessa home… Continue Reading →
Els verbs de la primera conjugació Els verbs de la primera conjugació tenen l’infinitiu acabat en –AR (saltar, menjar, ballar, estudiar…). La majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars. Es conjuguen com cantar o treballar. Malgrat que la majoria… Continue Reading →
S’anomena article contracte a la forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de, per o per a. Casos en què l’article es contrau PREP+ART ARTICLES CONTRACTES EXEMPLES a + el a… Continue Reading →
Quan parlem o llegim, normalment fem moltes elisions de vocals. Així, escrivim Quina hora és? però sovint pronunciem [kin’hoſ’és]. Ara bé, en l’escriptura solament marquem algunes elisions amb apòstrof o amb les contraccions (l’aigua del pou). L’apòstrof és el signe… Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb O Noms i adjectius masculins Noms: carro, gerro, ganxo, ferro Adjectius: guerxo, flonjo, fondo Els plurals carros, gerros, ganxos, ferros vasos, mesos, calaixos, textos, feliços Noms i adjectius que s’escriuen amb U Acabats… Continue Reading →
La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar… Continue Reading →
HI VAIG, ALLÀ BAIX? En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada. Amb les lletres g i j representem… Continue Reading →
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa,… Continue Reading →
Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula: esquerp superb set fred arc llarg Normes d’ortografia A final de paraula Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic Excepcions – adob, club, cub, tub,… Continue Reading →
El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es… Continue Reading →
Escrivim R 1. A començament de mot ratolí, ruïna, riu, rei, roca 2. Després de consonant somriure, enrabiat, poltre, primavera, cresta, trineu 3. En mots començats amb prefix (auto-) autoretrat, (contra-) contrarestar, (pre-) preromà, (ultra-) ultraràpid 4. Els mots compostos en… Continue Reading →
Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogràfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronúncia els sons m i n es confonen en algunes posicions. Ortografia de la lletra M ESCRIVIM ‘M’ EXEMPLES EXCEPCIONS Davant de… Continue Reading →
Diferència entre que i què QUÈ 1. Pronom relatiu precedit de preposició feble (equival a el qual, la qual, els quals, les quals…) Aquest és el cotxe de què et parlo. 2. Pronom interrogatiu, precedit o no de preposició (es… Continue Reading →
L’accent diacrític o diferenciador La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen. Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes… Continue Reading →
El guionet és un signe gràfic, més curt que el guió. S’escriuen amb guionet Els pronoms febles que van darrere el verb en infinitiu, gerundi o imperatiu s’hi enllacen amb guionet excepte quan s’apostrofen. (vegeu també l’ortografia dels pronoms febles)… Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb A final 1. Els noms i adjectius femenins finestra oberta, llibreta polida, taronja amarga, butaca còmoda, poma agra, línia recta, ovella negra, mongeta tendra, passa llarga, pantera ràpida 2. Els noms i adjectius masculins… Continue Reading →
