Tag lèxic
Sabíeu que fem servir moltes més expressions llatines de les que ens pensem? Són els llatinismes, paraules i locucions llatines que hem incorporat a la llengua catalana tal com es deien en llatí, sense transformar-les. Alguns llatinismes, per l’ús elevat… Continue Reading →
La llengua i l’escriptura de la civilització ibèrica Fins el moment, la llengua ibèrica no ha estat encara desxifrada. Es pot llegir, es coneix el valor dels signes escrits però desconeixem el significat de les paraules. Aquesta dificultat ve motivada pel fet… Continue Reading →
Sobrenoms de persones En els sobrenoms, renoms, motius, àlies, malnoms i pseudònims s’escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, llevat dels articles i les preposicions que els componen. Només es recomana que la inicial de l’article s’escrigui amb… Continue Reading →
La comparació és una estructura lingüística sintàctica i alhora semàntica mitjançant la qual establim una analogia o semblança entre dos elements de la realitat que s’assemblen. Per fer comparacions es fan servir els recursos següents: com (igualtat) Tan … com… Continue Reading →
Els noms propis identifiquen una persona o animal, un lloc o un objecte en particular. NOMS COMUNS NOMS PROPIS mare Júlia mar Mediterrani ciutat Girona avi Joan amiga Maria muntanya Tibidabo planeta Saturn riu Ter càmera Nikon bolígraf Bic gat… Continue Reading →
Una paraula es pot utilitzar en sentit propi o en sentit figurat. Normalment el context de l’oració en què es troba la paraula ens ajuda a determinar si el seu significat és propi o figurat. Quan una paraula es usada en… Continue Reading →
La polisèmia Paraula que té més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions i entre ells hi ha una relació d’analogia o semblança. Tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en una sola… Continue Reading →
Definició Les paraules es poden agrupar en camps semàntics, que són grans conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea de la nostra experiència. Per exemple, el camp semàntic del mar… Continue Reading →
Locucions Les locucions són agrupacions fixes de mots que tenen el valor d’una sola paraula. Segons el valor gramatical de la locució, tenim: Locucions nominals el darrer mot del credo (equival a un substantiu) males llengües (equival a un substantiu)… Continue Reading →
Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:… Continue Reading →
Les paraules presenten una estructura interna Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements: Parts de la paraula fornera Significat de cada… Continue Reading →
DOS NOMS PER A CADA COSA Aquí teniu deu parells de sinònims amb els quals podeu anomenar els deu dibuixos que hi ha aquí sota. Ens sabeu dir quins són els sinònims que corresponen a cada dibuix? EXERCICIS: 20 i… Continue Reading →
Definició La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos: mar + í→ marí mar + ejar→ marejar Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats. El… Continue Reading →
Les llengües incorporen constantment paraules noves i ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació) adaptant mots d’altres llengües (manlleus, barbarismes) manllevant mots d’una llengua clàssica com el llatí o el grec (cultismes) Neologismes Un neologisme és una… Continue Reading →
