Els textos periodístics són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació: diaris, revistes, ràdios, televisions, etc. Aquests mitjans persegueixen tres objectius: Informar: explicar què passa al món. Formar: interpretar i valorar les notícies, crear opinió i transmetre valors socials,… Continue Reading →
Ordre de col·locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells Sovint en una expressió es combina més d’un pronom. L’ordre que cal seguir en la col·locació dels pronoms febles és el següent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD… Continue Reading →
Complement de règim verbal CRV Pronoms Exemples Preposició de en Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne. No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat. Una altra preposició hi Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir. Penses en l’oncle… Continue Reading →
La poesia trobadoresca i l’amor cortès (segles XII i XIII) 1. La poesia trobadoresca A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal…. Continue Reading →
Jacint Verdaguer, el poeta romàntic Jacint Verdaguer és la figura més important de la literatura catalana del segle XIX. La seva obra, extensa i diversa, representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes. Va escriure poemes lírics, poemes èpics, rondalles, llegendes,… Continue Reading →
Conceptes bàsics 1. Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional. 2. La majoria de les obres teatrals d’Àngel Guimerà són drames romàntics. La seva obra participa dels… Continue Reading →
El guionet és un signe gràfic, més curt que el guió. S’escriuen amb guionet Els pronoms febles que van darrere el verb en infinitiu, gerundi o imperatiu s’hi enllacen amb guionet excepte quan s’apostrofen. (vegeu també l’ortografia dels pronoms febles)… Continue Reading →
Definició La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos: mar + í→ marí mar + ejar→ marejar Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats. El… Continue Reading →
5. HABILITACIÓ L’habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d’un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat. a. Substantius habilitats com a adjectius: “color taronja”, “un… Continue Reading →
Les llengües incorporen constantment paraules noves i ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació) adaptant mots d’altres llengües (manlleus, barbarismes) manllevant mots d’una llengua clàssica com el llatí o el grec (cultismes) Neologismes Un neologisme és una… Continue Reading →
Els dialectes del català són les diferents variants que presenta la llengua en els territoris de parla catalana. Per això també s’anomenen variants geogràfiques. En el domini lingüístic del català cal distingir-hi dos grans blocs dialectals: el català oriental i… Continue Reading →
Pere Calders (Barcelona 1912-1994) 1. Informa’t de qui va ser Pere Calders i respon aquestes preguntes: Quin tipus d’històries escoltava de nen Pere Calders a la masia de can Maurí vora la llar de foc? Com es desbordava la… Continue Reading →
“Lo” en construccions amb valor abstractiu o generalitzador En català no disposem d’un article neutre específic com el castellà per indicar la condició d’abstracte o inconcret, sinó que disposem d’altres construccions que ens permeten expressar conceptes generals o abstractes sense haver de recórrer… Continue Reading →
La novel·la La novel·la és un gènere narratiu de ficció, d’extensió regular o llarga, que a través de la ficció caracteritza els conflictes i les tensions de l’ésser humà inserit en la història i en el si d’una comunitat. És… Continue Reading →
A l’hora de parlar dels elements que formen una oració i de les relacions que hi ha entre ells tindrem en compte els conceptes següents: Categories lèxiques Les paraules de la llengua s’agrupen en 9 categories lèxiques: noms (N), verbs… Continue Reading →
© 2024 Aula de català — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑