Sobrenoms, renoms, pseudènims

Sobrenoms de persones

En els sobrenoms, renoms, motius, àlies, malnoms i pseudònims s’escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, llevat dels articles i les preposicions que els componen. Només es recomana que la inicial de l’article s’escrigui amb majúscula en el cas que formi part d’un sobrenom que provingui d’una altra llengua.

Martí I l’Humà
Pere II el Gran
Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet
Guifré el Pelós
Jaume II el Just
Alfons I el Cast o el Trobador
Jaume I el Conqueridor
Joan I el Caçador
Ramon Berenguer I, el Vell
Berenguer Ramon II, el Fratricida
Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes
Ramon Berenguer III, el Gran
Hergé (George Remi, autor belga de dibuixos animats, creador de les aventures de Tintín i Milú)
la Dama de Ferro (Margaret Thatcher, política britànica)
el Rei del Rock
la Monyos (Lola Bonella, dona pintoresca de la Rambla barcelonina)
el Timbaler del Bruc
el Noi del Sucre (Salvador Seguí, líder del sindicalisme català)
en Martinet de cal Pobre
l’Escanyapobres
la Caputxeta Vermella
la Bella i la Bèstia
Jack l’Esbudellador
el Gras i el Prim (Stan Laurel i Oliver Hardy, cineastes)
El Greco
La Faraona
The Boss
Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, escriptora)
Pere Quart (Joan Oliver, escriptor)
Cesc (Francesc Vila i Rufas, dibuixant)
Domènec Forcadell, el Serrador
Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat (per als liberals)
Benet Tristany, mossèn Benet
Climent Sobrevias,  el Muchacho
Bartomeu Porredon, el Ros d’Eroles
Manuel Ibáñez, el Llarg de Copons
Josep Pons, Bep de l’Oli
sant Joan Baptista o el Precursor
Voltaire (François Marie Aruet, un dels grans intel·lectuals del segle XVIII)
La Pedrera, la Casa Milà (Barcelona)

Si aquests noms alternatius acompanyen el nom real complet de les persones, s’escriuen entre comes i en cursiva.

La biblioteca conté tota la filmografia de Mario Moreno, Cantinflas.
Juan Carlos Navarro, la Bomba, és un mite del bàsquet blaugrana.
La sala acull una exposició de Caterina Albert, Víctor Català.
El primer president de la Generalitat republicana fou Francesc Macià, l’Avi.

Noms populars

Els noms populars amb què es coneix un grup de persones que pertanyen a un col·lectiu determinat s’escriuen amb minúscula (i sense cursiva), perquè de fet són noms comuns (n’hi ha que fins i tot apareixen al diccionari).

No podien avançar perquè els rojos havien volat el pont.
Els periquitos estan de celebració perquè han guanyat la copa.
Els rosats van fer una gran actuació per la diada de Sant Fèlix d’enguany.

Sobrenoms de ciutats

Els sobrenoms de llocs s’escriuen en majúscula.

la Ciutat Comtal (Barcelona)
la Ciutat del Túria (València)
la Ciutat Eterna (Roma)
la Ciutat de l’Amor (París)
la Ciutat de la Llum (París)
la Ciutat Rosa (Toulouse, Tolosa de Llenguadoc)
la Ciutat de la Moda (Milà)
la Ciutat Culta (Bolonya)
la Ciutat de les Cent Torres (Praga)
el París del Mediterrani (Atenes)
el París de l’Est (Budapest, Bucarest)
la Venècia del Nord (Amsterdam, Bruges, Estocolm)
la Milla Quadrada (Londres)
la Tasseta de Plata (Cadis)
la Ciutat del Vents (Chicago)
la Ciutat del Joc (Las Vegas)
la Ciutat del Pecat (Las Vegas)
la Ciutat que mai dorm (Nova York)
la Gran Poma (Nova York)
la Ciutat Maragda (Seattle)
la Ciutat de les tres Cultures (Jerusalem, Toledo)
la Ciutat Imperial (Toledo, Pequín)
la Ciutat Miracle (Armènia)
la Ciutat Prohibida (palau de Pequín, antiga seu del govern xinès)
la Reina de la Plata (Buenos Aires)
la Ciutat del Futur (Dubai, Belmont)
la Ciutat del Motor (Detroit)
la Ciutat del Sol (Teorhuacan, El Paso, Lorca, Cagliari)
la Ciutat Pacífica (San Miguel, Los Angeles, Ginebra)
la Ciutat Meravellosa (Rio de Janeiro)
la Ciutat dels Ports (Liverpool, Southhampton, Sidney