La síl·laba

Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula.

Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs…: cuquet, sanguinós, polseguera…).

Tot i que, en general, en una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals, també trobem paraules en què dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba; aleshores parlem de diftongs.

Els diftongs

Un diftong és un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre és una i o una u, ocupen el marge de la síl·laba, com si fos una consonant.

Segons la posició de la I i de la U, distingim dues menes de diftongs:

Diftongs creixents

G + U + vocal

Q + U + vocal

gua-nyar, se-güent, pin-güí, pa-rai-guot

qua-tre, fre-qüent, a-qüí-fer, quo-ta

A principi de paraula: I + vocal

HI + vocal

io-gurt,  ia-ia, io-de, iot

hie-na, hiat, hia-tus

vocal + I + vocal

vocal + U + vocal

no-ia, ia-ia, re-ia, du-ia

cla-uer, pre-uat, pe-uot

Diftongs decreixents

vocal + I

vocal + U

ai-re, fei-na, boi-na, cui-na

cau-re, teu-la, viu-re, mou-re, duu

Els hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

consonant + I + vocal

consonant + U + vocal

ci-èn-ci-a, his-tò-ri-a, fu-si-o-nar, re-vi-si-ó

es-tà-tu-a, es-tà-tu-es, a-va-lu-a-ci-ó, du-et
Vocals en contacte diferents de I o U i-de–a, pa–e-lla, co-et

La separació de síl·labes

Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents:

1. No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla.
2. No es poden separar les vocals que formen part d’un diftong.
3. Els dígrafs i els grups de lletres que s’han de separar a final de ratlla són:

rr

ss

sc

ix

l·l

ser-ra

tas-sa

es-ce-na

cai-xa

pàl-lid

cc

tj

tg

tx

tl

ac-cés

plat-ja

met-ge

cot-xe

at-les

tll

tm

tz

mm

nn

rat-lla

set-ma-na

at-zar

im-mò-bil

in-no-cent
4. Els dígrafs que no es poden separar són
gu fi-gue-ra qu es-que-na ll pa-lla ny ca-nya
5. Els mots compostos i els prefixos s’han de separar d’acord amb els elements que els integren.
nos-al-tres (nos-altres)
a-les-ho-res
ben-es-tar (ben+estar)		 in-hu-mà (in+humà)
in-a-de-quat
trans-at-làn-tic		 bes-a-vi
re-u-ni-ó

 

La síl·laba tònica

En una paraula polisíl·laba, la síl·laba tònica és aquella que es pronuncia amb més força.

Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en tres grups:

Agudes La síl·laba tònica ocupa l’última posició ma-ri-ner, hu-ra-cà
Planes La síl·laba tònica ocupa la penúltima posició fi-gue-ra, nú-vol
Esdrúixoles La síl·laba tònica ocupa l’antepenúltima posició  fà-bri-ca, his-tò-ri-a

 

Les paraules o mots monosíl·labs, segons la força amb què es pronuncien, es classifiquen en dos grups:

Monosíl·labs tònics La gran majoria de monosíl·labs tenen la síl·laba tònica pal, dit, mai, riu
Monosíl·labs àtons els articles (el, la…)
els pronoms febles (em, et, es, ens…)
algunes preposicions (a, de, en, amb, per)
la paraula que

 

Per practicar

Nodes 1 340 342 343
Nodes 3 427 429 430 455 457
Enxaneta 161 183 184 185
Altres 4 5

 

Per anar més lluny

L'alfabet i els dígrafs
Què és l’alfabet o abecedari? L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. D’on prové la paraula alfabet? La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: alfa... Continue Reading →

 

Print Friendly, PDF & Email