En la llengua escrita, com que no ens podem valer de l’entonació i el ritme propis de la parla, és fonamental que siguem primmirats amb els signes de puntuació. D’aquesta manera evitarem que els textos resultin ambigus.

El punt (.)
Pausa forta que indica que la frase té un significat complet i gramaticalment independent.

Serveix per marcar el final d’una oració (afirmativa o negativa) que es pronuncia en to neutre.

He vist una pel·lícula sobre cavalls salvatges.
El punt i seguit
Serveix per separar oracions unides pel sentit o pel tema. S’utilitza quan la informació que es dóna a l’oració següent té molta relació amb la precedent.
El punt i a part
Separa paràgrafs, cadascun dels quals enceta un tema o aspecte diferent del que s’està tractant.
El punt final
Indica l’acabament d’un text.

 

classes-de-punts

El punt i coma [;]
Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Representa una pausa major que la de la coma i menor que la del punt.
– S’usa per a separar grups d’elements en enumeracions llargues o complexes i que ja contenen comes.
Hi assistiren la directora general, Sra. Melià; el secretari de la Comissió, Sr. Dalmau, i el primer vocal de la Comissió, Sr. Grau.
– S’usa per unir dues oracions independents però molt relacionades entre si.
Era la platja més profunda i perillosa del món; n‘havia sentit a parlar als mariners d’alguns vaixells.
Heu d’acabar la feina avui; demà potser serà massa tard.

 

La coma [,]
Pausa respiratòria breu que sovint es reflecteix oralment en l’entonació.
– Separa els elements d’una llista o enumeració. En el cas d’una enumeració complexa també fem servir el punt i coma.
Hem comprat peres, pomes, prunes, enciam i tomàquets.
Crida’m des de la terra,des del mar, des del paradís o  des de l’abisme.
Als pobles hi ha tres elements essencials: la plaça, que és el centre de la vida en comú; la casa de la vila, que és la seu de l’autoritat política, il’església, que és el focus de la vida religiosa.
– Marca els límits dels incisos senzills i estretament lligats al sentit de l’oració.
L’Andreu, el delegat de tercer A, ha parlat amb el tutor.
Se li va aparèixer davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.
Els seus companys, el mero i el llobarro, el van acompanyar fins a mar endins.
En Nicolau, més feliç que mai, anava saltant per sobre les ones.
– Marca els límits dels elements explicatius que complementen els noms (noms, adjectius o oracions adjectives),
Els ocells, qua ja comencen a marxar, anuncien l’arribada de la tardor.
En Nicolau, més feliç que mai, anava saltant per sobre les ones.
La sala d’actes, en la qual farem la festa, és a la planta soterrani de l’escola.

– Marca els límits de certs connectors que uneixen i relacionen dues o més oracions com: així doncs, és a dir, per tant, en canvi, d’una banda, d’altra banda, no obstant això, ara bé, al capdavall, finalment

Sempre s’escriu coma davant de però, perquè i ja que i darrere doncs, és a dir i tanmateix
Alguns mariners diuen que el peix Nicolau saluda els viatgers dels vaixells. En canvi, d’altres diuen que fan perillar els vaixells.
Explica històries, però no de la seva vida.
Té cefalea, és a dir, mal de cap.
– Marca els límits dels vocatius (o paraules per cridar a qui volem que ens escolti).
Majestat, m’han explicat que hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país.
Respira a fons, Nicolau, abans de capbussar-te un altre cop.
– Marca els límits o desplaçaments dels adverbis de manera que afecten tota l’oració.
Finalment, l’home va seure sota un arbre a descansar. Però, habitualment, no s’aturava mai.
Els operaris, malgrat les dificultats, van poder enllestir la feina.
– Separa una interjecció.
Ep, no fem tant soroll!
Anireu a veure la pel·lícula, oi?
– Indica desplaçaments a la dreta o a l’esquerra d’un element tematitzat.
Ranxeres, l’avi canta.
No li hem de donar res, a en Miquel.
A en Miquel(,) no li hem de donar res.
No us en donarem gaire, de feina.
De feina(,) no us en donarem gaire.
Avui no hi podem entrar, al Museu Picasso.
Al Museu Picasso(,) avui no hi podem entrar.
 – Indica que un verb no es diu perquè se sobreentén.
Jo endreçaré els llibres i tu, els apunts i l’estoig.
ALERTA! No es posa mai coma:
– entre el subjecte i el verb
– entre el verb i el CD.

 

Els dos punts [:]
– Serveixen per introduir llistes
La policia va decomissar: armes, bitllets falsos, droga i matrícules falses.
– Per introduir la veu d’un personatge
En Manelic va cridar: -He mort el llop!
– Per introduir un exemple o una explicació.
L’embolcall s’ha de treure de la manera següent: desemboliqueu el llaç abans de trencar el paper.

 

Els punts suspensius […]
– Indiquen una oració inacabada en què l’entonació ha quedat suspesa. També els posem en el cas d’un pensament inacabat.
Se n’escriuen sempre tres i van enganxats al text.
Hi estic d’acord. Si m’agrada el que m’expliques…
Si és així i sa majestat m’ho permet, la nit que ve…
Tu creus que…? A mi em sembla que no.
– Indiquen una llista inacabada.
Va comprar patates, llet, caramels, matamosquits…
– En el cas d’una llista, també podem usar l’abreviatura etc. sempre amb una coma al davant.
A l’escola aprenem català, anglès, matemàtiques, etc.

 

L’interrogant [?]
– Assenyala una entonació interrogativa i s’escriu al final de l’oració.
Vindràs, oi?
Com? Que jo he donat mort al meu fill? –preguntà.
Què us ha portat a aquest indret tan solitari, catau de genis i no pas altra cosa?

 

L’admiració [!]
– Assenyala una entonació exclamativa, pròpia dels missatges que expressen pena, sorpresa, alegria, ordres, rebuig, enuig o qualsevol altre tipus d’emoció forta. S’escriu al final de l’oració.
Que tard s’ha fet!
Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix!
Oh!, gran rei dels genis, com n’ets, de generós!

 

Els parèntesis [( )]
– Aïllen dades complementàries que s’afegeixen al text, aclariments, informacions breus o, fins i tot, observacions personals allunyats del sentit de l’oració.

Caterina Albert (Víctor Català) és l’autora de la novel·la Solitud.
Els fumadors (volien fer front a la crisi encenent un cigarret) tenien aire d’una extrema indefensió.
– Separen lers acotacions dels textos teatrals, és a dir, les indicacions de gestos, moviments i tons de veu dels personatges de la part dialogada.

ROC: Hola, Gregori! (Entrant.) (Ve de camí i amb un farcell dalt d’un bastó.)
GREGORI: Vatua! En Roc per aquí!

 

Els guions [— —]
– Indiquen els límits que produeixen un canvi brusc respecte al sentit de l’oració. Sovint són intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parèntesis.
A mitja tarda –dit a ull, perquè no es trobavahora fàcilment– les aixetes i els taps es van sumar al moviment.
– També indiquen el canvi d’interlocutors en un text dialogat.
—Hola, bon dia.
—Bon dia. Què desitjava?
—Volia veure el Sr. Rocabert.
—Doncs en aquest moment està ocupat.
Es representen amb una mida més gran que el guionet.

 

Per practicar

Nodes 3 145 146 147 148 149 150 151
170 171 172 173 174
Itineraris 2 3 4 5 i 6 7 8 i 9 10 i 11
12 13 14 i 15 16 17
Dictat en línia

Print Friendly, PDF & Email