Pautes per a l’exposició oral d’un tema

L’exposició oral d’un treball en públic té com a objectiu fonamental transmetre i fer entendre una sèrie de fets i conceptes que l’autor del treball ha descobert i ha estudiat a través de la recerca i del procés de redacció.

Abans de fer l’exposició en públic d’un treball, cal seguir un procés de preparació que, bàsicament, consta de 2 parts:

1. L’elaboració d’un guió o esquema

  • L’elaboració d’un bon guió serà un suport molt important per tal de seguir el fil conductor de l’exposició i no oblidar-nos de cap qüestió important.
  • Cal definir ben clarament l’estructura del treball:
    • Introducció o presentació del tema
    • Desenvolupament o exposició de la informació.
    • Conclusió (valoració) o síntesi de les idees més rellevants i opinió personal quan calgui.
  • El tema del treball i l’objectiu que es persegueix determinaran els subapartats. De manera orientativa, podem partir d’aquest esquema de continguts generals:

Exemple de guió per a l'exposició oral d'un tema

2. L’assaig de l’exposició

És molt important practicar abans l’exposició oral del text, si pot ser davant d’algú (un company o un familiar) que pugui aconsellar-nos i corregir-nos els errors.

Exposició a l’aula

1. Salutació i presentació del tema. Avançar l’estructura de l’exposició per situar els companys/es en un context determinat.

2. Desenvolupar o centrar el tema pròpiament dit, tot exemplificant les idees i arguments.

  • Utilitzar connectors textuals per organitzar el discurs i marcar el canvi d’idees, establir comparacions i contrastar punts de vista.
  • Clarificar mots, conceptes o idees nous o desconeguts pels companys/es.
  • Utilitzar altres recursos de suport per completar l’exposició (pissarra, vídeo, enregistrament, presentació virtual,…).
  • Evitar l’ús de castellanismes (en les exposicions en català), barbarismes i mots crossa durant el discurs.
  • Mantenir una postura òptima, així com també una mirada dirigida al grup-classe.
  • Vocalització, to de veu adequats i gesticulació complementària.

3. Tancar l’exposició, tot resumint les idees que cal recordar i extraient conclusions, quan calgui, i acabar amb un missatge positiu o esperançador.
– Obrir un torn de preguntes o clarificacions en què podran intervenir la resta de companys/es del grup (quan ho permeti el tipus d’exposició).

I per acabar, 8 consells

  1. L’exposició no es basa en la lectura, però pots tenir un guió.
  2. El material de suport només complementa l’exposició oral.
  3. Compte amb la postura corporal: parla sempre de cara al públic
  4. Mira als qui t’escolten, intenta no fixar la mirada en una sola persona.
  5. Situa’t a la dreta o a l’esquerra de la pantalla o mural per no tapar-lo amb el cos.
  6. Parla a poc a poc (ni massa ràpid ni massa lent) i vocalitza correctament.
  7. No parlis molt fluix ni tampoc cridis.
  8. Fes pauses, marcant clarament les diferents parts de l’exposició.

 

Per practicar

1. Completa l’inici de l’exposició oral, com la que hem vist, amb les expressions adequades del quadre “Expressions per explicar un tema i ordenar el discurs”.

(1) ……. de la literatura de por i de terror. (2) ……., cal dir que els antecedents d’aquest tipus de literatura, (7) ……., d’aquest gènere literari, els podem trobar en la literatura antiga, (3) ……. en l’Odissea, en què apareix el ciclop Polifem, un monstre d’un sol ull. Però tampoc (5) ……., en l’àmbit de la literatura popular, els dimonis han estat protagonistes de moltes llegendes i rondalles.

(4) ……., el propòsit de la meva exposició és parlar del gènere literari de por o terror, i concretament dels personatges més significatius d’aquest gènere. (6a) ……., em referiré als fantasmes; (6b) ……., als monstres, i, (6c) ……., als vampirs.

 

Print Friendly, PDF & Email