Utilitzem el plusquamperfet d’indicatiu per expressar accions del passat i acabades que han tingut lloc en alguna d’aquestes situacions:
| Una acció que és anterior a una altra acció passada: |
| Quan vam arribar (acció passada) al cine, la pel·lícula ja havia començat (acció anterior). |
| Una acció que és anterior a un moment puntual del passat: |
| A les quatre de la matinada (moment puntual), els meus pares encara no havien arribat a casa (acció anterior). |
| Una acció que pertany a un passat més o menys llunyà, que ja forma part de la història: |
| L’Emma i la Griselda havien anat a la mateixa escola (acció llunyana). |
| El plusquamperfet s’usa quan reproduïm en estil indirecte les paraules que una persona diu en temps perfet: |
| La meva àvia diu que, de jove, havia tingut molts pretendents. |
El plusquamperfet d’indicatiu es forma amb l‘imperfet d’indicatiu del verb haver i el participi del verb que es conjuga:
| cantar | aprerdre | tenir |
| havia cantat havies cantat havia cantat havíem cantat havíeu cantat havien cantat |
havia après havies après havia après havíem après havíeu après havien après |
havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut |
Fixa’t que les formes del verb haver de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb ve baixa perquè presenta una u en l’arrel d’altres formes: hauré, haureu, hauria, hauríem…
Escolta la cançó “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat i identifica en quin moment s’usa el plusquamperfet d’indicatiu.
Per practicar
| Nodes 2 | 241 | 242 | 243 | 244 |
Deixa un comentari