Quan parlem de sintaxi sempre hem de pensar que hi ha dos nivells de conceptes que es combinen entre ells: la forma i la funció.

Tipus d’oracions subordinades substantives (forma)

Les oracions subordinades substantives apareixen de quatre formes diferents, però això no determina la funció sintàctica que fan. Les quatre formes són:

1. Completives. Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI
  • Sé que vindràs. (CD)
  • No sé si vindràs. (CD)
  • Ens interessa que el grup funcioni bé. (Atribut)
  • La nena sembla que estigui trista. (Atribut)
  • Digueu-li que no cridi tant. (CD)
  • Es queixaven que no els havien atès bé. (CRV)
  • Es va quedar que semblava morta. (CPred)
  • Tinc la impressió que tot anirà bé. (CNom)
  • Estic content que tot vagi bé. (CAdj)
  • Encara som lluny que arribin a un acord. (CAdv)
2. D’infinitiu. Un infinitiu que té el mateix subjecte que l’oració principal.
  • Vull cantar. (CD)
  • Això no és viure. (Atribut)
  • Hem decidit anar-hi. (CD)
  • Fer badalls és senyal de son. (Subjecte)
  • S’ha acostumat a viure bé. (CRV)
  • La idea de ser farmacèutic l’engresca. (CNom)
  • Estic contenta de ser la vostra professora. (CAdj)
  • No m’agrada arribar tard. (Subjecte)
3. Interrogatives. Van introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.) i sempre fan la funció de complement directe.
  • Indiqueu-me on he d’anar.
  • No sé com s’ha pogut escapar el gat.
  • Li he demanat què volia.
  • No sé de què us queixeu.
  • Ja em direu com s’ha de fer.
  • En Marc ignora on són les seves germanes.
  • La Núria demana quan tornaran.
  • No diu quina pel·lícula ha vist.
  • Recordes qui t’ho ha dit.
  • Ja esbrinarem de quin tema vàreu parlar.
  • No sabem què passa.
  • Encara no hem descobert de quantes entitats era soci.
4. De relatiu. Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent. El pronom pot anar precedit de preposició.
  • Qui t’ho ha dit no en té ni idea. (Subjecte)
  • Qui s’esforça poc obté uns resultats pobres. (Subjecte)
  • Ja sabeu el que desitjo. (CD)
  • Sempre parla del que no sap. (CRV)
  • Dona això a qui ho vulgui. (CI)
  • Aquest noi no és el que sembla. (Atribut)
  • Els alumnes són controlats per tots els qui tenen guàrdia. (CAgent)
  • Els qui van projectar la reforma del barri es van equivocar. (Subjecte)
  • Hem donat entrepans als qui han jugat el partit. (CI)
  • Déu dona faves a qui no té queixals. (CI)

Funcions sintàctiques de les oracions subordinades substantives (funció)

Una oració subordinada substantiva fa les funcions que pot realitzar un nom comú a l’oració, ja sigui sol (subjecte, complement directe, atribut) o precedit de preposició (complement indirecte, complement circumstancial, de règim verbal, complement agent, etc.). Les podem identificar perquè equivalen a això/allò.

Subjecte
  • Em molesta que no truquis. (completiva)
  • Li agrada sortir amb els amics. (d’infinitiu)
  • Ens preocupa que facis sempre tard. (completiva)
  • Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla. (de relatiu)
  • Els agrada fer riure. (d’infinitiu)
Complement directe
  • Li va dir si volia sortir amb ell. (completiva)
  • Nom em van explicar què faríem avui. (interrogativa)
  • Voldria que tothom fos feliç. (completiva)
  • Et tornaré allò que em vas deixar. (de relatiu)
  • Van decidir no amagar la veritat dels fets. (d’infinitiu)
  • No m’explico com ho han fet. (interrogativa)
  • Necessitem començar vacances ben aviat.
Complement indirecte (complement que demana necessàiament una preposició a o per a)
  • Explicaré de nou les substantives a qui no les hagi entés. (de relatiu)
  • Posarem falta als que no vinguen a classe. (de relatiu)
  • Ho tornaré a dir per als qui no eren a classe ahir. (de relatiu)
  • Dono aquest llibre a qui el vulgui. (de relatiu)
Complement de règim verbal (complement que demana necessàriament una preposició per poder entrar en relació amb el verb: recordar-se (de), pensar (en), negar-se (a), acostumar-se (a), confiar (en)… Recorda que la preposició ‘cau’ davant la conjunció ‘que’ (oracions completives).
  • Es va oblidar d’esperar-los. (d’infinitiu)
  • S’obliden dels que els necessiten més. (de relatiu)
  • Es va negar a ser utilitzat. (d’infinitiu)
  • Confia que tot rutlli bé. (completiva)
  • No es recorda que està convocat a la reunió d’avui. (completiva)
Atribut (complementa un verb copulatiu ser, estar o semblar. També cal recordar que hi ha una sèrie de verbs semicopulatius que necessiten d’atributs: fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc.
  • Això és bufar i fer ampolles. (d’infinitiu)
  • Aquesta feina és la que m’agrada. (de relatiu)
  • El problema sembla que no pot resoldre’s. (completiva)
  • La decisió va ser que tothom retornés el premi. (completiva)
Complement predicatiu
  • Tot sovint em prenen pel que viu al cinquè. (de relatiu)
Complement agent (el trobem en les oracions passives i va introduït per la preposició per)
  • La conferència és seguida pels qui són a l’interior de la sala. (de relatiu)
Complement del nom (denoten activitat psicològica i estan relcionades amb verbs com impressió, sensació, por, confiança, temor, dubte…)
  • Tinc la impressió que demà plourà. (completiva)
  • Tinc la confiança que demà guanyarem el partit. (completiva)
  • En Joan té la certesa de ser acceptat. (d’infinitiu)
  • No entenc quin és el problema del que em parles. (de relatiu)
Complement de l’adjectiu
  • Estic segur que vindran. (completiva)
  • No està acostumat que les coses no vagin com ell vol. (completiva)
  • Són incapaços de ballar amb gràcia. (d’infinitiu)
  • Estic content del que m’expliques. (de relatiu)
Complement de l’adverbi
  • Encara som lluny del que ens va prometre. (de relatiu)

Particularitats

1. Un error freqüent consisteix a ometre el connector  que en aquest tipus d’oracions.
  • Us preguem que respecteu el descans dels veïns. (Us preguem respecteu el descans dels veïns.)
2. Quan la subordinada substantiva va davant la principal és incorrecte posar un article davant la conjunció.
  • Que no plogui és producte del canvi climàtic. (El que no plogui és producte del canvi climàtic.)
3. Quan una subordinada substantiva  introduïda per les conjuncions QUE o SI fa la funció de complement de règim verbal, cau la preposició.
  • No estic d’acord que vinguin ara. (No estic d’acord en que vinguin ara.)
  • Vaig pensar si tenia massa feina. (Vaig pensar en si tenia massa feina.)

Per practicar

Print Friendly, PDF & Email