Funcions sintàctiques de les oracions subordinades adverbials (funció)

Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi, és a dir, fan la funció de complement circumstancial.

  • Causals o de causa o motiu: perquèqueja quecom queper tal com
    Ho he fet perquè he volgut.
  • Comparatives o de comparació: com méscom menysmés quemenys que
    Més que amics, ens considerem germans.
  • Concessives o d’obstacle: encara quemalgrat quea pesar queper més que
    Encara que ja hi anava avisada, l’espectacle em va sorprendre.
  • Condicionals o de condició: simentre quenomés queposat que
    Si plou, ens quedarem a casa.
  • Consecutives o de conseqüència: queaixí quede manera que
    No em vull atabalar, així que m’ho prendré amb calma.
  • Finals o de finalitat: quea fi queperquèper tal que
    Treballa perquè ha de mantenir la seva mare.
  • Modals o de manera o mode: segonscomcom siaixí com, tal com
    Treballa més o menys segons l’humor que té.
  • Temporals o de temps: quanmentrequesempre quetan aviat com
    Quan acabi vindrà.
  • Locatives o de lloc: on [de vegades precedit per allà o allí]
    Les vaig deixar on m’havies indicat.

Les subordinades adverbials es poden formar:

  • Amb un verb en forma personal, és a dir, un verb conjugat.
    Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.  
  • Amb un infinitiu, un gerundi o un participi, que són formes no personals.
    En adonar-se que no hi podia fer res, es rendí.
    Treballant així, segur que et tornen a contractar.
    Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.

A les subordinades adverbials, noteu que la conjunció perquè pot tenir més d’un valor:

  • Causal: en aquest cas el verb de la subordinada va en indicatiu.
       Ho hem fet perquè hem volgut.
  • Final: el verb de la subordinada va en subjuntiu.
    Ho hem fet perquè us hi trobéssiu bé.

Un cas que provoca moltes confusions és la construcció per / per a + infinitiu o sintagma nominal, que pot tenir valor causal i valor final.

Davant d’un infinitiu que expressa finalitat, i d’acord amb la gramàtica normativa actual, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions, o bé sempre la preposició per en els que només usen aquesta preposició, com és el cas del català central. En canvi, davant dels sintagmes nominals es manté sempre la diferència entre per (causa, motiu o mitjà) i per a (finalitat o destinació).

Aquesta eina serveix per treure els claus. (i també per a en els parlars que fan la distinció de les preposicions)
Aquesta eina serveix per a l’extracció de claus.

Per practicar

Fitxes relacionades