Definició

Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat).

Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).

El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN).

De vegades, aquest nom té com a complements uns altres noms que s’hi adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).

  • uns matolls de color crema
  • una massa de músculs i tendons, urpes i ullals

Classificació

Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:

  • Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa …)
  • Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, Alemanya, Sol, Tintín…)
    • Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)
    • Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Girona, Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia, Maresme…)

Segons el significat por ser:

  • Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)
  • Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, idea…)
  • Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)
  • Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)
  • Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
  • Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)

Segons la seva formació pot ser:

  • Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
  • Compost: format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, blat de moro…)

Els noms poden pertànyer a diversos grups alhora: per exemple : ànec és un nom comú, concret i individual

El gènere: masculí i femení

Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.

Tipus Terminacions Exemples
Forma bàsica de formació del femení masculí + a noi-noia, avi-àvia, gat-gata
Canvis en la consonant p –> b
t –> d
c –> g
f –> v
u –> v
s –> ss
l –> l·l		 un llop – una lloba
el nebot – la neboda
un amic – una amiga
el serf – la serva
l’hereu – l’hereva
el gos – la gossa
el Marcel – la Marcel·la
Canvi de la vocal per a e –> a
o –> a
u –> a		 el mestre – la mestra
un monjo – una monja
un fariseu – una farisea
Canvis en la terminació -na
-ina
-essa
-esa		 un germà – una germana
un gall – una gallina
el veí – la veïna, l’heroi – l’heroïna
el metge – la metgessa, el jutge – la jutgessa
un déu – una deessa
un príncep – una princesa
Formació del masculí a partir del femení -a
-ot		 una bruixa – un bruixot
l’abella – l’abellot
la guilla – el guillot
la dida – el didot
Terminacions pròpies

-or –> -riu

-òleg –> -òloga

 un actor – una actriu
un emperador – una emperadriu
el biòleg – la biòloga
un filòleg – una filòloga
Arrels diferents terminacions lliures el pare – la mare
el marit – la muller
el gendre – la nora o jove
l’oncle – la tia
l’amo – la mestressa
l’ase o el ruc – la somera,
el porc – la truja
el marrà – l’ovella
el cavall – l’euga
el boc – la cabra
el toro – la vaca
Invariables -aire,
-ista,
-cida,
-ta		 el drapaire – la drapaire
el florista – la florista
el suïcida –  la suïcida
el gimnasta – la gimnasta

 

Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.
Són masculins  Són femenins
el costum
el corrent
el compte
el deute
un full (de paper)
el dubte
un avantatge
el lleixiu
els afores		 el front
el pebre
el llegum
els espinacs
el pendent
el senyal
un bacteri
els tèrmits		 la claror
la resplendor
una esplendor
la remor
una olor
una aroma
la dent
una allau		 les postres
la nespra
la suor
la picor
una anàlisi
la síndrome
la sida

 

Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení.
el mar / la mar
el vessant / la vessant
l’art / les arts		 Ens hem banyar al mar. Avui la mar està molt calmada.
Aquesta muntanya té dos vessants oposats. La vessant nord és molt escarpada.
És important que l’art s’integri a la vida diària. Les arts plàstiques permeten donar forma a una idea.

 

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere.
Masculins Femenins
el canal (via d’aigua)
un editorial (article)
el fi (objectiu, finalitat)
el llum (aparell)
un ordre (contrari de desordre)
el planeta (astre)
el son (dormida)
el terra (sol, paviment)
el clau (de clavar)
el còlera (epidèmia)
el pols (batec)
el pudor (modèstia)
el vall (excavació)		 la canal (conducte, canonada)
una editorial (empresa)
la fi (acabament)
la llum (claror, corrent elèctric)
una ordre (manament)
la planeta (destí)
la son (ganes de dormir)
la Terra (el planeta)
la clau (d’obrir portes)
la còlera (ràbia)
la pols (partícules)
la pudor (mala olor)
la vall (entre dues muntanyes)

 

El nombre: singular i plural

Formació del plural  Exemples Remarques
Forma bàsica singular + s home – homes
paret – parets
Els substantius acabats en -a àtona
fan el plural acabat en -es.		 casa – cases
cuina – cuines		 Alteracions ortogràfiques:
-ca -ques: boca-boques
-ça -ces: peça-peces
-ja -ges: platja-platges
-ga -gues: amiga-amigues
-gua -gües: llengua-llengües
-qua -qües: pasqua-pasqües
Els substantius acabats en vocal tònica
afegeixen -ns per a formar el plural.		 mà – mans
veí – veïns
pi – pins
carbó – carbons		 Només afegeixen -s:
– Noms de lletra: les as, les es, les emes…
– Noms de notes musicals: els dos, els res, els mis…
– Formes gramaticals: els sís, els nos
Altres: sofàs, cafès, vostès
Els substantius acabats en
-s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural
acabat en -os.		 mes – mesos
comerç – comerços
reflex – reflexos
calaix – calaixos
despatx – despatxos		 Els acabats en -s poden:
– duplicar la essa: os-ossos,
cabàs-cabassos, tros-trossos.
– no duplicar la essa: cas-casos,
vas-vasos, nus-nusos.
Fan el plural afegint -s:
apèndixs, falçs, índexs, linxs…
Els substantius acabats en
-sc, -st, -xt, -ig fan el plural
acabat en -s o bé en -os.		 disc-discs / discos
gust-gusts / gustos
text-texts / textos
passeig-passeigs / passejos
Hi ha substantius invariables:
els dies de la setmana
els mesos de l’any
noms acabats en -us
alguns compostos
altres		 dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte,  diumenge
gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre
globus, virus, tipus, focus, cactus
trencaclosques, milhomes
fons, temps, pols, llapis, tos, urbs
Certs mots no tenen forma per al singular: les acaballes, les pessigolles, els afores,
les postres, les alicates, les noces, les setrilleres,
les tisores, les beceroles, els pantalons, les bermudes,
els pantis,els calçotets, els sostenidors

 

Per practicar

Més activitats

Nodes 1 232 233 234 235 236 262
263 264 265 266 267 268
270 272 323
Altres 01

 

Print Friendly, PDF & Email