Nenes amb trenes

Lectura

Senyor director,

Perdoneu el meu atreviment. Us escric encara que sé que el vostre diari no és pas un consultori. De tota manera, com que el meu problema té origen en el vostre diari, em sembla lògic de plantejar-vos-el.

Tinc vint-i-vuit anys i soc pare d’una nena de sis que du els cabells pentinats amb dues trenes molt boniques. Aquestes trenes, jo, cada matí cap allà a les vuit, les refaig tan bé com puc.

No és que sigui gaire difícil raspallar els cabells i trenar-los, i tampoc no exigeix força ni enginy, tan sols habilitat i una mica de pràctica. El problema es troba en el fet que, mentre jo la pentino, la meva filla llegeix el vostre diari.

–Papà! Què vol dir socialdemòcrata?

– …so… Estigue’t quieta, si no vols que et faci mal… Social­demòcrata, com et diria, és una persona que… té els cabells molt suaus, una persona que no viu sola i…

–Ja veig que no t’ho saps!

Passa el full i llegeix titulars.

–I què vol dir pressió fiscal?

Jo faig un esforç mental i m’empasso saliva.

–Mira, filla, t’ho explico perquè això ho sé de cert. Te’n posaré un exemple: suposem que jo et compro una pilota i, en el moment de donar-te-la, en trec una mica d’aire. Te la dono bastant desinflada. M’entens?

–Ho entenc i pots comprar-me-la avui mateix. Ja trobaré qui me la pugui inflar.

Continua llegint i jo només porto feta mitja trena.

–Hi ha guerres fredes i guerres calentes, oi?

–Hi ha guerres…, diversos tipus de guerres…

–Ja veig que no ho entens. I copyright? Què vol dir copyright?

–És una paraula anglesa.

–Això ja ho sé; però què significa?

–Visca! Ja en tenim una! Ha quedat molt bé! –dissimulo tot referint-me a la trena.

–És que tampoc no saps què vol dir copyright?

–Sí que ho sé. És un signe de propietat. Tu poses el teu nom a les llibretes perquè tots sapiguem que són teves…… Bé, una cosa semblant.

Sospiro i començo la segona trena. Encara li queda mig diari.

–Per què no jugues amb les mans per desentumir els dits…? –li proposo.

–Quan acabi de llegir. Has vist algun cop una arma estratègica?

–No, jo no. No m’agraden les armes.

–Què és l’urani enriquit?

–Un senyor que s’ha fet ric en quatre dies –se m’escapa.

–Papà! No diguis mentides i no em facis mal…

–És un mineral. Un mineral que per a unes coses va bé i per a unes altres no tant. És lògic.

Pausa per passar fulls.

–Els teus cabells fan molt bona olor, saps? Fan olor de romaní.

–No tornis a explicar-me contes de romaní. Què vol dir la reestructuració de l’economia?

–Un moment, que ara t’ho explico… Vejam. Organitzar novament. Distribuir els diners d’una altra manera. Mira, per exemple: quan els veïns vàrem canviar la portera pel porter electrònic, vàrem fer una reestructuració de l’economia.

–Ja ho veig… I les porteres com s’ho fan per reestructurar l’economia?

–Caldria preguntar-los-ho… Quin dia tan bonic que fa, oi?

–Què són els corrents avantguardistes?

Respiro dues vegades ben profundament per tal de reprendre l’alè i sortir del pas.

–Els avantguardistes són els artistes d’una època que fan coses noves de veritat i que els altres voldrien copiar, però no ho aconsegueixen; i si ho fan, ja no és avantguardisme…

–Què vol dir productes adulterats?

–Però, filla meva…, és que no hi ha res més interessant al diari? Per què no mires les planes d’espectacles?

–Adulterats ve d’adults, oi?

–És possible…

Acabo la trena en un tres i no res i em fa la sensació que l’una m’ha quedat més fluixa que l’altra. Potser se li desfarà.

La situació que us he descrit es repeteix cada dia, i cada dia pitjor, perquè la meva filla no deixa res sense preguntar. Estic traumatitzat.

Un dia que la sessió resultà especialment dura, li vaig proposar que es tallés les trenes. Em contestà que si aquesta era la meva forma d’assumir la paternitat…

Senyor director, potser caldria que cada dia els diaris sortissin amb un índex explicatiu… Vaja, crec jo. Comprenc que és una qüestió difícil d’arreglar i que la redacció del diari no en té la culpa. D’altra banda, però, us explico el meu problema perquè moralment em sento obligat a avisar altres pares de nenes amb trenes.

Gràcies.

MARIA DOLORS ALIBÉS: Contes per a l’hora de les postres.