Lectures de batxillerat de la matèria comununa de Llengua Catalana i Literatura
Lectures PAU 2025: Literatura Catalana
- Santiago Rusiñol, L’alegria que passa
- Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa al llavis
- Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants
- Salvador Espriu, Antígona
- Jesús Moncada, El cafè de la granota
- Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol
Webs de referència
Promoció 2018-2020
- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada).*
- Antologia de poesia catalana. Nova tria.*
- Àngel Guimerà, Terra baixa
- Mercè Rodoreda, Mirall trencat
- (A criteri del departament de llengües.)
Promoció 2017-2019
- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada).*
- Antologia de poesia catalana (35 poemes).*
- Àngel Guimerà, Terra baixa
- Mercè Rodoreda, Mirall trencat
- (A criteri del departament de llengües.)
Promoció 2016-2018
- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada).*
- Antologia de poesia catalana (35 poemes).*
- Àngel Guimerà, Terra baixa
- Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant
- (A criteri del departament de llengües.)
* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que figura a continuació.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Capítols seleccionats:
[Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina]
CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix. Des del paràgraf «Com foren en la gran sala del palau l’Emperador lo pres per la mà…» fins al final (p. 372-373).
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador (p. 374-375).
[Tirant malalt d’amors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant]
CXIX. Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor (p. 375-385).
CXX. Lamentació d’amor que fa Tirant (p. 385).
CXXI.Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386-389).
[Tirant declara el seu amor a Carmesina]
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava. Des del paràgraf «E Tirant se’n tornà prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa véu que Tirant se n’anava…» fins al final (p. 403-404).
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (p. 404-409).
[Amors de Diafebus i Estefania]
CXLVI. La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que presos eren. Des del paràgraf «Lo dia ans que partissen, Diafebus tingué esment…» (p. 487-493).
CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus (p. 494).
[Somni fingit de Plaerdemavida]
CLXII. La resposta que féu la Princesa a Tirant (p. 557-561).
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Certament —dix la Princesa— que aquell cas no li és seguit sinó per la mia partida…» (p. 561- 566).
[Festes a Constantinoble. L’episodi de la pinta i la sabata en «lo lloc vedat»] CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Lla on és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada.» (p. 616-629).
[Consells de Plaerdemavida a Tirant] CCXIV. Parla Plaerdemavida (p. 655-657).
[La Viuda malparla de Tirant a Carmesina]
CCXV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant (p. 657-659).
[Esposalles de Diafebus i Estefania. Facècies de Plaerdemavida] CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant (p. 668-671).
[Estefania i Plaerdemavida confidents i mitjanceres de Carmesina i Tirant. Diàlegs sobre l’amor]
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa (p. 688-691). CCXXIX. Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant (p. 692-695).
CCXXX. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida (p. 695- 697).
[Tirant contempla Carmesina durant el bany]
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa (p. 697-700).
[Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmesina]
CCXXXII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant (p. 701-702).
[Conseqüències. Tirant es trenca la cama]
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida (p. 702-707).
[Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu]
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu (p. 734-735).
Capítol CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal (p. 735-736). CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit (p. 751-754).
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (p. 755-763).
CCLXIII. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu (p. 763-766).
[La Viuda declara el seu amor a Tirant. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el negre Lauseta i el fals avortament de Carmesina]
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit. Des del paràgraf «Com Tirant estigué bé de la cama, anava sovint al palau…» fins al final (p. 768-770).
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada (p. 771-772).
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a Tirant (p. 772-773).
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a la Viuda Reposada com lo requerí d’amors (p. 774).
CCLXVIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant (p. 775-777).
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat (p. 777-781).
[Matrimoni secret no consumat entre Tirant i Carmesina]
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa a Tirant (p. 782-784).
CCLXXII. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p. 784-785).
CCLXXIII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant (p. 785-786).
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la Princesa (p. 786-787).
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa (p. 795-796).
CCLXXXI. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Per la mia fe —dix la donzella de Montblanc—, ell ha usat de gran virtut com a valentíssim e cortès cavaller…» (p. 796-797).
[La ficció de la Viuda Reposada]
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (p. 802-806). CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant (p. 806-807).
[Tirant i Carmesina consumen el matrimoni secret]
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador (p. 1085- 1088). CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina (p. 1088- 1089).
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell (p. 1089- 1090).
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant (p. 1090- 1091).
[Mort de Tirant]
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida (p. 1145-1147). CDLXX. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa (p. 1149-1150).
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida (p. 1150- 1152).
[Planys fúnebres de l’emperador i Carmesina per la mort de Tirant]
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant (p. 1152- 1155). CDLXXIII. La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1155-1156). CDLXXIV. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1157-1160).
[Hipòlit i l’emperadriu al tron de Constantinoble]
CDLXXIX. Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa (p. 1170-1172).
CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador (p. 1172-1174).
(La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)
Antologia de poesia catalana (35 poemes)
- Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
- Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit…”.
- Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria…”.
- Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes…”).
- Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
- Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
- Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
- Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
- Cançó popular: “A la vora de la mar”.
- Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
- Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins”, de Nou llibret de versos (1909).
- Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
- Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor”, de Poesies (1885), edició de 1907.
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
- Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
- Josep Carner: “Cançoneta incerta”, d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
- Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
- Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
- Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
- Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
- Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny…”, d’Elegies de Bierville (1943).
- Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
- Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
- Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
- Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics”, de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).
- J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella…”, de Sol, i de dol (1947).
- Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
- Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
- Joan Vinyoli: “Les boies”, de Cercles (1979).
- Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
- Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
- Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
- Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
- Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).
Antologia de poesia catalana. Nova tria
- Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
- Cerverí de Girona: “Si null temps fui pessius ne cossiros…”.
- Ramon Llull: “Cant de Ramon”. Estrofes: 1, 2, 3, 6, 7 i 8.
- Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes…”).
- Jordi de Sant Jordi: “Just lo front port vostra bella semblança…”.
- Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
- Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
- Cançó popular: “A la vora de la mar”.
- Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
- Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins”, de Nou llibret de versos (1909).
- Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
- Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor”, de Poesies (1885), edició de 1907.
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
- Joan Alcover: “Desolació”, de Cap al tard (1909).
- Josep Carner: “A un auró”, de Poesia (1957).
- Maria Antònia Salvà: “Talaiots”, de Lluneta del pagès (1952).
- Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
- Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
- Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny…”, d’Elegies de Bierville (1943).
- Clementina Arderiu: “Cançó del risc”, de Sempre i ara (1946).
- Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
- Màrius Torres: “Cançó a Mahalta” (“Corren les nostres ànimes…”), de Poesies (1947).
- Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics”, de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).).
- J.V. Foix: “Em plau, d’atzar, errar per les muralles…”, de Sol, i de dol (1947).
- Salvador Espriu: “Quan la llum pujada des del fons del mar…”, de Llibre de Sinera (1963).
- Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
- Josep Palau i Fabre, “L’aventura”, de Poemes de l’alquimista (1952).
- Joan Vinyoli: “Gall”, d’El Callat (1956).
- Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
- Joan Brossa: “Cap de bou” (1969-1982).
- Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
- Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
- Maria Àngels Anglada: “El bosc”, d’Arietta (1996).
- Maria Mercè Marçal: “T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana”, de Sal oberta (1982).
Deixa un comentari