L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol, motor del modernisme

• Identitats: Santiago Rusiñol al 3cat
• Santiago Rusiñol a Lletra
• L’auca del senyor Esteve a la paret de les auques

Rusiñol i el modernisme

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la “Renaixença” i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això es així amb els arquitectes mencionats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de les “Festes Modernistes” realitzades a Sitges al final del segle XIX).

Alguns d’aquests artistes -els bohemis del Modernisme- es reunien des de 1897 en el cafè literari “Els quatre gats” instal·lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les èpoques blava i rosa estan considerades com a modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.

L’obra L’alegria que passa

L’alegria que passa al teatre Poliorama de Barcelona

• “L’alegria que passa”, de Santiago Rusiñol. Material didàctic (PDF)
• L’alegria que passa a Llegir i descobrir

Activitats i comentaris de text

• Com es manifesta el conflicte entre l’artista i la societat

Conceptes que cal saber (orientacions per a les PAU)

• Rusiñol i les arts: la dedicació a la pintura i la literatura en el marc del Modernisme.
• Simbolisme, costumisme i humorisme en la literatura de Rusiñol.
• La concepció de l’artista. L’artista i la societat.
• La sacralització de l’art.
• El teatre de Rusiñol: del simbolisme al regeneracionisme.
• El teatre simbolista: L’alegria que passa, Cigales i formigues, El jardí abandonat.
• Lectura de L’alegria que passa. El gènere del quadre líric o poemàtic.
• Els temes: l’oposició de Poesia i Prosa, l’artista i la societat burgesa, idealisme i materialisme.
• L’espai: la descripció del poble.
• Els personatges com a representació dels valors artístics i antiartístics.
• Els vilatans; l’Arcalde; en Joanet: idealisme i conformitat; la troupe del circ (especialment Zaira, “símbol de la poesia que passa”, i el Clown “bohemi”).