La novel·la

Definició

Una novel·la és un relat literari en prosa d’uns fets ficticis que gairebé sempre estan presentats com a reals. En aquest relat actuen uns personatges, i la història transcorre en un espai determinat i en un temps precís. Algunes vegades, els fets del relat o els personatges poden estar inspirats en esdeveniments o persones reals. El que diferencia la novel·la del conte és l’extensió del relat, molt més considerable en la novel·la. Els elements sobre els quals es fonamenta una novel·la són el narrador i el punt de vista, l’argument i la manera com està estructurat, els personatges i el seu discurs, el temps i l’espai, i el tema de què tracta.

1. El narrador i el punt de vista

El narrador explica la història i és l’intermediari entre l’autor i el lector. Adopta un punt de vista intern quan participa en la l’acció de la història com a personatge, encara que només sigui indirectament o com a observador. Adopta un punt de vista extern quan observa i explica els fets i les actuacions dels personatges des de fora de la història.

2. L’argument

Els fets que es narren solen partir d’una situació inicial generalment de conflicte i arriben a un desenllaç on el conflicte queda resolt. L’argument pot estar estructurat de maneres molt diverses:
Cronològic o lineal: els fets segueixen el pas del temps de la vida dels personatges.
Anacrònic: retrospectiu (es narren fets ocorreguts en situacions passades) i anticipat (s’insinuen fets futurs).

3. Els personatges

Com en el conte, els personatges són els éssers que desenvolupen l’acció. Es pot parlar de dos grans tipus de personatges:
Plans: són els que repeteixen un esquema de comportament prototípic i no estan descrits amb gaires detalls. Els personatges secundaris acostumen a ser plans.
Rodons: són els més contradictoris i rics, que es fan conèixer lentament, de manera profunda, i tenen capacitat per sorprendre el lector. Generalment, els protagonistes són personatges rodons.

4. El discurs dels personatges

El discurs dels personatges és la representació d’allò que diuen: precisa i matisa les seves opinions, els seus judicis, la seva situació, els seus sentiments… Aquest discurs pot adoptar les formes següents:
Diàleg: quan intervenen diversos personatges, en estil directe (al peu de la lletra) o indirecte (de manera reproduïda).
Monòleg: quan només intervé un personatge, sense interrupcions de cap altre.

5. El temps i l’espai

Els esdeveniments estan situats en un marc ambiental determinat pel temps i l’espai, com en el cas del conte.
En la novel·la, però, el temps narratiu, és a dir, la durada del període en el qual passen els fets, sol ser més extens que en els contes.
D’altra banda, l’argument de la novel·la és més complex i demana espais diferents.

6. La temàtica

La novel·la es caracteritza pel fet que pot abastar qualsevol temàtica, però en general tracta d’aquelles qüestions que deriven de la situació dels homes i les dones dins del seu context: l’adaptació a la inadaptació, els problemes personals, laboral, polítics o religiosos, el conflicte entre individus i el món… En definitiva, les relacions humanes i els fenòmens historicosocials constitueixen el centre bàsic de la creativitat del novel·lista.