La Decadència (s. XVI-XVIII)

La Decadència en el quadre del temps

Correspon al requadre verd de l’esquema.

La Decadència i la literatura popular

En el terreny cultural, durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix una important disminució de la producció literària en llengua catalana. Aquest període de crisi cultural que comprèn aquests tres segles ha estat anomenat tradicionalment “Decadència“, perquè són poques les obres cultes que s’escriuen en català i la qualitat d’aquestes és notablement inferior en relació a les obres catalanes medievals. L’escassa producció literària catalana està sota la influencia de la lititeratura llatina i castellana.

Així, el terme Decadència fa refèrència a la literatura culta, és a dir, a la literatura d’autor. En canvi, la literatura popular es continua desenvolupant.

La decadència de Carme Bravo Fortuny

Causes de la Decadència

Causes històriques

• Extinció dels reis del Casal de Barcelona i entronització d’un rei castellà Ferran d’Antequera.
• Unió de la Corona catalano-aragonesa amb la castellana pel casament de Ferran II i Isabel de Castella (1469).

 Causes socioeconòmiques

• Desplaçament del comerç marítim del Mediterrani cap a l’Atlàntic pel descobriment d’Amèrica.
• Crisi econòmica per la guerra civil durant el regant de Joan II i crisi demográfica.
• Instauració de la Inquisició i expulsió dels jueus (banquers i comerciants).
• Expulsió dels moriscos de València (XVII) i posterior repoblament per gent de parla castellana.

Causes culturals

• Ressorgiment del llatí com a llengua de cultura i d’educació (en el segon humanisme o humanisme renaixentista).
• Invenció de la impremta i tendència a imprimir només allò que té més lectors, per tant, en castellà o llatí.
• Desaparició de la Cancelleria Reial, cosa que provoca més dialectalització del català.
• Desplaçament de la capitalitat de Barcelona cap a València que es castellanitzarà molt durant el virregnat de Germana de Foix.

Literatura culta

• S’imita dels grans autors castellans: Garcilaso, Quevedo, Góngora…
• Forta presència de castellanismes.
• Imitació de formes mètriques de la poesia castellana.

Dins del període de 3 segles que dura la Decadència literària catalana hi distingim 3 moviments culturals i estètics.

1. El Renaixement (s. XVI)

Moviment originat a Itàlia que emmarca la vida cultural de l’Europa del segle XVI. Considera l’ésser humà com a centre del món, redescobreix la cultura clàssica i consolida l’ús literari de les llengües europees.

Ideologia:

• Humanisme artístic i social, desenvolupament del pensament humanista del s. XIV.
• Visió antropocèntrica.
• Valors estètics del món clàssic grecollatí i la tradició. Harmonia dels clàssics, vitalisme i alegria de viure.
• La raó és l’única font de coneixement.
• Subjecció a la norma i a la disciplina artística.
• Recerca d’ideals de bellesa (equilibri, mesura i harmonia).
• Es conrea el gènere de l’assaig.

Els autors catalans…

• Escriuen en llatí. Per exemple el valencià Joan Lluís Vives.
• Escriuen en castellà. Per exemple el poeta barceloní Joan Boscà, introductor de la mètrica renaixentista italiana aquí.
• Escriuen en català però van a contracorrent. Per exemple Cristòfor Despuig i Pere Serafí.

Els autors més destacats són:

• Cristòfor Despuig amb l’obra Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (diàleg en prosa on elogia Tortosa, Catalunya i el català).
• Pere Serafí: poeta que rep influències d’Ausiàs March i intenta escriure segons la mètrica renaixentista.

2. El Barroc (s. XVII)

Moviment artístic del segle XVII que es caracteritza per un gran artifici i l’abundància de recursos per tal d’impressionar el lector o l’espectador.

Ideologia:

• Degut a la crisi de valors i la imposició de la Contrareforma, mostra un desengany davant la realitat. Pessimisme, tenebrisme, mort. “La realitat és la mort, la vida, un somni”.
• Obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida.
• Predomina la irracionalitat.
• Desapareixen les normes i regles i l’equilibri.
• Artifici i ornamentació.
• Retorn al teocentrisme medieval.

La literatura presenta dos estils:

• El conceptisme: deformació caricaturesca de la realitat, jocs de paraules, retòrica, antítesi, contrast.
• El culteranisme: idealització de la realitat, metàfores embellidores, recursos fònics i mètrics.

Els autors catalans escriuen enlluernats pel Segle d’Or castellà, influïts per Quevedo (conceptista), Góngora (culterà) i Lope de Vega.

Els autors més destacats són:

• Francesc Vicent Garcia (conegut com el rector de Vallfogona). Escriu poesia conceptista (burlesca, satírica, eròtica, escatològica…el van fer famós) i també culterana (greu, seriosa,sobre el desengany, la vanitat, la vida breu…)
• Francesc Fontanella. Escriu poesia culterana, bucòlica (com la de Garcilaso de la Vega), però situada a Montjuïc. També té 2 obres de teatre: Amor, fermesa i porfia i  Lo desengany, totes dues de pastors.

3. Neoclassicisme i Il·lustració (s. XVIII)

El Neoclassicisme (terme estètic ) és el moviment sorgit a França i predominant durant el segle XVIII, que volia el retorn als models grecollatins. Defensava els principis de la norma, l’equilibri i la mesura.

La Il·lustració (terme ideològic) és el moviment sorgit a la Gran Bretanya, França, Alemanya… que pretenia buscar una nova manera d’entendre el món i les persones a partir de la raó i l’experiència.També se l’anomena segle de les llums, edat de la Raó, Edat Augusta. És el moviment de la claror contra l’obscuritat, la raó contra la irracionalitat.

A més, hi ha uns fets històrics determinants: la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta, unes mesures repressives contra la llengua i la cultura catalana, que fan, per exemple, tancar la Universitat De Barcelona. Aquestes mesures no foren aplicades a Menorca, ja que era en mans angleses.

• Dominen les idees racionalistes, avanç de la ciència, idea de progrés de la societat.
• Literatura didàctica i d’assaig.
• Es publiquen tractats històrics i gramaticals.

Els autors catalans escrivien en castellà, però sobre la cultura catalana.

Els autors més destacats són:

• Rafael Amat i Cortada (baró de Maldà). És conegut per la seva obra Calaix de sastre, un extens dietari sobre tot el que passsava a Barcelona i Esplugues. Escrivia amb una llengua descurada.
• Joan Ramis i Ramis. Era menorquí. Escriví tragèdies teatrals: Lucrècia, Rosaura o el més constant amor.

Literatura popular

La literatura popular és produïda i consumida fora dels ambients intel.lectuals, per la gent del poble, anònima i de transmissió oral, plena de canvis i variants a gust de l’intèrpret o el públic, i de difícil datació (models molt antics).

S’hi tracten temes sentimentals, idealistes, humorístics, angoixes i reivindicacions col.lectives.

Es va recopilar durant el romanticisme, gràcies a intel·lectuals com Milà i Fontanals o Marià Aguiló.