Joel. Una malaltia consumeix l’adolescència de Joel mentre es veu prostrat en un llit. Durant els tres anys que passa tancat en l’habitació, té temps per a reflexionar sobre tot, redescobreix el seu pare i aprèn a voler-lo. Tindrà amistat amb la Lurdes i sabrà el que és estimar i sentir-se estimat. Viurà moments de dificultats quan s’incorpori de nou a l’institut…, però sempre comptarà amb el suport de la Marta, fins i tot en la mort de son pare.

És una obra realista que pot passar ara, en l’actualitat, propera als problemes i neguits dels joves i amb una una anàlisi psicològica impressionant’.

Isabel-Clara Simó (Alcoi, Alcoià, 4 d’abril de 1943) és una periodista, política valenciana i una escriptora, considerada com una de les autores més importants de la literatura moderna.

Va guanyar molts premis, com el Premi Sant Jordi de novel·la per La Salvatge, el 1993; el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària, el 2001 li van otogar el Premi Andròmina de narrativa per Hum…Rita!: l’hom que ensumava dones i el Premi de la crítica dels Escriptors Valencians per En legítima defensa.

Les seves obres estan traduïdes a l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà…

Personatges

Joel: és intel·ligent però a vegades no ho sembla. És molt madur, potser per la vida molt dura i plena d´obstacles. El seu aspecte és anèmic, ja que ha tingut una malaltia molt greu, però finalment tornarà a ser un noi normal.

Víctor: és el pare de Joel, treballa com a secretari en una empresa de caravanes. La seva dona va morir, després sortirà amb la Lurdes, però trencaran per pensar diferent.

Margarida: és la mare del Joel, va morir d’un atac al cor quan el Joel tenia 12 anys. Feia classes de manualitats, cosa en la qual tenia molta traça.

Marta: és bastant intel·ligent, té una personalitat molt definida, és atrevida i fa molts amics; és molt pàl·lida i no molt atractiva. És la nòvia del Joel.

Esther: és una amiga del Joel. És molt atractiva.

Lurdes: és una clienta del Víctor que més tard es convertirà en la seva nòvia, és força atractiva. Treballa com a perruquera i ajuda al Joel amb el seus estudis. Sap el que vol i tendeix a ser independent.

Dr. Delgado: és el doctor que opera al Joel, és molt optimista i li agrada prendre mesures per a tot.

Encarnació: és la professora de classes particulars del Joel, ja que està a casa i no pot anar al col·legi. Tendeix a ser molt de poble (bruta).

Estructura

  1. La mort de la seva mare i el seu gos, quan té 12 anys.
  2. La malaltia, que l’obliga a estar al llit (durant 3 anys).
  3. L’Antoni, un sordmut que ajuda al Joel a millorar la seva llectura de llavis i li fa classes d’anglès.
  4. La nòvia del pare, la Lourdes.
  5. En Joel millora, encara que estigui malalt millora i comença a reemprendre l’estudi.
  6. Adéu Esther: es desenamora de l’Esther al veure-la tan infantil.
  7. En Joel madura i es conscient de si mateix.
  8. La Marta, s’enamora d’ella per la seva manera de ser.
  9. L’operació per a tractar el seu problema del cor.
  10. Tornada a classe i les seves dificultats.
  11. La Lurdes i el pare del Joel ho deixen.
  12. Un nou treball
  13. La mort del pare en una explosió de gas en un edifici.

Fragments

Aquí es veu l’interès de l’autora per la filosofia i la psicologia, ja que en aquest fragment es pot observar un pensament de Plató en el qual tot és una representació de la realitat.

«Escolta, si com dius, la matemàtica és el model de la realitat, i jo, quan dibuixo, el que faig és imitar la realitat, aleshores, ¿dibuixar és la còpia d’una còpia?»

I dos fragments més, molt bonics per la seva intensitat emocional.

«Estava aterrorizat de viure sol! I no sols la soledat, sinó tot plegat: haver de planejar la pròpia vida. No estintolar-me en ningú.»

«Hi ha hagut un breu silenci a la línia. Quasi l´he vista somriure quan ha contestat: -Utilitza’m Joel. Utilitza’m.»

L’estil literari

L’estil de la novel·la es centra en la psicologia dels personatges, sobretot la de Joel, el protagonista de l’obra, que ens mostra l’autosuperació d’un noi que ha viscut una vida molt dura.nEns mostra els seus pensaments i emocions, fins i tot els seus moments de màxima vergonya (quan esta fent-se’n una palla i el descobreix son pare).

En tota l’obra l’autora util·litza la primera persona per a Joel, el protagonista, amb un llenguatge informal i col·loquial, propi d’un jove. 

Activitats

1. Respon breument

  1. Quina edat té en Joel al principi de la història?
  2. I al final?
    1. La història de Joel comença amb dues pèrdues. Quines són?
  3. Per què en Joel no pot anar a l’escola? Què li passa?
  4. Quin paper juga el pare d’en Joel en aquesta novel·la?
  5. Per què en Joel aprèn a llegir els llavis? Per què li serveix aquesta habilitat en un primer moment? I després?
  6. Per què és important el personatge de la Lurdes? Quina relació té amb en Joel?
  7. Com evoluciona la relació entre la Marta i el Joel al llarg de la novel·la?
  8. Per què la Lurdes no s’arriba a casar amb el pare d’en Joel?
  9. Per què diem que la novel·la té un final trist, però també alegre?
2. Busca un sinònim contextual de les paraules subratllades.

  1. Quan el pare estava de mala filis.
  2.  Veia el gos amb la boca oberta i panteixant, i tenia els ulls lluents.
  3. Jo parlava amb la boca contra la vànova i em sortia una veu molt convincent.
  4. –Vols que et llegeixi alguna cosa? –em deia el pare, davant del meu ensopiment.
  5. Tenia una febre que m’anava clavant en el llit com si estigués fent un clot de brases amb el meu cos.
  6. Van ser més de tres mesos, durs, aguantant-me les ganes d’engegar-ho tot a dida.
  7. Estic de les moixaines del pare fins al capdamunt.
  8. Si truques a l’Esther i la convides a venir se sentirà afalagada.
  9. Un dia, el pare em va escridassar i em va dir que no em fiqués on no em cridaven.
  10. El trasllat a casa va ser tota una epopeia.
3. Expressió escrita

Escriu un diàleg d’unes 120 paraules d’una possible conversa entre el Joel i el pare o el Joel i la Lurdes o el Joel i la Marta en el context de la novel·la Joel. Imita l’estil literari de l’autora.