“Vaig néixer el dia 16 de maig del 1894. Pocs dies després era batejat a l’escola de Santa Madrona. […] En fer-me cristià, el capellà va dir-los als qui em duien: “Nat amb aigua obstinada, morirà en foc potser…” Aquesta predicció mai no ha tingut tranquil·la la meva pobra mare. Als dotze anys jo era pur com no pot repetir-se: el meu destí l’Església. Als vint anys, dolorit, cristià i socialista, jo veia Montjuïc talment com un afront que calia passar. Un llibre en espanyol, Humo de fábrica, Un enemic del poble, són les darreres flames. […] Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat.
Sóc, com a home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental; tot ho he vist i viscut. […] Però em sé una aristocràcia d’esperit, que es pot alçar dels límits de la Universitat que no m’aixoplugava. […]
Amo l’art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall.
Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé sentir, professió de Poeta que sóc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. […] Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços.”
Joan SALVAT-PAPASSEIT. “Notes biogràfiques” dins Mots propis i altres proses. Barcelona: Edicions 62, 1975, p. 77. (Antologia Catalana, 81)
Biografia
Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Va ser un escriptor barceloní d’extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d’avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Fou un intel·lectual, un pensador de primer ordre i una gran figura ideològica.
El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d’obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó com Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Guillermina Mota, Martí Llauradó que van posar música a alguns dels seus poemes.
Escoltem i llegim Salvat-Papasseit
Pantalons llargs
Pantalons llargs és un poema que ens explica amb gran delicadesa el pas de la infantesa a l’adolescència, quan posar-se pantalons llargs suposa arraconar les joguines que ens han fet feliços de petits. Després, Joan Manuel Serrat el va musicar.
Res no és mesquí
A Josep Obiols
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern — Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Les formigues
Salvat-Papasseit és l’autor de “Les formigues”, un dels poemes més curts i bonics que mai he llegit: “Camí del sol – per les rutes amigues – unes formigues”.
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
Mireu l’ésser fuster
– serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
i caminen de pla –
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans Oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? oh, els calafats?
tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
– un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta tot el vaixell enronden:
Veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre.
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
– si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
– els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh! Les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!
Activitats
Informa’t i digues a quins colors es refereixen les expressions:
damunt les serradures de color de mantega
tots porten bata llargade colors a pleret
Joan Salvat-Papasseit va viure fa més de vuitanta anys. Eren altres temps, a principis del segle XX. Investiga com era la vida d’aquella època i en què treballaven les persones. Amb els companys de classe comenteu els oficis dels vostres avis i compareu-los amb els del poema. Segur que coneixeu algun avi que vulgui venir a classe a contar-vos la seva vivència. Aprofiteu la seva enriquidora experiència.
Fes un recull dels oficis que ja no existeixen.
Dona’m la mà
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Activitats
En aquest poema la mà esdevené un element molt important, com a “Dits” de Gabriel Ferrater, d’aquest mateix itinerari. Per què? Creus que les mans són instruments essencials per al joc de l’amor?
Aquest poema és molt plàstic. Intenta cercar una imatge (si vols pots fer un dibuix) que s’adapti al contingut del poema.
Contrasta la visió que sobre l’amor ens ofereix aquest poema amb la que ens mostra “Dits” de Gabriel Ferrater.
Crea un poema on l’element fonamental no siguin els dits o les mans sinó una altra part de l’anatomia humana. Si vols pots intentar imitar un dels dos poemes.
Pantalons llargs
A J.M. López-Picó
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! Osque! Corrent,
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer què diria la gent…
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si és bella com no –cavallet tot pintat,
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.
Activitats
Per què el poema es titula “Pantalons llargs”? Quin és el seu significat? Creus que al poeta li agrada fer-se gran?
Podem relacionar el poema Pantalons llargs amb la cita següent de Poemes de l’alquimsita de Josep Palau i Fabre: “Per què no juguen les persones grans?/ És el nostre jugar el que explica el seu (dels infants)/ o bé el seu joc ens explica a nosaltres?” . Què en penses?
Què creus que vol dir el vers 11?
Troba cinc raons que justifiquin que jugar és cosa de la infantesa i cinc raons que justifiquin que per al joc no hi ha edat. En grup, intenta debatre amb els teus companys les raons que uns i altres heu trobat.
Deixa un comentari