L’espai i el temps són dos components importants de la història. L’espai, relacionat amb els altres elements emprats, ha de determinar el lloc on passen els fets i actuen els personatges. La determinació del temps en què se situen els esdeveniments també ajuda a entendre les actuacions dels personatges.
El període total (anys, mesos, minuts…) que duren les accions narrades en una novel·la és el que s’anomena temps narratiu. Però, independentment del temps narratiu, cada obra relata els esdeveniments amb una velocitat determinada: és el que s’anomena ritme narratiu.

1. Tipus d’espais

Els espais poden ser de diverses menes: interiors o exteriors; realistes, imaginaris o simbòlics. En una mateixa novel·la, la complexitat de l’argument pot exigir la situació dels personatges en espais diversos.
Els espais poden ser presentats explícitament, per mitjà de la tècnica de la descripció, o bé de manera implícita, a través dels personatges o del narrador.

2. El temps històric o extern

El temps històric o l’època és el moment cronològic en què es troba situada la narració.
La novel·la es pot situar en un temps passat, més o menys remot (imperi egipci, edat mitjana…); en el moment present, en què viu l’escriptor; o bé es pot imaginar l’acció en el futur, en una societat que encara no es coneix.
En definitiva, el present, el passat i el futur són els eixos bàsics del temps històric.

3. El temps narratiu o intern

El temps narratiu és la durada que té el desenvolupament dels fets dins d’una novel·la. Aquests esdeveniments poden ser explicats en present o passat, al marge del temps històric on se situïn les accions que es narren, o, més rarament, en futur.

4. El ritme narratiu

El ritme narratiu depèn de la relació que hi ha entre la durada dels fets narrats i l’extensió que ocupen aquests fets en el text. En una mateixa novel·la es poden trobar combinats ritmes narratius diferents. Les formes verbals són les encarregades d’accelerar o alentir l’acció; d’altra banda, els canvis d’estació o de paisatge, i la indicació de les dates, per exemple, són elements que ajuden a manifestar el progrés del temps en una novel·la.

  • Període de temps curt narrat amb abundància de detalls: la narració tendeix a ser lenta, el temps s’atura amb les reflexions dels personatges.
  • Període de temps extens narrat de manera sintètica: la narració tendeix a ser ràpida i els salts temporals són freqüents.

Fitxes relacionades

La narrativa
La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica. En l’època antiga les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i... Continue Reading →
L’ordre del fets en la narració
1. Història i narració Generalment entenem per història la ciència que explica els fets relacionats amb el passat humà. En literatura, però, quan parlem d’històrai ens referim a la narració d’un s fets que, tit i semblar reals, han estat... Continue Reading →
El narrador i el punt de vista
Quan un escriptor o una escriptora fa el projecte d’escriure una obra narrativa, ja sigui un conte ja sigui una novel·la, una de les primeres coses que ha de decidir és qui serà el narrador i quin serà el punt... Continue Reading →
La veu dels personatges
El diàleg i el monòleg En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan servir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments… Per representar les paraules dels personatges, hi... Continue Reading →

 

Print Friendly, PDF & Email