EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ

El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.

La Laura escrivia poemes i contes
SN SV
[subjecte] [predicat]

 

ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL

No vinguis tard.
Especificador Nucli Complement
adverbi verb adverbi

– La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, també, només, solament, ja, encara, etc.).

– La funció de nucli la fa el verb.

– La funció de complement del verb la poden fer:

  • Un SN: Escolta la ràdio.
  • Un adjectiu (o un sintagma adjectival): Està malalta. / Està molt malalta.
  • Un SPrep.: Parlen de les seves coses.
  • Un adverbi (o un sintagma adverbial): Menja malament.
  • Un PRONOM: Vull això.
  • Una ORACIÓ (que en aquest cas serà subordinada): Vull que vinguis.
TIPUS DE PREDICATS Exemples
Predicat nominal Frases amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com ser, estar i semblar Les estàtues eren de marbre.
Predicat verbal Frases amb verbs predicatius, plens de significat, com plantar, créixer, escriure Les estàtues tenien les mans juntes.

 

TIPUS DE VERBS
Verb copulatiu Verb gairebé buit de significat (ser, estar, semblar).
Verb predicatiu Verb ple de significat (dormir, caminar…).
Verb transitiu Verb que necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir, un CD (veure, voler…).
Verb de règim Verb que exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, assabentar-se de…)
Verb intransitiu Verb que no exigeix cap complement (venir, sortir, arribar, caminar, córrer…)
Verb pronominal Verb que porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se…)
Verb impersonal Verb que no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...)

 

FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV

1. El complement directe (CD)

Característiques del CD Exemples
1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció del verb. En Pau menja verdura.
El conserge va tancar la porta.
2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a. L’alumne va saludar el professor.
La policia va detenir els lladres.
Avui hem felicitat la Carme.
3. El CD no concorda amb el verb; per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma. L’alumne va saludar el professor.
L’alumne va saludar els professors.
4. El CD és un complement exigit pels verbs transitius. Va immediatament darrere del verb i no es pot suprimir. *La policia va detenir.
*Avui hem felicitat.
5. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho. L’alumne el va saludar.
La policia els va detenir.
Avui l’hem felicitada.
6. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva. Els lladres van ser detinguts per la policia.
La Carme ha estat aplaudida.

 

La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la substitució pronominal.

2. El complement indirecte (CI)

Característiques del CI Exemples
1. És un SPrep introduït per la preposició a (o per a) que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció del verb. Va regalar un disc al seu cosí.
Prepara un pastís per a la Marta. 
2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals). Va explicar la llegenda a la Neus.
La Marta dóna menjar al gos.
3. La posició més habitual és darrere el CD. Va regalar un disc [CD] al seu company.
4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural).
ALERTA: *Lis no existeix.		 Li va regalar un disc.
Els vam telefonar de seguida.

 

Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la preposició a, com alguns complements de règim verbal i alguns complements circumstancials:

S’han acostumat a la seva presència. [CRV]
No anirem al concert. [CC]

En cas de dubte, podem recórrer a la substitució pronominal.
REGLA pràctica: són CI tots els complements que en 3a persona del singular es poden substituir pel pronom li.

3. El complement circumstancial (CC)

Característiques del CC Exemples
1. Quant a l’estructura, el CC pot ser un Adv o SAdv, un SPrep o un SN (amb valor temporal). Demà farà sol.
Els bombers han vingut de seguida.
He desat la roba a la calaixera.
Aquesta tarda tinc partit de bàsquet. 
2. Generalment, el CC no és exigit pel verb. Per tant, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració. Els bombers han vingut.
He desat la roba.
3. El CC sol aparèixer al final de l’oració; però pot ocupar altres posicions, sobretot quan indica temps o lloc. Demà no obrirem. (CC de temps)
Davant del mercat hi ha un forn de pa. (CC de lloc)
4. El CC es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) i pel pronom feble hi (en la resta de casos). Vinc de casa. En vinc.
Camina molt de pressa. Hi camina. 
5. Pel que fa al significat, expressa una circumstància del verb que pot ser de lloc, de temps, de manera, de finalitat, de causa, d’instrument, de companyia, de quantitat, etc.
— CC de lloc (on?) —> Faran el sopar a casa la Joana. / Vivim aquí tot l’any. / Es passeja pel carrer.
— CC de temps (quan?) —> Demà no hi ha classe
— CC de manera (com?) —> Sempre fa la feina malament.
— CC de finalitat (per a què?) —> He comprat aquest vi per a la festa.
— CC de causa (per què?) —> Per tot aquest embolic no podrem anar a París.
— CC d’instrument (amb què?) —> Dibuixa un cercle amb el compàs.
— CC de companyia (amb qui?) —> Anirem a Montserrat amb la família.
— CC de quantitat (quant?) —> Has menjat molt poc.
6. En una mateixa oració podem trobar més d’un CC. Aquesta setmana [CC] farem les classes a la biblioteca [CC]

 

4. El complement atributiu (CAtr)

Característiques del CAtr Exemples
1. L’atribut és un SAdj, un SN o un SPrep que expressa una característica que s’atribueix al subjecte per mitjà d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar) En Marc està molt malalt.
La Maria és una persona molt amable.
Aquest anell sembla d’or.
2. Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte. En Marc està malalt.
La Maria està malalta.
3. Es pot substituir pel pronom ho i, de vegades, pel pronom en. ─És amable, la Maria?
─Sí, que ho és.
N’és molt, d’amable!
ATENCIÓ: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs. La Maria és a França. (CC de lloc)

 

5. El complement de règim verbal (CRV)

Característiques del CRV Exemples
1. És un sintagma introduït per la preposició que és exigida pel verb (a, de, en, amb, per). El policia s’adona del perill.
Confia en les seves possibilitats.
2. El CRV és exigit pels verbs de règim preposicional. Molts d’aquests verbs són pronominals, és a dir, sempre van acompanyats d’un pronom feble. La seva dona es dedica a la construcció.
Es reien de tothom.
Els infants no pensen en aquestes coses.
La Cristina no es fa molt amb les cunyades.
Tu sempre t’has interessat per ells.
3. El CRV es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) i pel pronom feble hi (en la resta de casos). Ningú no se n’adona.
Tothom hi confia.

 

Verbs més freqüents que exigeixen CRV, classificats a partir de la preposició:

preposició a acostumar-se, accedir, arriscar-se, col·laborar, contribuir, dedicar-se, exposar-se, optar, procedir, renunciar
preposició de abstenir-se, adonar-se, aprendre, burlar-se, oblidar-se, parlar, queixar-se, recordar-se, riure’s, saber
preposició en afanyar-se, confiar, complaure’s, entossudir-se, pensar, vacil·lar
preposició amb avenir-se, fer-se, estar d’acord, conformar-se
preposició per amoïnar-se, interessar-se, optar

 

6. El complement predicatiu (CPred)

Característiques del CPred Exemples
1. Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.) He vist en Marc molt content.
Ha tornat del viatge cansat i avorrit.
2. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD. La Maria juga molt contenta.
He vist en Marc molt content.
3. Generalment, el podem substituir pel pronom hi. També per en (fer-se, dir-se). ─L’has vist content, en Marc?
─Sí que l’hi he vist.

 

Semblances del CPred amb altres complements amb els quals no s’ha de confondre
El CPred té moltes semblances amb l’atribut
– La llet s’ha tornat agra. [CPred] –> verb predicatiu
– La llet era agra. [CAtr] –> verb copulatiu
Des del punt de vista del sentit, s’assembla al CC de mode
– La noia caminava tranquil·la. [CPred] –> funció adjectiva
– La noia caminava tranquil·lament. [CC mode] –> funció adverbial
– Els nois van arribar cansats. [CPred] –> funció adjectiva
– Els nois van arribar cantant. [CC mode] –> funció adverbial
El CPred s’assembla al CN
– Porto la camisa [CD] bruta [CPred]. –> Com porto la camisa?
– Porto una camisa [CD] negra [CN]. –> Com és la camisa?

 

7. El complement agent (CAg)

Caractarístiques del CAg Exemples
1. Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat…) i va introduït per la preposició per. És un Sprep. El desertor va ser afusellat pels soldats.
2. El CAg. es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble. El desertor va ser afusellat
3. El CAg. passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent. Els soldats van afusellar el desertor.

 

Per practicar

Nodes 3 317 318 319 320 321 322
323 324 325 326 327 336
337 338 340 341 342 343
344 345 346

 

Exercicis amb solucions

Pràctica de complements verbals

1. Digues si els sintagmes en majúscules fan de Subjecte o CD.
Slide 1 of 13

EL RELLOTGE s'havia parat a les dotze.

AQUEST JERSEI no m'agrada gens.

ALGUNA COSA deu haver sentit!

QUINA PEL·LÍCULA vols veure?

Arriben POCS AVIONS a l'aeroport d'Alguaire.

Ha d'agafar L'AUTOCAR DE LES DEU.

AQUEST MOBLE s'ha enfosquit.

Els periodistes han difós LA NOTÍCIA.

Ha descarrilat UN TREN DE RODALIA.

Els meus amics han descartat EL VIATGE A FRANÇA.

Ja bull LA VERDURA.

Ens visitarà UNA ESCRIPTORA MOLT FAMOSA.

2. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CD, CI o ATRIBUT

Slide 1 of 11

La contaminació dels rius preocupa LA POBLACIÓ.

El meu cotxe està ESPATLLAT des de fa dies.

Telefona A LA MARGARIDA quan arribis a casa.

Aquest terreny pertany AL TEU ONCLE.

El malestar de la carretera preocupa ELS CONDUCTORS.

Ahir el Carles va donar les claus AL SEU PARE.

Aquella dona és LA MARE DEL JOAN.

He de telefonar ALS TEUS PARES.

Hem de comunicar l'accident A LA COMPANYIA ASSEGURADORA.

Els periodistes han difós LA NOTÍCIA.
 

3. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CD, CI o ATRIBUT

Slide 1 of 11

Digues A EN MARC que vingui a la sala de professors.

Els companys han descartat LA MEVA PROPOSTA.

No molestis més ELS COMPANYS a l'hora del pati.

La professora està ENFADADA amb nosaltres perquè no treballem.

Tots aquells llibres pertanyen AL RAMON.

La Cristina i el Joan són GERMANS.

La manifestació va reunir MOLTA GENT.

Explico un conte ALS NENS PETITS.

La Marta sembla NERVIOSA últimament.

La Carla passa la pilota A LA JÚLIA.


4. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CD, CI o ATRIBUT

Slide 1 of 11

La seva veïna farà un pastís PER A MI.

La meva amiga fa fotografies A LES FLORS DEL PARC.

Aquell home semblava INDEPENDENT.

Els còmics són INTERESSANTS.

París té UNA GRAN OFERTA TURÍSTICA.

El cabell de l'Esther és VERMELLÓS.

Aquest iogurt està CADUCAT des de fa deu dies.

La meva mare va rostir pollastre PER A TOTA LA FAMÍLIA.

La professora ha donat les notes ALS SEUS ALUMNES

L'Òscar està sempre ADORMIT a classe.

5. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CD o CRV.

Slide 1 of 11

No sents QUINA PLUJA MÉS FINA?

Molt sovint parlen DE NOSALTRES.

La pluja vetlla EL TEU SON.

Més endavant es penediran DELS SEUS ACTES.

Dos dels germans grans van renunciar A L'HERÈNCIA.

El caminat comptava ELS SEUS PASSOS.

La branca de l'alzina es va convertir EN OR.

Sempre pensaven EN LA SEVA COSINA quan eren de vacances.

Pensàvem LES RAONS DE LES NOSTRES DECISIONS.

No em penedeixo DE LA DECISIÓ PRESA.

6. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CD o CRV.

Slide 1 of 11

M'he acostumat AL SOROLL DEL TALLER.

Confiàvem EN LA LOTERIA DE NADAL.

Transmetien CONFIANÇA als espectadors.

Ens hem oblidat DELS DEURES DE MATEMÀTIQUES.

Sovint es queixa DE TOT sense raó.

Vigila, no t'exposis AL CORRENT D'AIRE D'AVUI.

La Irene i la Maria juguen ALS ESCACS.

Volien EL JOC DELS ESCACS cada cap de setmana.

El Robert ha renunciat A LES BONES NOTES aquest curs.

No s'adona DE L'ENRENOU DEL SEU VOLTANT.


7. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CI o CC.

Slide 1 of 7

El rei va posar la medalla ALS GUANYADORS.

El rei va posar la medalla A LA VITRINA.

Hem de portar aquest moble A LA CECÍLIA.

Hem de portar aquest moble A PALAMÓS.

Vaig apropar el got d'aigua AL CONFERENCIANT.

Em vaig apropar A LA TAULA.


8. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CRV o CC.

Slide 1 of 11

De vegades la gent s'oblida DE LES PROMESES.

Farem els deures A LA TEVA HABITACIÓ.

Vam haver de córrer CAP ALS BOMBERS.

No vam poder esquiar PEL MAL TEMPS.

No em penedeixo DE LA DECISIÓ PRESA.

M'he enllustrat les sabates AMB UN DRAP.

M'he oblidat un altre cop DE LA SAL.

Demà ens veurem A L'ESTACIÓ.

Confio EN LA TEVA PARAULA.

El gat s’ha amagat DARRERE L’ESTUFA.

9. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CRV o CC.

Slide 1 of 11

Us atendran MOLT BÉ.

No t'exposis A CAP PERILL.

Va acabar l'exercici EN DEU MINUTS.

Deslliura'm D'AQUEST SUPLICI.

El rei se sent morir PER TOT AQUELL REBOMBORI.

El déu Bacus s'alegrà DEL RETORN DEL JOVE SILÈ.

L'or es va dissoldre EN EL RIEROL.

Les orelles de Mides es transformaren EN ORELLES D'ASE.

Les ovelles van córrer CAP AL CORRAL.

Es posa nerviós PER QUALSEVOL COSA.

10. Digues si els sintagmes en majúscules fan de CPred o ATRIBUT.

Slide 1 of 11

Tots els ordinadors estan APAGATS.

Els infants van tornar de l’excursió MOLT CANSATS.

L’actor principal semblava MORT DE DEBÒ.

Tothom es va quedar BOCABADAT.

La Carmina es posa VERMELLA de seguida.

Avui el mar està MOLT CALMAT.

El gat s’ha tornat ESQUERP.

En aquest moment estic MOLT ENFADADA.

L’aire fresc de la muntanya és MOLT AGRADABLE.

M’han donat una bossa FORADADA.

Print Friendly, PDF & Email