El sintagma nominal

1. EL SINTAGMA NOMINAL
El sintagma nominal (SN) és el que té com a nucli un substantiu o un pronom:

una dona rossa
l’aigua
en Nicolau
aquella novel·la tan divertida que em vares deixar
els fills del cosí del pare de n’Aina
qualsevol dia d’aquests
qui no vulgui pols
això
nosaltres

2. CONSTITUENTS DEL SINTAGMA NOMINAL
L’únic element imprescindible en un sintagma nominal és un substantiu (o un element substantivat) o bé un pronom que facin de nucli.

A més, el sintagma nominal pot incloure determinants (els especificadors del substantiu) i complements, que concorden (sempre que sigui possible morfològicament) amb el nucli en gènere i nombre i s’hi subordinen.

SN = (determinant) + nucli  + (complement)

una bibliotecària jubilada
els cabells llisos

3. EL DETERMINANT
La funció de determinant la realitzen els articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns interrogatius i relatius:

la / aquesta / la teva / la segona / un / tres / força / qualsevol / quina / quants

QUADRE DE DETERMINANTS

4. EL COMPLEMENT DEL NOM
El complement del nucli del SN s’anomena complement del nom (CN). La funció de complement del nom poden realitzar-la:

• Un adjectiu o un sintagma adjectival: la taula rodona / la nena més petita / el jersei nou de trinca
• Un sintagma preposicional: la taula de la cuina / la taula de fusta / la taula del mestre
• Un nom o un sintagma nominal:  la marca Benetton /  el diari Esport / el riu Besòs
• Una oració adjectiva (OAdj.): la taula que heu comprat / el músic del qual parlàrem

Com que el sintagma preposicional inclou un SN, podem trobar aquesta estructura repetida diverses vegades dins un mateix sintagma:

La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [SPrep. –> complement del nom finestra]
La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [SPrep. –> complement del nom pis]
La finestra del segon pis de la finca de la cantonada. [SPrep. –> complement del nom finca]

5. FUNCIONS DEL SINTAGMA NOMINAL
El SN pot fer diferents funcions dins l’oració:

•  Subjecte: Una taula rodona és molt pràctica.
• Complement directe: Hem comprat una taula rodona.
• Complement circumstancial: Aquesta tarda plourà.

Podríem dir que la funció principal del SN és la de subjecte de l’oració.

6. EL SUBJECTE
El subjecte (S) és l’element (persona, cosa…) al qual s’atribueix el predicat de l’oració, és a dir, és l’element del qual es predica alguna cosa.

Concorda amb el verb en persona (1a, 2a, 3a) i nombre (singular, plural).

Formes del subjecte:

•  Un nom o sintagma nominal: Les cartes han arribat a les nou del matí. / El seu oncle era el batle del poble. / Una caminada de cinc hores no convé a tothom.
• Un pronom personal fort: Jo esperaré.
• Una oració subordinada substantiva: Que plogui avui no significa que s’acabi el problema de l’aigua. / Caminar cinc hores no convé a tothom.

Generalment, la posició del subjecte és davant del verb o del predicat, molt sovint al principi de l’oració, però algunes vegades el podem trobar darrere:

No m’agraden els plàtans tan madurs.
Sóc jo qui no hi vol anar.
Ha vingut la Glòria?

7. SUBJECTE EL·LÍPTIC

En algunes oracions el subjecte no hi és perquè s’ha el·lidit. Aquesta el·lipsi del subjecte es fa:

• Quan els morfemes verbals fan evident quin és el subjecte (jo, tu…) sense possibilitat de confusió:
  (Ells) Venien contents del cinema.
• Quan el subjecte és un element expressat fa poc en el discurs:
  En Joan va aparèixer i no va dir res. Després  (ell) va començar a parlar amb ella.

8. ORACIONS IMPERSONALS
Alguns verbs no tenen subjecte. Aleshores diem que la posició de subjecte és buida. Es tracta d’ oracions amb verb impersonal, conjugat sempre en 3a persona.

• Verbs meteorològics: Demà plourà. Aquest tarda fa molt fred.
• Verb haver-hi: Hi ha molts ocells. Hi ha revistes de tota mena. Hi va haver un terratrèmol de grau tres.
• Pronom es amb verbs com viure, treballar, menjar…): Aquí es menja molt bé.