Sobre l’autor: Jesús Moncada

Jesús Montcada (Mequinensa, 1941- Barcelona, 2005) va néixer en plena postguerra en un petit poble de vençuts per la Guerra Civil, entre els riu Segre i l’Ebre. L’economia del seu poble es basava principalment en transportar mercaderies de les nombroses mines dels voltants per aquests rius, fet que trobem reflectit en un dels seus contes: Senyora mort, carta de Miquel Garrigues. Va fer els estudis primaris a Mequinensa i després es va traslladar a Saragossa amb 12 anys a estudiar batxillerat. Durant els seus estudis a la capital de província fa nombroses visites al seu poble natal. I mentre fa els cursos superiors de batxillerat estudia també tres cursos de magisteri i torna a Mequinensa per a exercir de docent durant un parell de cursos, sense tindre encara 18 anys. Després retorna a Saragossa on compleix el servei militar obligatori i al acabar, torna a exercir de docent al seu poble.

El 1966 Montcada es mou cap a Barcelona. Dedica el seu primer any a la pintura comercial i treballa a l’editorial Montaner i Simón, com ajudant de Pere Calders, qui l’animarà a escriure. El fet que es traslladés a Barcelona va fer-li una empenta a la seva obra, tant pictòrica com literària. A 1981 publica la seva primera col·lecció de contes: Històries de la mà esquerra i altres narracions. A la mort del seu pare al 1982 Moncada decideix dedicar-se molt més a la literatura que a la pintura. Des d’aquell moment es dedicà a escriure i a fer traduccions en català per diverses editorials, fins a la seva mort a causa d’una greu malaltia al 2005.

És autor dels llibres de contes següents:

  • Històries de la mà esquerra (1981)
  • El Cafè de la Granota (1985)
  • Calaveres atònites (1999)

I de les novel·les:

  • Camí de sirga (1988)
  • La galeria de les estàtues (1992)
  • Estremida memòria (1997)

Entre els guardons que ha merescut la seva obra hi ha el premi Joan Crexells, el premi Nacional de la Crítica, el premi Ciutat de Barcelona o el de la Crítica Serra d’Or. És distingit amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana al conjunt de la seva obra (2001) i amb la Creu de Sant Jordi (2001).

Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. El mateix autor va traduir un nombre considerable d’obres del castellà, del francès i de l’anglès.

Sobre l’obra El cafè de la granota

El cafè de la granota és un recull de catorze relats curts redactats per Jesús Moncada entre 1980 i 1985 i amb un to irònic i sarcàstic.

L’acció dels contes té un escenari comú, la vila de Mequinensa, els seus cafès, carrers i places i els personatges que hi apareixen són gairebé tots habitants de la plàcida vila.

L’autor mostra la seva Mequinensa natal, abans que el poble quedés submergit sota les aigües del pantà de Mequinensa.

Els elements que conformen la datació espai-temps són els que proporcionen unitat i coherència a l’obra per la creació de la Mequinensa mítica que emana de tot el conjunt de l’obra de l’autor.

Sinopsi

En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia –en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila– un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà –amb un singular camp d’esports–, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d’ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu,…

Recull de 14 contes

1. Un barril de sabó moll
2. La Plaga de la Ribera
3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
4. Paraules des d’un oliver
5. Informe provisional sobre la correguda d’Elies
6. Futbol de ribera
7. Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues
8. Preludi de traspàs
9. Els delfins
10. Un enigma i set tricornis
11. Amarga reflexió sobre un manat de cebes
12. L’assassinat de Roger Ackroyd
13. Amor fatal en decúbit supí
14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

Un barril de sabó moll
Tema central: L’atzar i la venjança
Personatges principals i caracterització:
  • Pere Camps: cap del protagonista. És una persona violenta arrogant i dominant, que  s’aprofita dels seus treballadors, en aquest cas de Florenci.
  • Florenci: Protagonista del relat. És una persona educada, treballadora i pacient i es  un dels treballadors de Pere camps.
  • Marieta Peris: o també coneguda Gramola. És la xafardera més llesta del poble i  amb les cuixes més ufanoses de la vila , com diu el narrador.
  • Cristòfol: el suposat narrador del conte que li narra la història a Jesús Moncada. És  un home d’edat avançada.
Breu resum de l’argument:
En Pere Camps, el cap d’un llaüt, ordena als seus treballadors que descarreguin el sabó moll que porten. En Pere com que sap que en Florenci es treballador i pacient i no rebutjarà la feina que li demani, així en Pere ordena en Florenci de mala manera que porti un barril de sabó cap a la botiga d’Adelaida. Però el mal temps s’apropava, de manera que en un moment donat va començar a ploure i a tronar. Un altre dels problemes era que la botiga d’Adelaida està situada a la part alta del poble, és a dir, que per arribar-hi havia de pujar tota la pujada. Però Florenci cansat o perquè se li va relliscar, el barril va sortit disparat cap abaix i amb ell es va emportar en Pere Camps, que en aquell moment anava cap a casa seva. I així a partir d’aquell dia, van anomenar al Florenci el Sísif.
Delimitació de l’estructura: crònica
Punt de vista: narrador en tercera persona omniscient.
Determinació del to:
Mode de presentació: relat
Vocabulari:
  • senalles: cabàs
  • melitxa: petita formiga rogenca i per extensió, marrec.

Activitats i comentaris de text

Print Friendly, PDF & Email