Definició
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:
| mar + í→ marí mar + ejar→ marejar |
Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.
El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos)
Família de paraules
És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel comuna.
| Arrel | Paraules formades per derivació |
| hivern- | hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc |
| mar- | marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig |
| dorm- | dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori |
Classes d’afixos
Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel, classifiquem els afixos derivatius en tres grups:
- els prefixos, quan van davant l’arrel,
- els sufixos, quan van darrere l’arrel,
- els infixos, quan s’insereixen entre l’arrel i el sufix.
| Mot derivat amb prefix | re + llogar → rellogar |
Llogar una cosa que es té llogada, com ara un local o un habitatge. | ||
| Mot derivat amb sufix | llogar + er → lloguer |
Preu que s’ha de pagar al propietari d’una cosa quan es lloga. | ||
| Mot derivat amb infix | llogar + at + er → llogater |
Persona que fa servir un pis, una casa, un cotxe, etc.d’una altra persona pagant uns diners. |
Modificacions en l’arrel
El fet de col·locar un sufix després de l’arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa mena en el punt de contacte.
| Canvis ortogràfics | |||
| c → qu | fresc – fresquíssim | ç → c | caça – cacera |
| g → gu | botiga – botiguer | s → ss | arròs – arrossar |
| gu → gü | aigua – aigüera | j → g | taronja – taronger |
| Canvis de sons | |||
| p →b | llop → llobató | ig → j / g | boig → bojament, bogeria |
| t →d | prat → praderia | ig → tj / tg | lleig → lletjor, lletgesa |
| c →g | càrrec → carregar | u → v | blau → blavor, blavenc |
| Supressió de sons | Addició de sons | |||
| -a | rialla → riall-eta, illa→ ill-ot | -t- | cafè →cafe-t-er | |
| -e | salvatge→ salvatg-ina | -d- | gran →gran-d-íssim | |
| -o | suro→ sur-eda, porxo→ porx-ada | -n- | jove →jove-n-ívol | |
Canvis de categoria
En molts casos la formació de nous mots per derivació comporta una categories lèxiques diferent:
- Nom derivat de verb: enyorança (d’enyorar), enterrament (d’enterrar)…
- Nom derivat d’adjectiu: blavor (de blau), saviesa (de savi)…
- Adjectiu derivat de nom: boirós (de boira), estiuenc (d’estiu)…
- Adjectiu derivat de verb: suador (de suar), xerraire (de xerrar)…
- Verb derivat de nom: arrelar (d’arrel), moblar (de moble)…
Sufixos lèxics
En general, cada un dels afixos aporta un matís significatiu que sempre és el mateix.
- El prefix in-/im- expressa negació: injust, indigne, inútil, immortal…
- El prefix re- expressa repetició: refer, repoblar…
- El prefix pre- expressa abans de: prehistòria, preromà, preadolescent
- El sufix -dat serveix per fer noms abstractes: bondat, maldat…
- El sufix -ble expressa possibilitat: avaluable, atribuïble…
Un mateix matís significatiu pot ser expressat per diferents afixos:
- Els sufixos -et /-eta, -ó /-ona, -ol /-ola, -í/-ina, -im serveixen per fer diminutius:
Ex: animalet, animaló, estanyol, bestiola, colomí, clavellina, polsim - Els sufixos -à /-ana, -enc /-enca, -í /-ina serveixen per fer gentilicis:
Ex: valenciana, lleidatà, sabadellenc, porrerenca, menorquí, barceloní, parisenc - Els sufixos -atge /-eria, -am /-ada, / -at serveixen per fer noms col·lectius:
Ex: fullatge, cristalleria, paperam, ocellada, alumnat - Els sufixos -er / -era, -aire, -ista, -dor /-dora, -ant/-ent serveixen per fer noms de professions: o activitats:
Ex: cotxer, cambrera, llenyataire, dentista, pescador, vigilant, aprenent
I un mateix afix pot expressar matisos diferents. Per exemple, el sufix -er /-era pot servir per fer:
- gentilicis: brasiler, felanitxer
- noms d’oficis: ferrer, cambrer, perruquer, mariner
- adjectius que indiquen propensió a una cosa: ploraner, cridaner, tafaner
- llocs: galliner, traster
- arbres o plantes: ametller, presseguer, garrofer
- objectes: moneder
Derivats lexicalitzats
Hi ha noms derivats que han adquirit un significat propi, que no és el resultat de la suma de les idees aportades per l’arrel i els afixos. S’anomenen derivats lexicalitzats. Exemples:
| bombeta, llençol, fillol, farmaciola, maneta, glaçó, barretina, crostó, finestró |
Mercè Rodoreda: La Mainadera (interpretació: Anna Lizaran)
És un conte de Mercè Rodoreda farcit de mots amb sufixos valoratius. Els sabries dir tots?
Aquí hi ha el text del conte “La mainadera”
Exercicis per practicar
| Nodes 3 | 533 | 534 | 535 | 536 | 537 | 538 |
| 539 | 540 | 541 | 542 | 543 | 544 | |
| 545 | 563 | 564 | 565 | 568 | 569 | |
| 570 | 571 | 98 | ||||
| Enxaneta | 132 | 133 | 134 | 135 | 136 | 139 |
| 140 |
Deixa un comentari