Comentari de text

En aquesta fitxa explicarem què pretén el comentari de text i quins són els aspectes més importants que hem de tenir en compte. Els aspectes que trobareu a continuació són genèrics per seguir amb independència de quin sigui el gènere literari al qual pertany el text a comentar. Es tracta, doncs, d’aspectes simples. Al final trobareu el tractament específic per gèneres.

Abans de començar

1) Cal llegir atentament el text més d’una vegada. Podeu fer-ho en veu alta, us ajudarà a familiaritza-vos amb el text. Sovint la sonoritat i la cadència oral ajudena entendre el sentit del text

2) Numerar les línies o els versos (ho podem fer cada 5 o 10 línies)

3) Buscar les paraules que no entenguem al diccionari (els podem consultar en línia).

4) Subratllar les idees bàsiques del text i fer-ne un breu resum. Poden ser simplement dues o tres línies.

El comentari d’un text literari

Un comentari de text, sigui quin sigui el gènere literari al qual pertanyi, ha de respondre a 2 punts fonamentals:

1. El sentit del text: fruit d’una lectura aprofundida que relacioni el text concret amb l’obra de la qual forma part, amb els temes més tractats pel seu autor o autora i amb el moviment literari que inaugura o al qual pertany. Fixeuvos que aquests elements es dirigeixen tots a “contextualitzar” el text i impliquen un coneixement no sols del text concret sinó també: de tota l’obra, de l’autor o autora i del moviment literari al qual pertany.

2. El llenguatge literari que li és propi: La literatura es fa amb paraules, imatges i idees. El valor literari que li suposem als textos que formen el cànon literari d’una literatura es basa en la llengua emprada o, millor dit, amb les innovacions que aquell autor o autora aporta amb la seva obra. Poden ser de molts diferents aspectes des d’un llenguatge novedós, a unes idees formulades de manera inèdita, però en cada cas dóna resposta a l’imaginari de la seva època, hi connecta i fa emocionar o pensar o reflexionar al lector o espectador. No oblidem mai que l’escriptor busca la comunicació, busca ser llegit i entès. Que la seva obra respon a unes necessitats humanes a les quals vol donarv resposta. Naturalment, en el teatre o en l’assaig aquesta necessitat és molt més important. De fet, una obra de teatre es fa per ser representada, i un assaig s’escriu per obrir un debat i trobar interlocutors, però també la poesia o la narrativa troben el seu sentit en cada lectura que se’n fa.

Ens haurem de refiar d’altres lectors previs i dels crítics literaris que abans s’han endinsat en els textos que estudiem i que els han analitzat, per això és important llegir els estudis proposats sobre l’obra. També, però, cal ser un lector innocent, vol dir que ens deixem sorprendre per la lectura, potser hi veurem coses que no han estat analitzades prèviament. També podem introduir-les en el nostre comentari, però mai des de la perspectiva simple de: “m’ha agradat” o no. Quan fem un comentari literari ens movem en un altre context, en el que he ressenyat en el primer punt del text.

El contingut d’un comentari ha de seguir, en general, els aspectes següents:

Situar el text
Situar el text és explicitar la informació que es pot aportar sobre l’autor, l’època, el moviment, la localització del text o de l’obra, la finalitat, etc. Amb l’objectiu de saber extreure informació sobre aquest apartat, es proposen unes preguntes orientatives.

-Què es pot dir del tema del text?
-Qui n’és l’autor o autora?
-De quina època és?
-Quina és la data de publicació del text?
-S’identifica l’autor amb algun corrent, moviment o tendència artística, ideològica, estètica…?
-Es pot relacionar l’autor amb altres autors coetanis? Hi mantenia cap mena de relació? Se’n pot extreure cap conclusió?
-El text té unitat? És un text complet? És un fragment?
-Quina rellevància té en el conjunt de l’obra?
-En quin mitjà s’ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista?
-Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari
-Si és literari, pot adscriure’s a cap gènere?: poesia, narrativa, teatre, assaig

Definir el tema
Sovint, sol confondre’s la definició del tema amb l’argument de l’obra. Si el tema és l’assumpte o el motiu del text, l’argument es correspon amb el seu desenvolupament.

-De quin tema tracta?
-Quina és la idea central o tema del text?
-De quina manera l’autor suporta la idea central?
-Com es genera el tema? A partir d’un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació…?
-La manera de tractar el tema, és temporal o atemporal?
-Quina mena de final té? Obert? Tancat?

Explicitar l’estructura
Qualsevol text organitza la informació d’una determinada manera. Fer evident aquesta organització és un dels objectius d’aquest apartat.

-Quins apartats té el text? Són iguals en extensió?
-Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç?
-La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret?

Analitzar l’estil
-Quina mena d’informació es vehicula? Concreta? Abstracta?
-Quins recursos utilitza l’autor per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?…
-Quin tipus d’informació pesa més en el text?
-Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora, l’exageració, l’analogia….?

D’altra banda, i des d’un punt de vista més lingüístic, pot distingir-se l’anàlisi des dels diferents plans de la llengua: dialectal, morfosintàctic i lexicosemàntic.

Dialectal i registre
-antiguitat del text segons la grafia
-trets dialectals
-registre

Morfosintàctic
-categories gramaticals
-construcció de la frase
-tipus d’oracions
-adjectivació
-substantivació
-signes de puntuació

Lexicosemàntic
-especialitat
-sinònims, antònims, hiperònims, repeticions, cacofonies, sentits figurats…

Extreure conclusions
Atenent els objectius d’un comentari, el redactor ha de tancar l’escrit amb la presentació de les conclusions del comentari. Això vol dir que la informació que s’ha detallat i desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals.

-Què aporta de nou el text?
-Quina rellevància o significat té el text en el conjunt de l’obra de l’autor, si s’escau?
-El text acompleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat?
-Pot extreure-se’n cap tipus de valoració?
-Hi ha cap moralitat que sigui explícita o implícita en el text?
-El text que s’ha comentat provoca cap reflexió final?
-Hi ha punts foscos en el text que no s’han sabut aclarir?

Comentari literari d’un text poètic

Contingut

• Tema central. Justificació del títol
• Descripció breu i objectiva del contingut, indicant-ne els diferents temes.

Punt de vista de la veu poètica

• Què ens vol dir el poeta, què vol transmetre i com ho fa (amb quins recursos principals aconsegueix transmetre’ns el que vol).
• Qui parla? Està en primera persona?

Forma

Estructura (mètrica)

• De quina manera els temes marquen les diferents parts del poema.
• Nombre i distribució dels versos en estrofes.
• Recompte sil·làbic. Rima.

Llengua

• Proporció de substantius, adjectius, verbs, adverbis…
• Camp semàntic al qual pertany el lèxic predominant.

Recursos retòrics

• Figures retòriques. Repeticions, paral·lelismes, imatges, metàfores, personificacions, sinestèsies.
• Ritme. Període de la frase (vers llarg o curt). Sintaxi (simple o complexa). Ritme acompassat, marcat, lent, ràpid…

Valoració personal

• Quins aspectes ens han semblat més interessants o remarcables del poema.

Comentari d’un text teatral o dramàtic

 1. Anàlisi del context

• L’obra d’on procedeix el text, l’autor, el corrent estètic i l’època de l’autor.
• El receptor real o destinatari (intratextual), la motivació literària de l’escrit.
• Determineu el gènere i el subgènere (drama, comèdia, obra lírica…).

2. Contingut temàtic

• Determineu el tema central o idea i els subtemes a través de les intervencions dels personatges de l’escena.
• Dividiu el fragment en parts i intenteu arribar a una conclusió temàtica.
• Analitzeu els actes i les escenes dins del text en relació al contingut temàtic.

3. Els personatges

• En el cas d’un monòleg, analitzarem només l’actitud del personatge envers els altres absents que puguin ser citats en l’obra.
• En l’escena teatral és important analitzar les acotacions, aquell text en cursica que explica com és el personatge, com va vestit, com actua i moltes altres informacions. També són importants els aparts.

• • Caracterització directa o indirecta.
  • Descripció física.
  • Descripció psicològica
  • Funció del personatge: principal / secundari / fugaç

4. El temps i espai (real i al·ludit)

5. El punt de vista

En els textos teatrals cal veure com la posició de l’autor es vehicula a través d’algun dels personatges i també del desenllaç.

• Pot haver-hi una veu en off
• Pot haver-hi un narrador extern a través de les acotacions.

6. L’estructura de text (forma)

• Si és monòleg (un sol personatge) o diàleg (diversos personatges)
• A qui es dirigeixen els personatges.
• Recursos literaris molt evidents.
• Tipus de llengua: culte, estàndard, col·loquial…

7. Relacions amb els moviments europeus, amb altres autors, amb altres obres…

• Relacioneu el tema tractat amb moviments i autors europeus.
• Relacioneu els protagonistes amb altres obres del mateix autor o amb protagonistes d’altres autors. Indiqueu si hi ha influència o coincidència en el tema i el seu tractament. O si hi ha oposició.

5. Conclusió. Cal arribar a redactar un fragment que contingui els aspectes centrals de tot el comentari. Allò central.

Comentari d’un text narratiu

1. Contextualització

• Autor
• Segle. Època històrica, fets històrics relacionats.
• Corrent estètic
• Obra. Situar-lo dins del llibre de l’obra de l’autor, etapa de la seva obra.

2. Contingut. Què diu?

• Tema i subtemes
• Enunciar les parts en què es divideix el text (paràgrafs, línies 1-24) i què explica cada part de manera molt resumida.
• Acció, descripció, diàleg…

3. Forma. Com ho diu?

• Estructura del text: parts en què es divideix, capítols, final
• Narrativa: tipus de personatges, espai, temps, mòbil, tipus de narrador…
• Tipus de llenguatge: culte, estàndard, col·loquial…

4. Cloenda o conclusió. Recull del més important que s’ha dit anteriorment. Idees importants exposades anteriorment.