Category Ortografia
En català tenim dos tipus d’accent sobre les vocals: Obert o greu: à, è, ò Tancat o agut: é, í, ó, ú Els accents de a, i , u L’accent sobre la “a” sempre és obert o greu L’accent sobre… Continue Reading →
Tan o tant? TAN TANT Indica la quantitat d’un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial És invariable En castellà és tan No siguis tan pessimista. Ho ha fet tan malament que ha hagut de repetir-ho. Si vas tan de pressa no podré seguir-te…. Continue Reading →
quan o quant? QUAN QUANT Fa referència al temps És invariable Es pot substituir per “en quin moment”, “a quina hora”, “quin dia”, etc. En castellà és cuando Quan (el dia que) vinguis escoltarem el CD. No m’ha dit quan… Continue Reading →
Noms propis de persones i sobrenoms Juli Cèsar Jordi de Sant Jordi Angela Merkel Isabel II d’Anglaterra Sobrenoms Alexandre el Gran Alexandre Magne, Alexandre III de Macedònia, rei de Macedònia Alfons el Benigne el Papa Luna, Benet XIII Martí I l’Humà Joan… Continue Reading →
La paraula apòcope prové del grec apokope que significa suprimir, tallar. El verb apocopar significa fer ús de l’apòcope (supressió d’algun so al final de la paraula). Les apòcopes consisteixen en l’eliminació d’una o més síl·labes o sons àtons al… Continue Reading →
Cas general Els articles definits el i la, s’apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac: l’avi l’àliga l’ànima l’illa l’ull l’orgull l’essència l’home l’hora l’hidroavió l’hidrogen l’himne l’ Davant dels numerals S’apostrofen No s’apostrofen l’u l’onze l’1 l’11 l’onzè la una… Continue Reading →
Què és l’alfabet o abecedari? L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. D’on prové la paraula alfabet? La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: alfa… Continue Reading →
En aquesta fitxa estudiarem els usos principals dels signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana. Signes Funcions textuals Aspectes gràfics i exemples . El punt final marca l’acabament d’un text. No s’utilitza el punt al final d’un… Continue Reading →
1. Els usos de la coma La coma és el signe de puntuació que indica una pausa menor; per tant, la seva funció és separar diversos elements que formen part d’una mateixa unitat oracional. 1. Vocatiu: nom o expressió amb què cridem l’atenció d’una persona El… Continue Reading →
Posició respecte el verb Els pronoms febles es combinen amb el verb. A l’estiu ens n’anirem de vacances lluny. No s’adapta a la nova vida. Us ha jugat una mala passada. Normalment se situen just davant del verb, però en… Continue Reading →
Verb tenir El verb tenir presenta diverses formes irregulars: a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut… b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una… Continue Reading →
Els verbs cabre i saber són especials: presenten -gu- al present de subjuntiu i a l’imperatiu però no a l’imperfet de subjuntiu. Present de subjuntiu Imperfet de sunjuntiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu sàpiga sàpigues sèpiga sapiguem sapigueu sàpiguen sabés sabessis sabés sabéssim… Continue Reading →
Verbs en -èixer i -éixer Els verbs acabats en –èixer i –éixer es conjuguen seguint el model del verb conèixer o el verb créixer. Model de conèixer Els verbs conèixer, aparèixer i derivats són verbs velars, això vol dir que els temps de… Continue Reading →
Verb treure El verb treure presenta diverses formes irregulars: a) Com la majoria dels verbs irregulars de la 2a conjugació, segueix el model velar: la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –c (trec) i en altres temps apareix –gu–… Continue Reading →
Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent: a) Presenten tres formes en l’arrel i… Continue Reading →
Els verbs acabats en –er formen part de la segona conjugació. La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars; és a dir, quan els conjuguem, fem servir diferents variants de l’arrel (o radical). Els verbs ser i fer són els més irregulars. El verb ser o ésser… Continue Reading →
Verbs irregulars de la 1a conjugació Els verbs acabats en –ar formen part de la primera conjugació. Aquesta conjugació agrupa el 80% dels verbs catalans i és la que presenta més verbs regulars. Els únics verbs irregulars són anar i estar…. Continue Reading →
Els verbs acabats en –aure, –eure, –iure i –oure comparteixen moltes de les variants irregulars del verb creure o del verb beure. Fixa’t que podem obtenir les variants irregulars a partir de les formes del present d’indicatiu. Verb caure El verb… Continue Reading →
Unitat 1 Els únics verbs irregulars de la primera conjugació són anar o anar-se’n i estar. Aquests verbs presenten les principals irregularitats en les formes de l’imperatiu: vés / vés-te’n estigues (tu) vagi / vagi-se’n estigui (vostè) anem / anem-nos-en estiguem… Continue Reading →
Regles d’accentuació REGLA 1. Accentuem les paraules agudes quan acaben en aquestes 12 terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in Exemples: demà, faré, rajolí, ocasió, tabú, cabàs, després, pastís, borrós, barnús, suspèn, Berlín La… Continue Reading →
ortografia accentuació accent diacrític els diftongs la dièresi el guionet fonètica la vocal neutra les vocals o/u les grafies b/v les grafies r/rr les grafies m n i ny les grafies l-l·l, ll s/ss c/ç z la lletra h noms… Continue Reading →
Models de conjugació regular i irregular Models de conjugació irregular 1. Les irregularitats verbals Els verbs regulars són aquells que es conjuguen d’acord amb el verb model de la conjugació corresponent: cantar (primera conjugació), témer i perdre (segona conjugació), dormir i servir (tercera… Continue Reading →
Conte, comte i compte són tres substantius que, com que es pronuncien bastant semblantment, solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Conte narració breu El conte de la Blancaneus és molt trist. S’ha llegit tots els contes de Mercè Rodoreda. Comte Comtessa home… Continue Reading →
Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE. La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com témer. Particularitats: 1. En català la normativa no accepta cap infinitiu ni cap gerundi acabat en -GUER / -GUENT. Les formes… Continue Reading →
S’anomena article contracte a la forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de, per o per a. Casos en què l’article es contrau PREP+ART ARTICLES CONTRACTES EXEMPLES a + el a… Continue Reading →
Explicació de la dièresi a través de vídeos Per què serveix la dièresi? 1. Marca que s’ha de pronunciar la U en el mots que contenen qüe qüi, güe güi Casos Exemples Plurals i derivats dels mots acabats en -qua i -gua -qua:… Continue Reading →
Quan parlem o llegim, normalment fem moltes elisions de vocals. Així, escrivim Quina hora és? però sovint pronunciem [kin’hoſ’és]. Ara bé, en l’escriptura solament marquem algunes elisions amb apòstrof o amb les contraccions (l’aigua del pou). L’apòstrof és el signe… Continue Reading →
La síl·laba Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs…: cuquet, sanguinós, polseguera…)…. Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb O Noms i adjectius masculins Noms: carro, gerro, ganxo, ferro Adjectius: guerxo, flonjo, fondo Els plurals carros, gerros, ganxos, ferros vasos, mesos, calaixos, textos, feliços Noms i adjectius que s’escriuen amb U Acabats… Continue Reading →
La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar… Continue Reading →
