Category Morfologia
Els noms propis identifiquen una persona o animal, un lloc o un objecte en particular. NOMS COMUNS NOMS PROPIS mare Júlia mar Mediterrani ciutat Girona avi Joan amiga Maria muntanya Tibidabo planeta Saturn riu Ter càmera Nikon bolígraf Bic gat… Continue Reading →
Definició Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i característiques dels éssers o les coses. Àguila Majestuosa, impàvida, ingràvida, ufanosa. Dalt del cel sembla un estel. Ulls de foc, urpes de ferro, és l’àguila,… Continue Reading →
El mode subjuntiu El mode subjuntiu expressa coses hipotètiques, no segures i desitjables. Serveix per expressar desitjos, dubtes, incertesa, temor, possibilitat, voluntat o altres idees semblants. El mode subjuntiu conté els temps verbals següents temps: Temps simples: present i imperfet Temps… Continue Reading →
El condicional Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futuravista des del passat: Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria. El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos als fets o accions següents: Un fet o una acció… Continue Reading →
Indiquen si un nom és masculí o femení, singular o plural. Formen part de la categoria dels determinants. Se situen sempre davant del nom. Són paraules variables (tenen gènere i nombre). Concorden amb el nom en gènere i nombre. L’article definit Masculí… Continue Reading →
Utilitzem el temps futur per referir-nos a un fet o a una acció que es farà realitat en un temps posterior, després del present: Ahir plovia, avui plou una mica, demà no plourà. Abans no rebia cap missatge, ara en rebo uns quants, d’ara endavant en rebré molts. També podem utilitzar el futur… Continue Reading →
Utilitzem el temps passat per referir-nos a un fet o una acció realitzats en un moment del passat i dins un període temporal que ja es dóna per acabat. Exemple La setmana passada l’avió va sortir amb molt de retard, la companyia aèria no va donar cap mena d’explicació i els… Continue Reading →
L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció. Exemples En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un… Continue Reading →
Quan l’utilitzem 1. Expressa una acció o un estat que succeeix en el moment en què es parla. Jo menjo un gelat. Ara arriben els avis. 2. Expressa un fet habitual. Jo menjo cada dia. Els arbres creixen. Anem a l’escola…. Continue Reading →
Exercicis basats en el text de Filemon i Baucis i elaborats pels alumnes de 2n d’ESO.
Posició respecte el verb Els pronoms febles es combinen amb el verb. A l’estiu ens n’anirem de vacances lluny. No s’adapta a la nova vida. Us ha jugat una mala passada. Normalment se situen just davant del verb, però en… Continue Reading →
El mode subjuntiu El mode subjuntiu expressa coses hipotètiques, no segures i desitjables. Serveix per expressar desitjos, dubtes, incertesa, temor, possibilitat, voluntat o altres idees semblants. El mode subjuntiu conté els temps verbals següents temps: Temps simples: present i imperfet Temps compostos: perfet i plusquamperfet El subjuntiu apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció… Continue Reading →
Oh Déu!, ¿per què no hi ha terme en amor, ja que prop d’ell tot sol jo m’hi hauria trobat? Hauria sabut quan em vol el vostre voler, tement, fiant tot a l’esdevenidor. Ausiàs March El condicional perfet és un… Continue Reading →
Tant és lo bé qui m’és davant posat, que sens dolor visc aquell esperant; si no l’atenc, seré tan malanant que en aquest món infern hauré trobat. Ausiàs March El futur perfet expressa una acció futura que estarà finalitzada… Continue Reading →
Utilitzem el passat anterior per expressar una acció passada immediatament anterior a una altra acció també passada. El gos no va parar de fer clapits fins que no van haver arribat els seus amos. (acció passada) (acció passada immediatament anterior) … Continue Reading →
Utilitzem el plusquamperfet d’indicatiu per expressar accions del passat i acabades que han tingut lloc en alguna d’aquestes situacions: Una acció que és anterior a una altra acció passada: Quan vam arribar (acció passada) al cine, la pel·lícula ja havia començat… Continue Reading →
Escolta la cançó de Raimon amb lletra de Salvador Espriu i observa quina expressió es repeteix al final de cada estrofa. Formes verbals compostes Usem la paraula perfet per referir-nos a les formes verbals compostes. Aquestes formes es construeixen per… Continue Reading →
Activitats de gramàtica i ús de la llengua del llibre Nodes 4 Unitat 1 126 127 129 139 140 141 143 144 Unitat 2 216 218 220 221 222 223 227 228 231 233 235 242 243 245 Pronoms febles… Continue Reading →
L’article neutre LO El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació Lo només és adequat com a article… Continue Reading →
Pronoms que no fan la funció de substituts Els verbs pronominals són verbs els pronoms dels quals no es refereixen a cap element de la frase, sinó que només serveixen per donar un nou significat al verb. Es conjuguen amb… Continue Reading →
El verb és una paraula que expressa una acció (Els nens juguen a pilota), un un estat (L’ambient està carregat.) o un procés (El cadell ha crescut) del subjecte. Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format pel lexema o arrel, que… Continue Reading →
Definició – Les conjuncions són nexes que connecten oracions Va entrar i va saludar a tothom. – De vegades, enllacen paraules o sintagmes de la mateixa categoria Són monedes d’or i argent – Quan la conjunció que apareix juntament amb un adverbi o una… Continue Reading →
Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:… Continue Reading →
Definició Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient. Les interjeccions poden… Continue Reading →
Les preposicions són paraules invariables (tenen una única forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple: jugar a… Continue Reading →
Definició Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat). Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural). El nom és… Continue Reading →
L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La… Continue Reading →
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-lo (quatre ratolins). Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i… Continue Reading →
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració, explícitament o implícitament. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal. 1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element… Continue Reading →
Ordre de col·locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells Sovint en una expressió es combina més d’un pronom. L’ordre que cal seguir en la col·locació dels pronoms febles és el següent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD… Continue Reading →
