Category ESO 4
Models de conjugació regular i irregular Models de conjugació irregular 1. Les irregularitats verbals Els verbs regulars són aquells que es conjuguen d’acord amb el verb model de la conjugació corresponent: cantar (primera conjugació), témer i perdre (segona conjugació), dormir i servir (tercera… Continue Reading →
Les paraules compostes són aquelles que s’han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples per donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat. substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent verb torcar + substantiu… Continue Reading →
Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos). Paraula primitiva Paraules derivades trist trist-esa en-trist-ir trist-ament adjectiu nom verb adverbi 1. Els… Continue Reading →
L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades adjectives from PauTB2 Característiques Les oracions subordinades adjectives s’anomenen també oracions adjectives de relatiu perquè sempre van introduïdes per un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, la qual, els quals, les quals, on). Serveixen per… Continue Reading →
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració, explícitament o implícitament. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal. 1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades adverbials per PauTB2 Funcions sintàctiques de les oracions subordinades adverbials (funció) Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi, és a dir, fan la funció de complement circumstancial. Causals o de causa o motiu: perquè, que, ja que, com… Continue Reading →
DOS NOMS PER A CADA COSA Aquí teniu deu parells de sinònims amb els quals podeu anomenar els deu dibuixos que hi ha aquí sota. Ens sabeu dir quins són els sinònims que corresponen a cada dibuix? EXERCICIS: 20 i… Continue Reading →
Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb: pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa. pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l. pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades substantives per PauTB2 Quan parlem de sintaxi sempre hem de pensar que hi ha dos nivells de conceptes que es combinen entre ells: la forma i la funció. Tipus d’oracions subordinades substantives (forma) Les oracions subordinades… Continue Reading →
Estructura de l’oració composta Tipus d’oracions compostes Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que: verb + que: conjunció –> oració substantiva nom + que: pronom relatiu –> oració adjectiva article / demostratiu + que:… Continue Reading →
Els textos periodístics són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació: diaris, revistes, ràdios, televisions, etc. Aquests mitjans persegueixen tres objectius: Informar: explicar què passa al món. Formar: interpretar i valorar les notícies, crear opinió i transmetre valors socials,… Continue Reading →
Ordre de col·locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells Sovint en una expressió es combina més d’un pronom. L’ordre que cal seguir en la col·locació dels pronoms febles és el següent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD… Continue Reading →
Explicació de la dièresi a través de vídeos Per què serveix la dièresi? 1. Marca que s’ha de pronunciar la U en el mots que contenen qüe qüi, güe güi Casos Exemples Plurals i derivats dels mots acabats en -qua i -gua -qua:… Continue Reading →
Per què – És la combinació de la preposició per + el pronom què (relatiu o interrogatiu) – S’usa en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet, d’una situació, etc. Pronom interrogatiu: Escrivim per què quan es pot substituir… Continue Reading →
La poesia trobadoresca i l’amor cortès (segles XII i XIII) 1. La poesia trobadoresca A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal…. Continue Reading →
La cultura catalana de final del segle XIX i de començament del XX creix a l’entorn de dos grans moviments, el modernisme i el Noucentisme, amb l’objectiu comú de modernitzar la cultura catalana i acostar-la a l’europea del moment. El… Continue Reading →
Jacint Verdaguer, el poeta romàntic Jacint Verdaguer és la figura més important de la literatura catalana del segle XIX. La seva obra, extensa i diversa, representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes. Va escriure poemes lírics, poemes èpics, rondalles, llegendes,… Continue Reading →
Conceptes bàsics 1. Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional. 2. La majoria de les obres teatrals d’Àngel Guimerà són drames romàntics. La seva obra participa dels… Continue Reading →
La novel·la realista i naturalista Al voltant del 1850, la consolidació de la burgesia com a classe dominant va provocar; en l’art i la literatura, una reacció contra els ideals del Romanticisme. Aquest nou corrent originari de França s’anomenà Realisme…. Continue Reading →
El guionet és un signe gràfic, més curt que el guió. S’escriuen amb guionet Els pronoms febles que van darrere el verb en infinitiu, gerundi o imperatiu s’hi enllacen amb guionet excepte quan s’apostrofen. (vegeu també l’ortografia dels pronoms febles)… Continue Reading →
5. HABILITACIÓ L’habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d’un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat. a. Substantius habilitats com a adjectius: “color taronja”, “un… Continue Reading →
Les llengües incorporen constantment paraules noves i ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació) adaptant mots d’altres llengües (manlleus, barbarismes) manllevant mots d’una llengua clàssica com el llatí o el grec (cultismes) Neologismes Un neologisme és una… Continue Reading →
Els dialectes del català són les diferents variants que presenta la llengua en els territoris de parla catalana. Per això també s’anomenen variants geogràfiques. En el domini lingüístic del català cal distingir-hi dos grans blocs dialectals: el català oriental i… Continue Reading →
Pere Calders (Barcelona 1912-1994) 1. Informa’t de qui va ser Pere Calders i respon aquestes preguntes: Quin tipus d’històries escoltava de nen Pere Calders a la masia de can Maurí vora la llar de foc? Com es desbordava la… Continue Reading →
“Lo” en construccions amb valor abstractiu o generalitzador En català no disposem d’un article neutre específic com el castellà per indicar la condició d’abstracte o inconcret, sinó que disposem d’altres construccions que ens permeten expressar conceptes generals o abstractes sense haver de recórrer… Continue Reading →
La novel·la La novel·la és un gènere narratiu de ficció, d’extensió regular o llarga, que a través de la ficció caracteritza els conflictes i les tensions de l’ésser humà inserit en la història i en el si d’una comunitat. És… Continue Reading →
