Category ESO 2
Locucions Les locucions són agrupacions fixes de mots que tenen el valor d’una sola paraula. Segons el valor gramatical de la locució, tenim: Locucions nominals el darrer mot del credo (equival a un substantiu) males llengües (equival a un substantiu)… Continue Reading →
Definició – Les conjuncions són nexes que connecten oracions Va entrar i va saludar a tothom. – De vegades, enllacen paraules o sintagmes de la mateixa categoria Són monedes d’or i argent – Quan la conjunció que apareix juntament amb un adverbi o una… Continue Reading →
Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:… Continue Reading →
Definició Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient. Les interjeccions poden… Continue Reading →
Les interferències lingüístiques en el vocabulari propi de la llengua catalana s’anomenen, també, barbarismes. Els barbarismes són els mots manllevats o calcats d’una altra llengua sense tenir-ne necessitat. Així, per exemple, en català no tenim cap necessitat d’usar el mot castellà poste,… Continue Reading →
Sinònims: dues paraules diferents que tenen el mateix significat i, per, tant, són intercanviables en un mateix contexts. Antònims: dues paraules diferents que tenen un significat oposat o contrari. Els sinònims i els antònims han de tenir la mateixa categoria… Continue Reading →
Les preposicions són paraules invariables (tenen una única forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple: jugar a… Continue Reading →
Les llengües al món De llengües, al món, n’hi ha moltes. Els lingüistes no s’arrisquen a donar una xifra exacta perquè asseguren que no totes les llengües que hi ha al món són conegudes, que la definició de llengua no… Continue Reading →
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s’ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències. Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d’organització… Continue Reading →
L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per exemple: Formes simples Locucions adverbials Jo he aguantat pacientment. Arriben pretendents rics de tot arreu…. Continue Reading →
El Diccionari General de la Llengua (DIEC2) recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què… Continue Reading →
El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenada estrofa. Un poema pot estar format per composicions d’una estrofa o més estrofes. “Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la… Continue Reading →
Definició Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa… Continue Reading →
Els verbs de la primera conjugació Els verbs de la primera conjugació tenen l’infinitiu acabat en –AR (saltar, menjar, ballar, estudiar…). La majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars. Es conjuguen com cantar o treballar. Malgrat que la majoria… Continue Reading →
S’anomena article contracte a la forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de, per o per a. Casos en què l’article es contrau PREP+ART ARTICLES CONTRACTES EXEMPLES a + el a… Continue Reading →
Quan parlem o llegim, normalment fem moltes elisions de vocals. Així, escrivim Quina hora és? però sovint pronunciem [kin’hoſ’és]. Ara bé, en l’escriptura solament marquem algunes elisions amb apòstrof o amb les contraccions (l’aigua del pou). L’apòstrof és el signe… Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb O Noms i adjectius masculins Noms: carro, gerro, ganxo, ferro Adjectius: guerxo, flonjo, fondo Els plurals carros, gerros, ganxos, ferros vasos, mesos, calaixos, textos, feliços Noms i adjectius que s’escriuen amb U Acabats… Continue Reading →
Funcions sintàctiques dins de l’oració Subjecte (S) Predicat (P) Funcions sintàctiques dins del SN Complement del nom (CN) Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un nom, que és un element essencial i necessari. Els… Continue Reading →
Per què no m’ho deies és una novel·la de David Nel·lo. Descarrega aquí la guia de lectura (PDF) L’autor David Nel·lo (Barcelona, 1959) és escriptor i va rebre una formació de músic clàssic. Actualment també tradueix de l’italià i de… Continue Reading →
El complement circumstancial (CC) és el complement del verb que expressa una circumstància de l’acció verbal; és a dir, expressa el lloc, el temps, la manera, la companyia, l’instrument, la quantitat, la causa, la finalitat, etc. Tipus de complements circumstancials… Continue Reading →
La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar… Continue Reading →
HI VAIG, ALLÀ BAIX? En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada. Amb les lletres g i j representem… Continue Reading →
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa,… Continue Reading →
Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula: esquerp superb set fred arc llarg Normes d’ortografia A final de paraula Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic Excepcions – adob, club, cub, tub,… Continue Reading →
El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es… Continue Reading →
Escrivim R 1. A començament de mot ratolí, ruïna, riu, rei, roca 2. Després de consonant somriure, enrabiat, poltre, primavera, cresta, trineu 3. En mots començats amb prefix (auto-) autoretrat, (contra-) contrarestar, (pre-) preromà, (ultra-) ultraràpid 4. Els mots compostos en… Continue Reading →
Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogràfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronúncia els sons m i n es confonen en algunes posicions. Ortografia de la lletra M ESCRIVIM ‘M’ EXEMPLES EXCEPCIONS Davant de… Continue Reading →
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s’escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d’una manera clara aquest so doble… Continue Reading →
Julia Clarke L’arbre d’estornells. Ed. Cuïlla. Gran Angular ISBN 84-661-0471-2 Aquí us deixo la Guia de lectura en PDF Sinopsi El món de la Fawn és depriment: el pare està malalt, la mare s’ha de matar a treballar, el… Continue Reading →
Complement directe El complement directe (CD) és un complement verbal (es troba sempre dins del sintagma verbal) obligatori, és a dir, que és necessari perquè el verb tingui un significat complet. Si traiem aquest complement, l’oració resultant no té sentit…. Continue Reading →
