Category ESO 1
En el llibre «Tretze tristos tràngols» d’Albert Sánchez-Piñol trobem tretze històries on es combinen l’humor, la fantasia i el sentit comú. En aquesta història que llegiràs, una zebra és perseguida per una lleona. Els consells que li havia donat la… Continue Reading →
L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció. Exemples En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un… Continue Reading →
La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica. En l’època antiga les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i… Continue Reading →
Quan l’utilitzem 1. Expressa una acció o un estat que succeeix en el moment en què es parla. Jo menjo un gelat. Ara arriben els avis. 2. Expressa un fet habitual. Jo menjo cada dia. Els arbres creixen. Anem a l’escola…. Continue Reading →
Una paraula es pot utilitzar en sentit propi o en sentit figurat. Normalment el context de l’oració en què es troba la paraula ens ajuda a determinar si el seu significat és propi o figurat. Quan una paraula es usada en… Continue Reading →
La literatura La literatura és l’art de la paraula, és a dir, la creació escrita o oral destinada a proporcionar, per la seva bellesa, una emoció agradable a qui la llegeix o l’escolta. Així doncs, la literatura comprèn tant les… Continue Reading →
Preparem la lectura Abans de llegir el text, escolta la introducció que tens a continuació: Lectura Llegeix el text Estimat, t’he de deixar i busca el significat de les paraules que no coneguis. Comparteix-les amb els companys a través de… Continue Reading →
Regles d’accentuació REGLA 1. Accentuem les paraules agudes quan acaben en aquestes 12 terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in Exemples: demà, faré, rajolí, ocasió, tabú, cabàs, després, pastís, borrós, barnús, suspèn, Berlín La… Continue Reading →
La polisèmia Paraula que té més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions i entre ells hi ha una relació d’analogia o semblança. Tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en una sola… Continue Reading →
Locucions Les locucions són agrupacions fixes de mots que tenen el valor d’una sola paraula. Segons el valor gramatical de la locució, tenim: Locucions nominals el darrer mot del credo (equival a un substantiu) males llengües (equival a un substantiu)… Continue Reading →
Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:… Continue Reading →
Les interferències lingüístiques en el vocabulari propi de la llengua catalana s’anomenen, també, barbarismes. Els barbarismes són els mots manllevats o calcats d’una altra llengua sense tenir-ne necessitat. Així, per exemple, en català no tenim cap necessitat d’usar el mot castellà poste,… Continue Reading →
Sinònims: dues paraules diferents que tenen el mateix significat i, per, tant, són intercanviables en un mateix contexts. Antònims: dues paraules diferents que tenen un significat oposat o contrari. Els sinònims i els antònims han de tenir la mateixa categoria… Continue Reading →
Definir una paraula o una expressió és explicar el seu significat. La definició ha de ser clara i útil i al més breu possible. caminar: Traslladar-se a peu d’un lloc a un altre. Com es defineix una paraula Exemples Moltes… Continue Reading →
Definició Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat). Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural). El nom és… Continue Reading →
Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris. També serveixen per donar consells. Característiques dels textos instructius Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en… Continue Reading →
Les paraules presenten una estructura interna Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements: Parts de la paraula fornera Significat de cada… Continue Reading →
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-lo (quatre ratolins). Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i… Continue Reading →
El Diccionari General de la Llengua (DIEC2) recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què… Continue Reading →
Els verbs de la primera conjugació Els verbs de la primera conjugació tenen l’infinitiu acabat en –AR (saltar, menjar, ballar, estudiar…). La majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars. Es conjuguen com cantar o treballar. Malgrat que la majoria… Continue Reading →
Mode indicatiu –> Expressa accions reals Temps present –> Els fets s’esdevenen en el moment en què es parla ARA jo canto perdo temo dormo serveixo tu cantes perds tems dorms serveixes ell / ella canta perd tem dorm serveix… Continue Reading →
La síl·laba Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs…: cuquet, sanguinós, polseguera…)…. Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb O Noms i adjectius masculins Noms: carro, gerro, ganxo, ferro Adjectius: guerxo, flonjo, fondo Els plurals carros, gerros, ganxos, ferros vasos, mesos, calaixos, textos, feliços Noms i adjectius que s’escriuen amb U Acabats… Continue Reading →
Animal/s Onomatopeia Nom del so Verb associat Notes abella borinot zum-zum, zzzz zumzeig, zumzejar, bonir zumzejar, bonir (brunzit o remor sorda i contínua que fa l’abella o el borinot, bonior) / L’abella o el borinot zumzegen o boneixen ànec oca… Continue Reading →
L’accent diacrític o diferenciador La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen. Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes… Continue Reading →
Definició Una novel·la és un relat literari en prosa d’uns fets ficticis que gairebé sempre estan presentats com a reals. En aquest relat actuen uns personatges, i la història transcorre en un espai determinat i en un temps precís. Algunes… Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb A final 1. Els noms i adjectius femenins finestra oberta, llibreta polida, taronja amarga, butaca còmoda, poma agra, línia recta, ovella negra, mongeta tendra, passa llarga, pantera ràpida 2. Els noms i adjectius masculins… Continue Reading →
