Són 9: determinant (Det), nom (N), adjectiu (Adj), verb (V), pronom (Pro), adverbi (Adv), preposició (Prep), conjunció (Conj) i interjecció (Inter)
El determinant
El nom
– Paraula variable en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural)
L’adjectiu
– Paraula variable en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural)
– Expressa qualitats dels noms
– En la frase el podem trobar darrere d’un nom
Identifica la categoria lèxica de les paraules d’aquests textos.
Text 1
Hi havia, fora del camí i enmig dels camps de gira-sols, un grup de camperols que collien les flors madures i les col·locaven, sense massa cura, dins d’uns cistells enormes. Els petits, nens i nenes d’entre sis i deu anys, arrossegaven com podien aquells cistellots de vímet quan eren plens, fins al carro; els joves, amb els rostres gairebé invisibles sota dels barrets de palla, tallaven amb tisores els fruits madurs i els llançaven, enrere, sense mirar, per damunt de les espatlles i amb una punteria precisa i exacta; la més vella del grup guardava, asseguda, uns càntirs d’aigua fresca mentre gronxava un nadó i li cantussejava una tonada popular.
Text 2
Quina credibilitat com a societat podem tenir quan es demana als estrangers pobres -els immigrants- que facin l’esforç de parlar en català, mentre s’assumeix perfectament que els estrangers rics -tècnics empresarials i esportistes professionals d’èxit- continuïn sense parlar-lo després de dècades d’estada a Catalunya? Però no és aquesta l’única esquizofrènia que pateix la societat catalana. Algú s’ha parat a pensar quina contradicció més gran és el fet que sigui a un dels col·lectius que pateix més la precarietat laboral -el comerç i l’hostaleria- a qui s’encarrega una feina tan important com és la defensa de l’ús social del català?
Deixa un comentari