Author Anna
Els verbs de la primera conjugació Els verbs de la primera conjugació tenen l’infinitiu acabat en –AR (saltar, menjar, ballar, estudiar…). La majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars. Es conjuguen com cantar o treballar. Malgrat que la majoria… Continue Reading →
Mode indicatiu –> Expressa accions reals Temps present –> Els fets s’esdevenen en el moment en què es parla ARA jo canto perdo temo dormo serveixo tu cantes perds tems dorms serveixes ell / ella canta perd tem dorm serveix… Continue Reading →
S’anomena article contracte a la forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de, per o per a. Casos en què l’article es contrau PREP+ART ARTICLES CONTRACTES EXEMPLES a + el a… Continue Reading →
Definició Una crítica és un escrit de caràcter generalment breu i concís en el qual s’emet un judici o es fa una valoració personal sobre una obra literària o sobre qualsevol manifestació cultural i artística. Les qualitats més importants per… Continue Reading →
Explicació de la dièresi a través de vídeos Per què serveix la dièresi? 1. Marca que s’ha de pronunciar la U en el mots que contenen qüe qüi, güe güi Casos Exemples Plurals i derivats dels mots acabats en -qua i -gua -qua:… Continue Reading →
Quan parlem o llegim, normalment fem moltes elisions de vocals. Així, escrivim Quina hora és? però sovint pronunciem [kin’hoſ’és]. Ara bé, en l’escriptura solament marquem algunes elisions amb apòstrof o amb les contraccions (l’aigua del pou). L’apòstrof és el signe… Continue Reading →
La síl·laba Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs…: cuquet, sanguinós, polseguera…)…. Continue Reading →
Noms i adjectius que s’escriuen amb O Noms i adjectius masculins Noms: carro, gerro, ganxo, ferro Adjectius: guerxo, flonjo, fondo Els plurals carros, gerros, ganxos, ferros vasos, mesos, calaixos, textos, feliços Noms i adjectius que s’escriuen amb U Acabats… Continue Reading →
Rep el nom de text explicatiu aquell text que exposa amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc. una matèria, un text o un autor, més o menys difícil. Redacció de paràgrafs desenvolupant una idea principal: Els elements… Continue Reading →
Animal/s Onomatopeia Nom del so Verb associat Notes abella borinot zum-zum, zzzz zumzeig, zumzejar, bonir zumzejar, bonir (brunzit o remor sorda i contínua que fa l’abella o el borinot, bonior) / L’abella o el borinot zumzegen o boneixen ànec oca… Continue Reading →
Funcions sintàctiques dins de l’oració Subjecte (S) Predicat (P) Funcions sintàctiques dins del SN Complement del nom (CN) Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un nom, que és un element essencial i necessari. Els… Continue Reading →
Per què no m’ho deies és una novel·la de David Nel·lo. Descarrega aquí la guia de lectura (PDF) L’autor David Nel·lo (Barcelona, 1959) és escriptor i va rebre una formació de músic clàssic. Actualment també tradueix de l’italià i de… Continue Reading →
El complement circumstancial (CC) és el complement del verb que expressa una circumstància de l’acció verbal; és a dir, expressa el lloc, el temps, la manera, la companyia, l’instrument, la quantitat, la causa, la finalitat, etc. Tipus de complements circumstancials… Continue Reading →
La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar… Continue Reading →
HI VAIG, ALLÀ BAIX? En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada. Amb les lletres g i j representem… Continue Reading →
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa,… Continue Reading →
Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula: esquerp superb set fred arc llarg Normes d’ortografia A final de paraula Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic Excepcions – adob, club, cub, tub,… Continue Reading →
El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es… Continue Reading →
Escrivim R 1. A començament de mot ratolí, ruïna, riu, rei, roca 2. Després de consonant somriure, enrabiat, poltre, primavera, cresta, trineu 3. En mots començats amb prefix (auto-) autoretrat, (contra-) contrarestar, (pre-) preromà, (ultra-) ultraràpid 4. Els mots compostos en… Continue Reading →
Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogràfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronúncia els sons m i n es confonen en algunes posicions. Ortografia de la lletra M ESCRIVIM ‘M’ EXEMPLES EXCEPCIONS Davant de… Continue Reading →
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s’escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia habitual no marca d’una manera clara aquest so doble… Continue Reading →
Julia Clarke L’arbre d’estornells. Ed. Cuïlla. Gran Angular ISBN 84-661-0471-2 Aquí us deixo la Guia de lectura en PDF Sinopsi El món de la Fawn és depriment: el pare està malalt, la mare s’ha de matar a treballar, el… Continue Reading →
Evolució de la llengua catalana en els darrers 150 anys Descripció del tema L’objectiu és reflexionar sobre els canvis que ha sofert el català en aquests darrers 150 anys des de dues vessants: – La normativa: Apropament a la figura… Continue Reading →
Diferència entre que i què QUÈ 1. Pronom relatiu precedit de preposició feble (equival a el qual, la qual, els quals, les quals…) Aquest és el cotxe de què et parlo. 2. Pronom interrogatiu, precedit o no de preposició (es… Continue Reading →
Complement de règim verbal CRV Pronoms Exemples Preposició de en Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne. No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat. Una altra preposició hi Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir. Penses en l’oncle… Continue Reading →
Apretar és correcte? El verb apretar en català és incorrecte. És un castellanisme i en català hem de fer servir diverses paraules segons el context. Aquí teniu algunes equivalències: INCORRECTE CORRECTE apretar botons o interruptors apretar l’accelerador apretar un cargol apretar una persona apretar el cinturó aquesta… Continue Reading →
Per què – És la combinació de la preposició per + el pronom què (relatiu o interrogatiu) – S’usa en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet, d’una situació, etc. Pronom interrogatiu: Escrivim per què quan es pot substituir… Continue Reading →
Complement directe El complement directe (CD) és un complement verbal (es troba sempre dins del sintagma verbal) obligatori, és a dir, que és necessari perquè el verb tingui un significat complet. Si traiem aquest complement, l’oració resultant no té sentit…. Continue Reading →
Són 9: determinant (Det), nom (N), adjectiu (Adj), verb (V), pronom (Pro), adverbi (Adv), preposició (Prep), conjunció (Conj) i interjecció (Inter) El determinant El nom – Paraula variable en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural) L’adjectiu – Paraula variable en gènere… Continue Reading →
Subratlla els complements verbals i/o els atributs que hi hagi en les oracions següents i digues la funció sintàctica que realitzen. 1. Ahir va arribar en Joan a la ciutat. 2. Escric un carta a la meva cosina amb l’ordinador…. Continue Reading →
