Author Anna
L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La… Continue Reading →
Tot i que amb català tenim noms i adjectius acabats en -o (ferro, suro, totxo, gorro…), aquesta terminació és més abundant en castellà. Per això, hi ha moltes paraules castellanes amb -o final que corresponen a paraules catalanes sense aquesta… Continue Reading →
Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris. També serveixen per donar consells. Característiques dels textos instructius Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en… Continue Reading →
Una realitat plurilingüe Europa és una realitat multilingüe, és a dir, un continent on es parlen més de 50 llengües. El mapa que tens a continuació mostra bona part de les llengües europees. Les fronteres i les llengües Les fronteres… Continue Reading →
Les paraules presenten una estructura interna Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements: Parts de la paraula fornera Significat de cada… Continue Reading →
Les llengües al món De llengües, al món, n’hi ha moltes. Els lingüistes no s’arrisquen a donar una xifra exacta perquè asseguren que no totes les llengües que hi ha al món són conegudes, que la definició de llengua no… Continue Reading →
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-lo (quatre ratolins). Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades adjectives from PauTB2 Característiques Les oracions subordinades adjectives s’anomenen també oracions adjectives de relatiu perquè sempre van introduïdes per un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, la qual, els quals, les quals, on). Serveixen per… Continue Reading →
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració, explícitament o implícitament. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal. 1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element… Continue Reading →
Els complements de nom (adjectius, SPrep, oracions de relatiu…) poden tenir un valor explicatiu o especificatiu. – El complement de nom té un valor especificatiu quan el necessitem per saber de què parlem. – Té un valor explicatiu quan ens dóna… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades adverbials per PauTB2 Funcions sintàctiques de les oracions subordinades adverbials (funció) Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi, és a dir, fan la funció de complement circumstancial. Causals o de causa o motiu: perquè, que, ja que, com… Continue Reading →
DOS NOMS PER A CADA COSA Aquí teniu deu parells de sinònims amb els quals podeu anomenar els deu dibuixos que hi ha aquí sota. Ens sabeu dir quins són els sinònims que corresponen a cada dibuix? EXERCICIS: 20 i… Continue Reading →
Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb: pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa. pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l. pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades substantives per PauTB2 Quan parlem de sintaxi sempre hem de pensar que hi ha dos nivells de conceptes que es combinen entre ells: la forma i la funció. Tipus d’oracions subordinades substantives (forma) Les oracions subordinades… Continue Reading →
Estructura de l’oració composta Tipus d’oracions compostes Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que: verb + que: conjunció –> oració substantiva nom + que: pronom relatiu –> oració adjectiva article / demostratiu + que:… Continue Reading →
L’anàlisi sintàctica en forma d’arbre és un mètode que serveix per descriure l’estructura d’una oració i les relacions que hi ha entre les diferents parts. El mètode consta de 3 nivells: 1r nivell: Descripció de les categories lèxiques (nom, adjectiu,… Continue Reading →
No totes les paraules i expressions sinònimes són igualment vàlides en totes les situacions, sinó que l’ús de la llengua varia en funció de la situació comunicativa o context en què es produeix un text. Les diferents maneres d’expressar-nos s’anomenen registres… Continue Reading →
Els textos periodístics són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació: diaris, revistes, ràdios, televisions, etc. Aquests mitjans persegueixen tres objectius: Informar: explicar què passa al món. Formar: interpretar i valorar les notícies, crear opinió i transmetre valors socials,… Continue Reading →
Aquí teniu els noms de vuit festes molt assenyalades i diverses coses de menjar típiques de cadascuna. Digueu quin menjar correspon a cada festa. Presentació del treball: – Objectiu: conèixer i compartir aspectes fonamentals de la nostra identitat i cultura. – El… Continue Reading →
Pautes per a l’exposició oral d’un tema L’exposició oral d’un treball en públic té com a objectiu fonamental transmetre i fer entendre una sèrie de fets i conceptes que l’autor del treball ha descobert i ha estudiat a través de… Continue Reading →
Ordre de col·locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells Sovint en una expressió es combina més d’un pronom. L’ordre que cal seguir en la col·locació dels pronoms febles és el següent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD… Continue Reading →
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s’ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències. Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d’organització… Continue Reading →
L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per exemple: Formes simples Locucions adverbials Jo he aguantat pacientment. Arriben pretendents rics de tot arreu…. Continue Reading →
19/06/2012: MOR EMILI TEIXIDOR (1933-2012) Emili Teixidor era llicenciat en magisteri i va exercir de mestre a Osona. El 1958 es trasllada a Barcelona. Estudia les titulacions de dret, filosofia i lletres i periodisme. Comença la seva carrera literària a… Continue Reading →
El Diccionari General de la Llengua (DIEC2) recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què… Continue Reading →
Les figures retòriques Les figures retòriques són els recursos expressius que utilitza un autor amb l’objectiu de fer més bella o més personal la seva obra. Aquests recursos poden afectar els sons (recursos fonètics), l’estructura i l’ordre dels elements de… Continue Reading →
El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenada estrofa. Un poema pot estar format per composicions d’una estrofa o més estrofes. “Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la… Continue Reading →
Definició Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa… Continue Reading →
Conte, comte i compte són tres substantius que, com que es pronuncien bastant semblantment, solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Conte narració breu El conte de la Blancaneus és molt trist. S’ha llegit tots els contes de Mercè Rodoreda. Comte Comtessa home… Continue Reading →
Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE. La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com témer. Particularitats: 1. En català la normativa no accepta cap infinitiu ni cap gerundi acabat en -GUER / -GUENT. Les formes… Continue Reading →
