Author Anna
Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma nominal que ja ha aparegut en una oració anterior. Al jardí hi ha un gat [nom] que miola. No el… Continue Reading →
En la llengua escrita, com que no ens podem valer de l’entonació i el ritme propis de la parla, és fonamental que siguem primmirats amb els signes de puntuació. D’aquesta manera evitarem que els textos resultin ambigus. El punt (.) Pausa forta… Continue Reading →
L’accent diacrític o diferenciador La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen. Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes… Continue Reading →
L’apòstrof és un signe gràfic consistent en una coma volada, que serveix per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres o l’afixació d’un pronom feble. S’apostrofen Exemples Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició… Continue Reading →
La poesia trobadoresca i l’amor cortès (segles XII i XIII) 1. La poesia trobadoresca A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal…. Continue Reading →
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316) és un rellevant escriptor, filòsof, teòleg, científic i missioner mallorquí del segle XIII. Va esdevenir una de les figures més grans de la nostra llengua. Es considera el creador de la prosa catalana. Va ser un dels primers… Continue Reading →
Conceptes bàsics 1. Narra les aventures d’armes i d’amor d’un cavaller de bon llintage que habita a Varoic (Anglaterra): Tirant lo Blanc 2. El nom li ve perquè és del regne de Tirània i la seva mare es deia Blanca…. Continue Reading →
La cultura catalana de final del segle XIX i de començament del XX creix a l’entorn de dos grans moviments, el modernisme i el Noucentisme, amb l’objectiu comú de modernitzar la cultura catalana i acostar-la a l’europea del moment. El… Continue Reading →
Als segles XII i XIII, els trobadors comencen a escriure una poesia culta i refinada en llengua provençal al sud de França. S’atreveixen amb tots els temes, des de l’amor i el sexe fins a la política, l’insult groller o… Continue Reading →
Ausiàs March, el primer gran poeta català Ausiàs March va reinventar la poesia trobadoresca i el llenguatge de l’amor. El poeta va gaudir del reconeixement del públic cortesà i va influir en els poetes renaixentistes castellans. 1. Ausiàs March és… Continue Reading →
L’humanisme Moviment cultural sorgit a finals del segle XIV a Itàlia, des d’on s’estengué a tot Europa, que propugna un retorn als clàssics i una filosofia antropocèntrica. El canvi de mentalitat que suposa ve marcat pel desig desinteressat de saber… Continue Reading →
Les 4 grans cròniques catalanes Les quatre grans cròniques catalanes van ser escrites durant els segles XIII i XIV, a instància dels comptes reis catalans, en el període que va del regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) fins el de… Continue Reading →
Jacint Verdaguer, el poeta romàntic Jacint Verdaguer és la figura més important de la literatura catalana del segle XIX. La seva obra, extensa i diversa, representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes. Va escriure poemes lírics, poemes èpics, rondalles, llegendes,… Continue Reading →
Conceptes bàsics 1. Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional. 2. La majoria de les obres teatrals d’Àngel Guimerà són drames romàntics. La seva obra participa dels… Continue Reading →
La novel·la realista i naturalista Al voltant del 1850, la consolidació de la burgesia com a classe dominant va provocar; en l’art i la literatura, una reacció contra els ideals del Romanticisme. Aquest nou corrent originari de França s’anomenà Realisme…. Continue Reading →
El guionet és un signe gràfic, més curt que el guió. S’escriuen amb guionet Els pronoms febles que van darrere el verb en infinitiu, gerundi o imperatiu s’hi enllacen amb guionet excepte quan s’apostrofen. (vegeu també l’ortografia dels pronoms febles)… Continue Reading →
Definició La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos: mar + í→ marí mar + ejar→ marejar Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats. El… Continue Reading →
5. HABILITACIÓ L’habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d’un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat. a. Substantius habilitats com a adjectius: “color taronja”, “un… Continue Reading →
Les llengües incorporen constantment paraules noves i ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació) adaptant mots d’altres llengües (manlleus, barbarismes) manllevant mots d’una llengua clàssica com el llatí o el grec (cultismes) Neologismes Un neologisme és una… Continue Reading →
Què és la ràdio? La ràdio és un mitjà de comunicació que forma part de la vida quotidiana de molts milions de persones. és un mitjà oral, que es transmet a través de les ones radiofòniques. S’emet per antena i… Continue Reading →
Els dialectes del català són les diferents variants que presenta la llengua en els territoris de parla catalana. Per això també s’anomenen variants geogràfiques. En el domini lingüístic del català cal distingir-hi dos grans blocs dialectals: el català oriental i… Continue Reading →
Pere Calders (Barcelona 1912-1994) 1. Informa’t de qui va ser Pere Calders i respon aquestes preguntes: Quin tipus d’històries escoltava de nen Pere Calders a la masia de can Maurí vora la llar de foc? Com es desbordava la… Continue Reading →
“Lo” en construccions amb valor abstractiu o generalitzador En català no disposem d’un article neutre específic com el castellà per indicar la condició d’abstracte o inconcret, sinó que disposem d’altres construccions que ens permeten expressar conceptes generals o abstractes sense haver de recórrer… Continue Reading →
La novel·la La novel·la és un gènere narratiu de ficció, d’extensió regular o llarga, que a través de la ficció caracteritza els conflictes i les tensions de l’ésser humà inserit en la història i en el si d’una comunitat. És… Continue Reading →
1. Història i narració Generalment entenem per història la ciència que explica els fets relacionats amb el passat humà. En literatura, però, quan parlem d’històrai ens referim a la narració d’un s fets que, tit i semblar reals, han estat… Continue Reading →
L’espai i el temps són dos components importants de la història. L’espai, relacionat amb els altres elements emprats, ha de determinar el lloc on passen els fets i actuen els personatges. La determinació del temps en què se situen els… Continue Reading →
Elements bàsics de la comunicació Les persones, com a éssers intel·ligents i socials que som, necessitem comunicar-nos coses constantment: els desitjos, les emocions, les idees, etc. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat uns sistemes de signes que ens permeten… Continue Reading →
El Mecanoscrit del segon origen és una obra de Manuel de Pedrolo. Llegeix la novel·la Guia de lectura (PDF) Treballem el vocabulari Quadern de la destrucció i de la salvació – TT/1 (1) Car: perquè (conjunció causal) toll: bassal resclosa:… Continue Reading →
El diàleg i el monòleg En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan servir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments… Per representar les paraules dels personatges, hi… Continue Reading →
En les narracions intervenen sempre uns personatges que viuen uns fets. L’autor en tria els noms, els aspectes físics i els psicològics, d’acord amb la intenció del que vol narrar. Decideix també la manera com aquests personatges s’han de presentar… Continue Reading →
