El panjabi és la llengua que es parla principalment a la regió del Panjab, dividida entre el Pakistan i l’Índia i a la seva diàspora. Els parlants inclouen adeptes a l’islam, el sikhisme i l’hinduisme.

És la llengua més difosa de les llengües índiques nord-occidentals. A causa de la seva extraordinària extensió, hi ha qui hi inclou llengües properes com el hindko (2.700.000 parlants) i el saraiki (vora 14.000.000), però sembla que s’han de tractar com a llengües diferenciades. Cal remarcar que el panjabi és una llengua tonal, cosa gens freqüent en l’àmbit indoeuropeu.

La variació dialectal del panjabi és força complexa, perquè constitueix un contínuum dialectal. En general, es poden establir tres blocs dialectals principals:
– l’oriental, que comprèn el bhattiani, el powadhi, el doabi, el malwai, el majhi i el bathi;
– l’occidental, que comprèn el multani, el pahari i el pothohari, i
– el septentrional, que comprèn el dogri.

El dialecte majhi és la base de l’estàndard escrit panjabi.

Hi ha un corpus considerable de literatura panjabi d’ençà de l’edat mitjana, però cal esperar al segle XIX per trobar literatura del nivell de la veïna urdú. El panjabi modern deu molt, lèxicament, al sànscrit (la llengua clàssica) i a l’hindi (la primera llengua oficial de l’Índia), i també a l’urdú (llengua oficial del Pakistan), el persa i l’àrab.

Al Panjab pakistanès s’usa l’alfabet xahmukhi (‘de la boca dels reis’), adaptació de l’escriptura nasta’liq persa. Els sikhs i altres panjabis de l’Índia usen l’escriptura gurmukhī (‘de la boca dels gurus’), derivat del sil·labari brahmi. Els hindús i els panjabis dels estats de Haryana i Himachal Pradesh usen de vegades el sil·labari devanagari (propi del sànscrit i de moltes llengües índiques modernes, com l’hindi). Les més usuals i considerades oficials, però, són les escriptures gurmukhī i xahmukhi.

La situació sociolingüística del panjabi és molt diferent a l’Índia i al Pakistan. Mentre que a l’estat indi del Panjab el panjabi és llengua oficial i és emprada amb normalitat en l’ensenyament, els mitjans de comunicació i la literatura, al Pakistan, malgrat ser la llengua amb més parlants del país (el 44,15 % de la població), el panjabi no és oficial i es troba en una situació de diglòssia, supeditat a l’urdú.

Hi ha molts emigrats panjabis als Estats Units, Austràlia, Regne Unit i Canadà.

Recursos

Activitats en línia