La paraula apòcope prové del grec apokope que significa suprimir, tallar. El verb apocopar significa fer ús de l’apòcope (supressió d’algun so al final de la paraula).
Les apòcopes consisteixen en l’eliminació d’una o més síl·labes o sons àtons al final d’una paraula, de manera que resulta una forma diferent de la mateixa paraula, però regida per un ús especial.
En català h ha diversos tipus de paraules que s’apocopen com: adverbio (tanto — tan), noms (cinema –cine), verbs, determinants i fins i tot podem apocopar noms propis (Toni → Ton) i adjectius (tranquil → tranqui).
Apòcope de noms
- biblioteca → biblio
- bicicleta → bici
- bolígraf → boli
- cinema → cine
- col·legi → col·le
- director, directora → dire
- FC Barcelona → Barça
- fotografia → foto
- institut → insti
- manifestació → mani
- motocicleta → moto
- pel·lícula → peli
- policia → poli
- poliomielitis (malaltia) → pòlio
- president, presidenta → presi
- professor, professora → profe
- secretària → secre
- televisió → tele
Apòcope dels noms propis (apòcope hipocorística)
- Daniel → Dani
- Oriol → Uri
- Rafael → Rafa
- Toni → Ton
Apòcope d’adjectius
- progressista → progre
- retrògrad, retrògrada → retro
- tranquil, tranquil·la → tranqui
Les paraules esmentades es podrien utilitzar en un informatiu, però n’hi ha d’altres que no, com és el cas de les reduccions següents, més pròpies de la llengua col·loquial i possibles en programes més informals: mani, boli, dire, secre, profe, tranqui, , progre, bici, etc.
Acrònims
Un acrònim és una paraula formada amb segments de dues o més paraules, els quals han estat obtinguts per mitjà de l’afèresi (supressió de l’inici) o de l’apòcope (supressió del final). Són paraules creades a partir de la fusió de dues o més paraules.
- inform[ació] + [autom]àtica → informàtica
- mo[dulator] + dem[odulator] → mòdem
- ofi[cina] + [auto]màtica → ofimàtica
- Mari[a] + [Luï]sa → Marisa
- Mari[a] + [Isa]bel → Maribel
- Ma[r]i[a] + Te[resa] → Maite
Fitxes relacionades
Deixa un comentari