Aigües encantades (1907) s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme. La història es desenvolupa en un univers proper, en un context mediterrani i rural, que serveix a l’autor per mostrar la lluita entre l’impuls regenerador associat al coneixement racional i científic, i les forces de la tradició, l’integrisme i la ingenuïtat popular.
“Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l’eternitat”
Aquesta cita del llibre es refereix que els habitants del poble no volen progressar i es queden, per sempre, estancats a la tradició.
“L’àguila deixa el galliner, per sempre…”
Es refereix que ja ha trencat els únics lligams que la unien amb els seus i ella marxarà d’aquell lloc per sempre.
Fragments de l’obra
Teatre Nacional de Catalunya. Direcció: Ramon Simó. Estrena: 2 de març de 2006.
Grup Escènic Casino. Direcció: Francesc Serra. Octubre 2009
Llegeix l’obra: text complet
Sobre Joan Puig i Ferrater
L’obra “Aigües encantades”
Aigües encantades (1908) és una de les obres més destacades de Joan Puig i Ferreter (1882-1956). S’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme. La història es desenvolupa en un univers proper, en un context mediterrani i rural, que serveix a l’autor per mostrar la lluita entre l’impuls regenerador -associat al coneixement racional i científic-, i les forces de la tradició, l’integrisme i la ingenuïtat popular.
És una història amb aires de melodrama familiar, compromesa amb el progrés i la llibertat. Puig i Ferreter va estrenar aquesta obra als 26 anys. Hi mostra, a través del personatge de la jove Cecília principalment, l’enfrontament radical entre el conservadorisme i el progrés, entre la ceguesa col·lectiva i la llum de la ciència, entre l’immobilisme i les reivindicacions de la dona. L’enfrontament desesperat entre Cecília i el seu pare, Pere Amat, és la porta d’entrada per arribar al tremend xoc entre poders fàctics com l’Església, els terratinents i certa classe política, i un noi amb estudis (el foraster) vingut de la ciutat per combatre obscurantismes rurals i supersticions religioses.
És un text militant, amb grans frases i aires ibsenians, un drama en tota regla sostingut sobretot per personatges dibuixats per l’autor amb aires molt teatrals, propis d’aquella època.
Aigües encantades té un punt pamfletari en la denúncia de la ignorància i la falta de llibertat i la idea que amb el teatre es poden arribar a canviar les coses, avui totalment superada. Però és un text il·lustratiu d’una època i unes circumstàncies, valent i directe.
Vocabulari
| ablanir (v.): suavitzar, estovar afligit (adj.): trist alforja (n.f.): sac obert pel mig i tancat pels extrems anhel (n.m.): desig aplacar (v.): apaivagar, calmar, reduir ardent (adj.): encès, apassionat arena (n.f.): sorra argelaga (n.f.): arbust molt espinós astut (adj.): llest baldat (adj.): fatigat batlle (n.m.): alcalde bla, blana (adj.): suau, tou brega (n.f.): baralla, combat brindar (v): oferir brollar (v.): sortir, rajar brogit (n.m.): remor, soroll confús contrada (m.f.): lloc corprès (adj.): admirat, sorprès cucurulla (n.f.): caputxa discòrdia (n.f.): polèmica diplomàcia (n.f.): tacte, habilitat embaucador (adj.): mentider enginy (n.m.): idees, habilitat, aptesa erm (adj.): inhabitat, desert, estèril |
falòrnia (n.f.): bajanada, tonteria feréstec (adj.): salvatge fermar (v.): lligar flagell (n.m.): assot folgadament (adv.): amplament, còmodament foll (adj.): boig gorg (n.m.): clot profund en el llit d’un riu judicar (v.): jutjar llibertar (v.): alliberar mancar (v.): faltar, restar mansuetud (n.f.): mansesa, prudència mantellina (n.f.): peça de seda o randa usada per les dones per cobrir-se el cap menestral (n.m.): persona que té un ofici mormol (n.m.): murmuri, soroll suau mudar-se (v.): canviar-se negligència (n.f.): falta, error, descuit obrar (v.): actuar, fer ofuscat (adj.): cec planyívol (adj.): trist pròdig (adj.): abundant, ple rabejar-se (v.): banyar-se reblar (v.): doblegar la punta, fixar, resoldre remor (n.m.): soroll confús sagnós (adj.): sangonós, brut de sang tedèum (n.m.): càntic litúrgic de lloança, oració tumultuós (adj.): agitat, sorollós |
Continguts que cal saber
- El teatre en el Modernisme.
- El regeneracionisme vitalista.
- La influència d’Henrik Ibsen.
- Aigües encantades com a adaptació d’Un enemic del poble d’Ipsen: paral lelismes.
- Estructura dramàtica.
- El personatge de Cecília.
- Conflicte individual i conflicte col·lectiu; conflicte generacional i conflicte ideològic.
- Les forces immobilistes i reaccionàries i les forces de progrés.
- Oposicions ideològiques: tradició i modernitat, religió i raó, obscurantisme i ciència, ignorància i coneixement, camp i ciutat, acció i inacció , vida i mort, fatalitat i transformació.
- Vergés i el Foraster: actituds davant la tradició i la natura.
- Vitalisme i regeneracionisme en Cecília i el Foraster.
- Elements simbòlics (l’aigua, l’ocell, la tempesta).
Per practicar
195. Després de llegir l’Acte I, escena VII d’Aigües encantades, completa correctament les afirmacions següents:
Activitats (models de preguntes)
| Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, planteja un conflicte ideològic a partir d’una situació concreta. Expliqueu, en primer lloc, quines causes provoquen el conflicte i com es resol; després, digueu quins valors s’hi enfronten i quins personatges encarnen aquests valors (tingueu en compte conceptes com regeneracionisme i vitalisme). |
| El conflicte i la polarització ideològics plantejats a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’encarnen en diversos personatges. Identifiqueu la font del conflicte i descriviu la posició ideològica i vital dels personatges principals. Relacioneu els valors en conflicte amb les idees del Modernisme. |
| Descriviu el personatge de Vergés a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Tingueu en compte, sobretot, la seva relació amb Cecília i l’actitud que adopta davant el conflicte que l’obra planteja. |
| Descriviu el personatge del Foraster i les seves idees a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. |
| El conflicte que planteja Joan Puig i Ferreter a Aigües encantades es pot reduir a un enfrontament entre l’individu i la col·lectivitat, que respon a un sistema d’oposicions ideològiques. Expliqueu en quin moment de l’acció dramàtica es planteja obertament el conflicte, quins valors s’hi oposen i quin paper hi fa la multitud. |
| Expliqueu les característiques del personatge de Cecília a Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Relacioneu la seva actitud amb els conceptes de vitalisme i regeneracionisme, i establiu el sistema d’afinitats i oposicions ideològiques i generacionals que manté amb els altres personatges de l’obra (especialment amb els pares, el Foraster i Vergés). |
| A Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, s’hi superposen dos conflictes: l’enfrontament de Cecília amb els seus pares, i un conflicte ideològic d’abast col·lectiu, centrat en el Foraster. Descriviu aquests dos conflictes, les actituds vitals i ideològiques dels dos protagonistes i els prejudicis a què s’enfronten (tingueu present la relació amb l’obra Un enemic del poble, de Henrik Ibsen). |
Deixa un comentari