Accentuació

Regles d’accentuació

REGLA 1. Accentuem les paraules agudes quan acaben en aquestes 12 terminacions:
a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in

Exemples: demà, faré, rajolí, ocasió, tabú, cabàs, després, pastís, borrós, barnús, suspèn, Berlín

La vocal d’un diftong no és en realitat una vocal. Per això NO s’accentuen paraules com
canteu, trofeu, sortiu, renoi, desmai

REGLA 2. Accentuem les paraules planes quan NO acaben en aquestes 12 terminacions:
a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in

Exemples: vela, mare, poni, carro, atlas, classes, oasis, trossos, virus, parlen, arribin

Feu atenció en aquests casos: les paraules planes com examen, oxigen, fenomen i certamen NO S’ACCENTUEN en SINGULAR, però SÍ en PLURAL:  exàmens, oxígens, fenòmens i certàmens.

I alerta també aquí: NO S’ACCENTUEN les paraules planes acabades en -ia : dia, Maria, voldria, tenia, venia, podia, Rosalia

REGLA 3. Accentuem sempre les paraules esdrúixoles.

Exemples: àguila, pel·lícula, vèrtebra, número, matemàtiques, túnica, elegància, paciència, importància, esdrúixola

Per saber si una paraula acabada en –ia és esdrúixola, hem de mirar quina lletra va abans de –ia. Si hi ha una consonant, la i i la a s’han de separar en dues síl·labes (un hiat). Llavors, serà esdrúixola i, per tant, s’accentuarà: història, memòria, permanència, infància, constància, elegància, àvia, gàbia, ràbia, tèbia, Júlia, Sílvia, Antònia

Per practicar