El teatre
El gènere dramàtic, junt amb el líric i l’èpic pertany a la clàssica divisió sota la qual s’agrupen els gèneres i els subgèneres literaris.
El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que mantenen uns personatges,
En alguns casos, aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem de monòleg.
Si el personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic, aleshores parlem de monòleg interior.
El text
El text de l’obra de teatre conté els mateixos elements narratius que una novel·la. Efectivament, el text ens narra una història viscuda per uns personatges (principals, secundaris, eventuals…) i que segons el tractament que reben seran plans, rodons, arquetipus, etc. I la història, com en la novel·la, es desenvolupa en un plantejament, un nus i un desenllaç. Així mateix també hi podem analitzar un temps i un espai i la utilització d’un o diversos registres lingüístics.
Actes i escenes
No hem de perdre de vista, però, que l’obra teatral és concebuda per a la representació i això fa que hi observem algunes característiques exclusives d’aquest gènere com són els que fan referència a la divisió externa del text en actes. Els actes són unitats de temps i de desenvolupament que corresponen a l’estructuració abans esmentada de plantejament, nus i
desenllaç.
Segons l’esquema clàssic, la peça teatral es divideix en tres actes, però també pot fer-ho en cinc. Aquests, a la vegada, es poden dividir en escenes, és a dir, unitats de temps i acció marcades, bàsicament, per l’entrada i la sortida de personatges.
Les anotacions
El text teatral inclou, generalment, indicacions adreçades al lector i sobretot al director que s’encarregarà de la seva posada en escena. Tot aquest conjunt d’anotacions s’anomena didascàlia i inclou els noms dels personatges, apunts de decoració i d’acció, i acotacions, que són notes explicatives sobre la disposició, gestos i maneres d’actuar dels diversos personatges.
A més, cal tenir en compte quin és l’espai escènic en què es produeix la representació i quina escenografia es prepara per reproduir un clima determinat en l’obra.
Formes teatrals
Les formes teatrals clàssiques són la tragèdia, la comèdia i el drama. Però a aquestes cal afegir-hi altres gèneres mixtos de creació posterior que són el melodrama i la tragicomèdia i alguns gèneres menors com l’entremès, la farsa, el sainet, la paròdia, el mim o pantomima, l’acte sacramental.
Cal esmentar també les formes dramàtiques en què la música té un paper fonamental com l’òpera i els gèneres musicals menors com la sarsuela, l’opereta el vodevil i la revista.
Actualment destaca un nou gènere, el musical, en què s’alterna el ball, la cançó i la veu parlada.
Centrant-nos només en els grans gèneres clàssics, direm que
- la tragèdia tracta temes elevats i seriosos, amb personatges importants i rellevants de la societat dominats per fortes passions i un destí inevitable que plana damunt seu. Aquesta desgràcia implacable és fruit del destí o d’una passió.
- La comèdia té una intenció crítica, satírica o moralitzant. Tracta temes més propers al a quotidianitat i els personatges són més populars, més identificables pel públic i el desenllaç és feliç.
- El drama és considerat un gènere mixt, barreja dels dos anteriors. El tractament del tema és seriós i greu i hi ha la possibilitat d’un desenllaç tràgic, però els personatges són propers als espectadors i poden dominar el seu destí.
Per practicar
Resol aquest enigma
Loading...
Reload document 
Open in new tab 
Deixa un comentari