No totes les paraules i expressions sinònimes són igualment vàlides en totes les situacions, sinó que l’ús de la llengua varia en funció de la situació comunicativa o context en què es produeix un text. Les diferents maneres d’expressar-nos s’anomenen registres i serveixen per adequar-nos a cada situació comunicativa. 

Els registres depenen de quatre factors:

– El tema: si es tracta d’un tema amb un alt grau d’especialització usarem un llenguatge d’epecialitat, amb termes tècnics i científics, però si el tema és més general, el llenguatge també ho serà. Exemple:  mal de coll = faringitis.

– La intencionalitat: si el propòsit comunicatiu és subjectiu farem servir la primera persona (jo, a mi…), lèxic connotatiu dels sentiments (penso, opino, crec, considero…); en canvi, si el propòsit és més objectiu, (informar, explicar) el llenguatge serà més neutre, sense implicacions personals (ús de la tercera persona…)

– El canal: mitjà amb què es vehicula el missatge. L’oral és més espontani i l’escrit ho és menys.

– El grau de formalitat:  té a veure amb la relació interpersonal entre l’emissor i el receptor la qual determina el to i el tractament del missatge. En situacions més formals usarem el tractament de vós o vostè; en canvi, en les situacions comunicatives de més proximitat usarem el tractament de tu.

Exemple

Un mateix missatge formulat per la mateixa persona pot variar molt. Vegem-ho:

a) “Tio, no vaig venir perquè estava penjat de febre. Suava al llit com un porc; i vaig passar de l’examen”.
b) “Lamento no haver pogut assistir a l’examen, tenia molta febre i no em trobava bé. Li adjunto un certificat mèdic per corroborar-ho”.

Analitzem aquests dos missatges força semblants quant a contingut:

Tipus de registres

Registres

 Característiques del llenguatge Tipus de textos
Registres
formals		 Culte o literari Textos molt elaborats.
Voluntat estètica. Riquesa expressiva i subjectivitat.
Figures retòriques.
Mots polisèmics.
Ús de cultismes, arcaismes i llatinismes.		 Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig)
Cientificotècnic Llenguatge objectiu i d’especialitat.
Lèxic precís i exacte.
Prevalen els mots monosèmics.
Evita qualsevol ambigüitat.
Ús de cultismes i neologismes.		 Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.
Estàndard Varietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o sexe.
Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes, col·loquialismes)		 Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics
Registres no formals Col·loquial o familiar Llenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic.
To emfàtic i exagerat.
Tendeix a la subjectivitat.
Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies
Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant)		 Converses de la vida quotidiana ( a casa, amb els amics)
Vulgar Llenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa.
Poca preocupació per la correcció.
Temes considerats tabú (sexe, escatologia)
Ús de mots o expressions considerades grolleres, mots malsonants: renecs, paraulotes		 Parlar de classes socials marginals amb poc estudi de la llengua.
S’usa voluntàriament quan volem transgredir els valors socials establerts.

 

Varietats socials

Són les varietats d’una llengua derivades de la pertinença a un grup social amb el qual es té relació habitual. Les expressions i el vocabulari compartit del grup s’anomena argot.

  • argot juvenil
  • argot professional (metges, advocats, policies, periodistes, la ràdio, etc.)

Per practicar

Nodes 2 513 514 515 517 518
Nodes 4 522 523 540 541

 

2. Busca un sinònim en registre estàndard dels arcaismes següents:

ambdós, àdhuc, esdevenir, car, esguard, trametre, mancar, argent, suara

3. Busca un sinònim en registre estàndard dels llatinismes següents:

in albis, in situ, ipso facto, in fraganti, a priori, sine die, vox populi, alter ego, modus vivendi, inter nos, conditio sine qua non

 4. Quin tipus de registre hi ha en les definicions d’un diccionari? Per què?

5. Classifica aquestes paraules segons el seu significat:

taujà, pitot, obtús, content, dur, marejat, alegre, beneit, totxo, gat, tòtil, pet

– estar borratxo:
– ser poc espavilat:

 6. Busca un sinònim en registre estàndard dels vulgarismes següents:

istiu, juriol, dingú, domés, menos mal, aiga, jonoll, llavontes, llògica, cort, prespectiva, fandilla, llavores, sapiguer, vegilar, vai gafar, hai de fer, per nar a, demà niré, ideia

 

Print Friendly, PDF & Email