Un bestiari és un tipus de llibre que recull les bèsties i monstres
explicant la seva simbologia i atributs
Els humans sempre hem sentit una gran atracció pels animals. En la nit dels temps, ja els pintàvem a les coves, i avui encara són presents en moltes festes populars en què fem sortir àguiles, mulasses i dracs en danses i correfocs.
En la literatura, ja des de molt antic, ens han servit per atribuir-los tant els nostres defectes com les nostres qualitats. Els animals són els protagonistes de les faules, però també hi ha hagut poetes que els han tractat amb una humanitat generosa. És el cas dels llibres de poemes anomenats bestiaris, en els quals es descriuen bèsties i bestioles amb amor i simpatia, de vegades amb humor i compassió, però també amb un punt d’admiració.
Els bestiaris són reculls de textos, mig científics mig ficticis, que reunien en unes mateixes pàgines descripcions d’animals reals i imaginaris, sempre amb una intenció didàctica. Des de temps molt antics, l’ésser humà ha vist en les bèsties un mirall: el seu univers esdevé un món simbòlic, que reflecteix el caràcter, la moral i el comporta- ment humans. Per això, observant atentament els animals, les persones aprenen a conèixer-se elles mateixes, a distingir el bé del mal.
Bestiari de Pere Quart
- Llegeix els poemes de Pere Quart a Mag Poesia
- Més poemes del Bestiari a l’Xtec
- Escolta el poema “Porc” a musicadepoetes.cat
Set poemes del Bestiari de Josep Carner
Bestiari (1964) de Josep Carner és un recull de més de 150 poemes de tema animalístic, gairebé tots inèdits, compost a partir del material inicialment destinat a Museu zoològic (1963).
L’ELEFANT —Salut i alegria. Tinc una estatura…! Per plans i muntanyes Bé em faria trist I en pena o en pompa, |
EL GALL DINDI —Hores ha que, per ma pena, Gran gentada, veus cofoies Amb freqüent coqueteria O, passant entre la gent Quin enyor tindré d’aquelles I el que és encara pitjor, |
L’ESTRUÇ Ocell com só Dues coses em fan pena; i com passa de vegades Ocell com só |
EL FALCÓ El falcó de llargues ales, Estén tot el seu plomatge Bat les ales, mou les urpes |
EL GAT —Amb diferents matisos El mèu encara tímid I si un mèu-mèu pidola |
LES GAVINES —Vivim de tristes deixalles Als que sirguen per la terra Gent de testes acotades, |
EL GRILL —Em plau d’ésser vora l’home; Tot sovint, d’una aigua fresca Bona ànima que em somrigui Val a dir-ho: de vegades, Clar de lluna, boira fina, |
Deixa un comentari