Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE.
La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com témer.
Particularitats:
1. En català la normativa no accepta cap infinitiu ni cap gerundi acabat en -GUER / -GUENT.
Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
2. Hi ha alguns participis de verbs de la 2a conjugació que solem dir i escriure malament: cabut, emès, empès, estret, fos, inclòs, mòlt, percebut, post, pres, sabut, venut…
3. pondre —> posta: la posta dels ous, la posta de sol
posar —> posada: la posada a punt
4. compondre / composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.
Irregularitats
Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats:
Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…)
En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin):
Aprèn————————Apreneu
Aprengui———————Aprenguin ——————————–Aprenguem
Exemples: verbs velars. Vegeu el verb conèixer
Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en:
– cebre –> concebre, percebre…
– batre –> combatre, rebatre…
– córrer –> recórrer, concórrer, incórrer…
– rompre –> interrompre, correompre…
El problema en aquests verbs és que de vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)
En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:
| Present indicatiu | Present subjuntiu | Imperatiu | |
| CANTAR | 1a cantem 2a canteu |
1a cantem 2a canteu |
1a cantem 2a canteu |
| TÉMER | 1a temem 2a temeu |
1a temem2a temeu | 1a temem 2a temeu |
| DORMIR | 1a dormim 2a dormiu |
1a dormim 2a dormiu |
1a dormim 2a dormiu |
En canvi, en els verbs velars no coincideixen.
| Present indicatiu | Present subjuntiu | Imperatiu | |
| PRENDRE | 1a prenem 2a preneu |
1a prenguem 2a prengueu |
1a prenguem 2a preneu |
| PODER | 1a podem 2a podeu |
1a puguem 2a pugueu |
1a puguem 2a pugueu |
En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.
| pugues pugui puguem pugueu puguin |
pren prengui prenguem preneu prenguin |
Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.
Deixa un comentari