Usos de la coma

El nom o l’expressió que utilitzem per cridar l’atenció de la persona a la qual ens dirigim se separa de la resta d’oració amb una coma:

Sandra, em pots dir quin dia és avui?
Escolta, noi, a mi no em vinguis amb romanços!
Ets conscient del que has fet, Manel?

Els elements de la mateixa categoria que formen una sèrie se separen amb una coma, excepte els dos últims si van coordinats per i o per o:

L’equip número 1 és format per la Sara, en Xavier i l’Andrea.
Heu de dur una carpeta, unes estisores, un regle i un bolígraf vermell.

Les explicacions o aclariments que fem enmig del discurs s’escriuen entre comes i es pronuncien en un to de veu més baix:

El noi, trist i abatut, va reconèixer el seu error.
El ciríl·lic, l’alfabet que utilitzen les llengües eslaves, té 33 lletres.
Sòfocles, que és un dels grans dramaturgs grecs, va viure al segle v aC.

Alguns incisos s’escriuen entre parèntesis o entre guions. Per exemple:

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar l’any 1945.
Vam pujar centenars d’esglaons –no sé pas quants– abans d’arribar a dalt.

Els connectors textuals poden aparèixer en diferents posicions dins l’oració i generalment van entre pauses. Per exemple:

Han acabat el pont nou; per tant, ja no haurem de passar pel pont vell.
Han acabat el pont nou i, per tant, ja no haurem de passar pel pont vell.
Els mariners van abandonar el vaixell; en canvi, el capità s’hi va quedar.
Els mariners van abandonar el vaixell; el capità, en canvi, s’hi va quedar.

Els circumstancials que expressen el marc general de l’oració (ordre, moment, lloc, causa, condició, concessió, etc.) solen anar delimitats per una coma, principalment si van al principi de l’oració o intercalats:

Abans de començar, deixeu-me que presenti els músics que m’acompanyen.
En aquesta situació, val més no arriscar-se.
En aquell moment, com que no veia ningú, vaig començar a cridar.
Jo, si fos de vosaltres, no ho faria.
El jutge ha decidit, tenint en compte els seus antecedents, condemnar-lo.

Davant de les conjuncions adversatives però i sinó que se sol escriure una coma:

M’agradaria estudiar més i treure notes millors, però no sé com fer-ho.
L’estiu passat no van fer vacances, sinó que van treballar.

L’element que es presenta com a tema de l’oració i que es pronuncia de manera aïllada per una petita pausa sol anar separat de la resta de l’oració per una coma, tant si va al principi com si va al final:

En Ramon, fa més de mig any que no el veig.
Aquest jersei, no el fiquis mai a la rentadora.
Em va deixar a deure més de sis mil euros, aquell pocavergonya!
De tot això que ha passat, no crec que en sàpiguen res, els seus pares.

En les oracions en què hi ha un verb sobreentès, se sol escriure una coma en el lloc que hauria d’ocupar:

La paraula veí s’escriu amb accent, i la paraula veïna, amb dièresi.

Les pluges de finals de tardor, van provocar inundacions en molts pobles de la costa.

La desfilada de gegants i capgrossos, començarà a les dotze del migdia.

Les pluges de finals de tardor van provocar inundacions en molts pobles de la costa.

La desfilada de gegants i capgrossos començarà a les dotze del migdia.

Tanmateix, convé recordar que entre el subjecte i el verb de l’oració hi pot haver un incís (una explicació o un aclariment), que va entre comes:

Ramon Llull, que és el primer gran escriptor de la nostra literatura, va escriure més de 250 obres.