L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció.
Exemples
| En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un estat que durava en un temps del passat. | Aquell dia nevava. Tothom corria. Ningú no sortia de casa. |
| Usem l’imperfet d’indicatiu per referir-nos a accions habituals del passat | En Robert abans menjava més que no pas ara. |
| També l’utilitzem per descriure persones, coses i situacions en el passat: |
Quan era petita, la Sandra portava dues trenes ben llargues. El poble on vivien aquells avis semblava deshabitat. Llavors aquell poble només tenia quinze veïns. |
Com es conjuga
L’imperfet d’indicatiu dels verbs regulars es conjuga d’acord amb aquests verbs model:
| 1 cantar | 2a perdre | 2b témer | 3a dormir | 3b servir |
| cant ava cant aves cant ava cant àvem cant àveu cant aven |
perd ia perd ies perd ia perd íem perd íeu perd ien |
tem ia tem ies tem ia tem íem tem íeu tem ien |
dorm ia dorm ies dorm ia dorm íem dorm íeu dorm ien |
serv ia serv ies serv ia serv íem serv íeu serv ien |
Remarques ortogràfiques
| Les terminacions dels verbs de la primera conjugació s’escriuen amb ve baixa (-ava, -aves, -ava…); la primera i la segona persones del plural s’escriuen amb accent (–àvem, –àveu). |
| Les terminacions –ia, –ies, –ia, –ien dels verbs de la segona i de la tercera conjugacions s’escriuen sense accent; la primera i la segona persones del plural (–íem, –íeu) van amb accent. |
| Les terminacions d’uns quants verbs de la tercera conjugació, com agrair, posseir o produir, s’escriuen amb dièresi (–ïa, –ïes, –ïa, –ïen) o amb accent (–íem, –íeu). |
Per practicar
| Nodes 1 | 257 | 258 | ||||
Deixa un comentari