La literatura
La literatura és l’art de la paraula, és a dir, la creació escrita o oral destinada a proporcionar, per la seva bellesa, una emoció agradable a qui la llegeix o l’escolta. Així doncs, la literatura comprèn tant les obres escrites com les que es transmeten de forma oral.
Originàriament, la paraula literatura servia per designar ‘tot allò que era fet amb lletres’; en l’actualitat, però, diferenciem els textos realitzats amb intenció artística (textos literaris) de la resta (textos utilitaris).
Els gèneres literaris
Les creacions literàries, en funció de les seves característiques formals i de contingut, s’agrupen en els gèneres literaris següents:
Poesia: Text literari escrit en vers. |
Poesia lírica: Creació literària en vers en la qual predomina l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu. Poesia èpica: Creació literària en vers que narra la història d’uns personatges heroics. |
Narrativa: Narració d’una història protagonitzada per uns personatges. |
Conte: Narració breu, escrita en prosa, que sol presentar una trama senzilla. En l’àmbit de la literatura popular de transmissió oral, se solen distingir tres subgèneres:
Novel·la: Narració llarga, escrita en prosa, que presenta una trama complexa, és a dir, la informació dels fets i les accions es transmet de manera fragmentada o discontínua per tal de crear la intriga necessària en el lector. Segons el contingut, les novel·les se solen classificar en subgèneres:
|
Teatre: Text literari destinat a ser representat davant un públic per actors i actrius. |
Tragèdia: Elements seriosos amb un desenllaç fatal. Drama: Elements realistes amb un desenllaç incert. Comèdia: Elements graciosos amb un desenllaç feliç. |
Assaig: Text en prosa destinat a l’anàlisi i l’opinió. |
Característiques de la narració
Les obres narratives presenten uns elements comuns:
La veu del narrador | És la veu que ens conta la història. El narrador pot ser un dels personatges de la història (narrador intern) o un ésser que no intervé en la història (narrador extern). |
Els personatges |
Són els éssers creats per l’autor que protagonitzen els fets narrats. El personatge principal s’anomena protagonista i, si hi ha un personatge que s’enfronta al protagonista, aquest s’anomena antagonista. En els gèneres populars (rondalles, llegendes, faules…) els personatges poden ser animals o objectes personificats. |
L’argument | És el conjunt d’esdeveniments o fets que es narren (constitueix l’esquelet de la història). |
Els temes | Són els assumptes generals que apareixen tractats en l’argument de l’obra. Són temes freqüents de les narracions els conflictes familiars, l’amistat, l’enamorament i l’amor, la injustícia, les desigualtats socials, la marginació, etc. |
L’ambientació | És la descripció de tot allò que ens permet situar els fets narrats en un lloc determinat (un espai tancat, una gran ciutat, un desert, un altre planeta…) i en una època determinada (la nostra època, l’època medieval, el futur…). |
L’estructura | És el conjunt de parts en què es pot dividir l’obra. L’estructura tradicional consta de tres parts: a) el plantejament (primera part de la narració en què se’ns presenta el protagonista en un ambient determinat i amb algun problema a resoldre); b) el nus (part central de la narració en què una sèrie d’esdeveniments compliquen l’existència del protagonista i creen una intriga en el lector o oïdor per saber com es resoldrà el problema) c) el desenllaç (part final de la narració en què es dóna solució –positiva o negativa– al problema). |
La forma literària | És la manera que tria l’autor en cada moment per transmetre la informació. N’hi ha tres: a) la narració o relat (explicació de les accions que protagonitzen els personatges) b) la descripció (explicació de les característiques dels personatges, els espais, els objectes, etc.) c) el diàleg (reproducció de les paraules que diuen els personatges). |
La prosa i el vers
La prosa és la forma habitual d’escriure: en prosa s’escriuen les cartes, els diaris, els contes, les novel·les, etc. Les frases s’escriuen una darrere l’altra formant blocs més o menys llargs que anomenem paràgrafs (el punt i a part indica l’acabament d’un paràgraf).
El vers és la forma tradicional d’escriure la poesia: ratlles curtes, amb un nombre regular de síl·labes, en què sovint rimen les últimes paraules. Els versos se solen agrupar en blocs més o menys llargs que anomenem
estrofes.
30 novembre 2021 at 15:40
ho esplica molt be el que pasa es que a la literatura li falta més informacio o explicaro millor pero en lleneral esta molt be he apres molt.
2 desembre 2019 at 15:18
Molt interessant, m’ha servit de molt