Els verbs acabats en –aure, –eure, –iure i –oure comparteixen moltes de les variants irregulars del verb creure o del verb beure. Fixa’t que podem obtenir les variants irregulars a partir de les formes del present d’indicatiu.

Verb caure

El verb caure presenta diverses formes irregulars:

a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –u– del radical per –i-: caic, caigui, caiguéscaigut

b) També canvien la –u– del radical per –i– les formes caiem, caieu, caient i les formes de l’imperfet d’indicatiu (queia, queies…).

c) L’imperfet d’indicatiu presenta una arrel diferenciada: queia, queies

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
caic
caus
cau
caiem
caieu
cauen
queia
queies
queia
quèiem
quèieu
queien
caiguí
caigueres
caigué
caiguérem
caiguéreu
caigueren
cauré
cauràs
caurà
caurem
caureu
cauran
cauria
cauries
cauria
cauríem
cauríeu
caurien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
caigui
caiguis
caigui
caiguem
caigueu
caiguin
caigués
caiguessis
caigués
caiguéssim
caiguéssiu
caiguessin
cau
caigui
caiguem
caieu
caiguin
Gerundi caient Participi caigut
 Es conjuguen com caure: escaure recaure, decaure

Verb creure

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
crec
creus
creu
creiem
creieu
creuen
creia
creies
creia
crèiem
crèieu
creien
creguí
cregueres
cregué
creguérem
creguéreu
cregueren
creuré
creuràs
creurà
creurem
creureu
creuran
creuria
creuries
creuria
creuríem
creuríeu
creurien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
  cregui
creguis
cregui
creguem
cregueu
creguin
cregués
creguessis
cregués
creguéssim
creguéssiu
creguessin
creu
cregui
creguem
creieu
creguin
Gerundi creient Participi cregut
Es conjuguen com creure: creure’s, jeure, ajeure’s, riure, somriure, seure, asseure’s.

Verb beure

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen
bevia
bevies
bevia
bevíem
bevíem
bevien
beguí
begueres
begué
beguérem
beguéreu
begueren
beuré
beuràs
beurà
beurem
beureu
beuran
beuria
beuries
beuria
beuríem
beuríeu
beurien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
  begui
beguis
begui
beguem
begueu
beguin
begués
beguessis
begués
beguéssim
beguéssiu
beguessin
beu
begui
beguem
beveu
beguin
Gerundi bevent Participi begut
Es conjuguen com beure: deure, escriure, descriure, moure, commoure, remoure i els altres derivats.

 

Verb coure

El verb coure presenta diverses formes irregulars:

a) Les formes que segueixen el model velar perden la –u– del radical: coc, cogui, cogués

b) També perden la –u– del radical les formes coem, coeu, coent.

c) L’imperfet d’indicatiu perd la –u– del radical i incorpora una -i- tònica, que porta dièresi o accent: coïa, coíem

d) El participi és cuit (si el significat és el de coure els aliments:ja hem cuit els pèsols) o cogut (si el significat és el de produir una sensació de coïssor: els ulls m’han cogut tota la nit).

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
coc
cous
cou
coem
coeu
couen
coïa
coïes
coïa
coíem
coíeu
coïen
coguí
cogueres
cogué
coguérem
coguéreu
cogueren
couré
couràs
courà
courem
coureu
couran
couria
couries
couria
couríem
couríeu
courien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
cogui
coguis
cogui
coguem
cogueu
coguin
cogués
coguessis
cogués
coguéssim
coguéssiu
coguessin
cou
cogui
coguem
coeu
coguin
Gerundi coent Participi cuit
 Es conjuguen com coure els verbs recoureclouredescloure, incloure, recloure (menys en el participi: clos, desclòs), plaure, desplaure i complaure (excepte en el participi: plagut, complagut).

 

Alguns verbs d’aquest grup presenten formes pròpies en el present i en l’imperfet d’indicatiu:

caure cloure coure plaure
Present Imperfet Present Imperfet Present Imperfet Present Imperfet
caic
caus
cau
caiem
caieu
cauen
queia
queies
queia
quèiem
quèieu
queien
cloc
clous
clou
cloem
cloem
clouen
cloïa
cloïes
cloïa
cloíem
cloíeu
cloïen
coc
cous
cou
coem
coeu
couen
coïa
coïes
coïa
coíem
coíeu
coïen
plac
plaus
plau
plaem
plaeu
plauen
plaïa
plaïes
plaïa
plaíem
plaíeu
plaïen

 

Per practicar

verbs.cat caure creure jeure somriure seure
coure incloure plaure complaure