HI VAIG, ALLÀ BAIX?
En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada.
Amb les lletres g i j representem un so sonor, i amb la lletra x i el dígraf ix representem un so sord. El so sonor es pronuncia fent vibrar les cordes vocals, com en els mots gel i joia. El so sord es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals, com en els mots xarxa, caixa i peix.
És important pronunciar bé aquests sons, ja que ens permeten diferenciar aquests parells de paraules:
so sonor | so sord |
joc gec metge |
xoc xec metxa |
A final de paraula, els grups –tx i –ig representen el mateix so: es tracta d’un so sord compost o africat, com en els mots despatx i maig.
Tots els sons anteriors s’articulen a la zona del paladar; per això direm que són palatals.
Recorda que la lletra x rep el nom de xeix quan sona com xarxa. En canvi, rep el nom d’ics quan sona com exemple. D’altra banda, les lletres ix formen un dígraf (grup de dues lletres que representa un so) en aquells parlars que no pronuncien la i, per exemple, caixa. Aquí, aquest grup de dues lletres és tractat com a dígraf.
Ortografia de G / J
S’escriu g davant e, i | geniva, girafa, rigidesa, imatge, monges |
S’escriu j davant a, o, u | jardiner, joventut, juguesca, pluja, pitjor, pujada, platja |
Excepcions: – Grups -jecc- i -ject-: – El verb jeure i derivats: – Noms d’origen bíblic: – Altres mots |
injecció, objecte, projecció, projecte jec, jeus, jeia… Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem jerarquia, jersei, jeroglífic, majestat |
Alternança de g/j La norma anterior fa que hi hagi una alternança ortgràfica g/j en moltes famílies de paraules. |
menjar, menja, menges, mengem, menjador, barrejar, barreja, barreges, barregen, barrejo, barregi… enveja, enveges, envejar, envegen, envejo, envegi… |
Ortografia de X / IX
S’escriu x | – a principi de paraula | xàfec, xerrada, xiprer, xumet |
– darrere consonant | anxova, marxar | |
– darrere la vocal i | guix, guixar, guixaire | |
– darrere el diftong au | rauxa, disbauxa | |
S’escriu amb ix | – darrere vocal | caixa, reixa, coixa, cuixa, peix, (color) beix |
Altres sons de la lletra X
El so compost sonor [gz]: | exemple, exercici, examen, exèrcit |
El so compost sord [ks]: | explica, textos, taxi, fix, fixar, expressió |
ALERTA: s’escriuen i es pronuncien amb -s- | estrany, estranger |
Ortografia de –tx / –ig a final de paraula i derivats
-tx final –> família de paraules amb -tx- | |
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –tx en les paraules de les famílies que presenten –tx– enmig de paraula. | despatx –> despatxat, despatxet esquitx –> esquitxos, esquitxar escabetx –> escabetxar, escabetxat cartutx –> cartutxos, cartutxera |
-ig final –> família de paraules amb -j- o -g- | |
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –ig (darrere i només s’escriu –g) en les paraules de les famílies que presenten –j– o –g– enmig de paraula. | passeig –> passejar, passegen boig –> boja, bogeria desig –> desitjar, desitgen mig –> mitjana, mitgera |
Excés i accés
Els substantius excés i accés es pronuncien igual en català oriental, malgrat que la grafia i el significat són diferents. Convé no confondre’ls quan els escrivim.
excés: Un excés és una cosa que sobrepassa un límit o una mesura establerts.
|
accés:
|
Embarbussaments
En Panxo va dir al Pinxo: —Vols que et punxi amb un punxó? I el Pinxo va dir al Panxo: —Punxa’m però a la panxa, no. |
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. |
Que ingenu és l’Eugeni i quin geni que té l’ingenu de l’Eugeni! |
Gens de gent té en general el gerent gens gentil amb la gent. |
Per practicar
Nodes 2 | 324 | 325 | 326 | 327 | 328 | 329 |
330 | 331 | 332 | 333 | 348 | 349 | |
350 | 351 | 352 |
liveworksheets.com | 170 | |
Dictats en línia | Elemental B1 | Intermedi B2 |
Activitat de síntesi
Agafa les paraules que consideris més difícils per tu i crea un núvol de paraules ben bonic.
|
Deixa un comentari