Semblança d’un apassionat
Vida
Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918-Barcelona, 1990) fou un clandestí en una societat segrestada. Fill d’una antiga nissaga nobiliària, va néixer dins els murs d’un castell de la inhòspita Segarra, propietat de la família paterna. Fou un adolescent solitari carregat d’expectatives durant la República en una petita capital de comarca, i un jove soldat que va fer la guerra en el bàndol dels vençuts. Un escriptor de posicions insubornables al llarg de la dictadura franquista i un intel·lectual isolat en una democràcia avara que, per al nostre autor, desdibuixa clarament les llibertats col·lectives. El silenci de la crítica a l’entorn de la seva obra féu que, els darrers anys de la seva vida, l’escriptor covés la idea de fracàs. Al seu enterrament, hi assistí la seva muller, la seva filla i un bon amic que arribà tard.
Amb tot, ha estat un dels escriptors més llegits de la postguerra i ens ha llegat una obra poètica considerable: uns centenars d’articles periodístics amb el seu respectable nombre d’entusiastes, unes quantes peces teatrals cabdals, l’obra novel·lística de més gruix de la nostra literatura amb la corresponent legió de lectors i, encara, un radical concepte de la creativitat i una imatge d’autor que compromet el seu ésser a cada ratlla. D’antuvi, presumia aquell fracàs; lliurat del tot a un univers-escriptura de rebel coherència interna no sols és un capítol estel·lar de la literatura catalana contemporània: és una aportació rotunda a la història de la nostra cultura.
Autors 2.0. Manuel de Pedrolo
Enllaços relacionats
Deixa un comentari