Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler
Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent:
a) Presenten tres formes en l’arrel i que, en general, segueixen el model de vendre.
b) La primera persona del present d’indicatiu acaba en -c (venc, aprenc, dolc, fonc).
b) Les formes del present, de l’imperfet de subjuntiu i del passat simple s’escriuen amb -gu- (vengui, aprengui, aprengués, aprengué; dolgui, dolgués, dolgué; fongui, fongués, fongué).
c) Les formes del futur i del condicional tenen la –d– de l’infinitiu (vendré, aprendré, aprendria; doldré, doldria; fondré, fondria); en canvi, les formes del present i de l’imperfet d’indicatiu perden aquesta consonant (ven, venia, aprèn, aprenia).
Verb vendre
Indicatiu | ||||
Present venc ven s ven ven em ven eu ven en |
Imperfet ven ia ven ies ven ia ven íem ven íeu ven ien |
Passat simple venguí vengueres vengué venguérem venguéreu vengueren |
Futur vendré vendràs vendrà vendrem vendreu vendran |
Condicional vendria vendries vendria vendríem vendríeu vendrien |
Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present vengui venguis vengui venguem vengueu venguin |
Imperfet vengués venguessis vengués venguéssim venguéssiu venguessin |
— ven (tu) vingui (vostè) venguem (nosaltres veneu (vosaltres) venguin (vostès) |
||
Gerundi: | venent | Participi: | venut |
Verb aprendre
Indicatiu | |||||
Present aprenc aprens aprèn aprenem apreneu aprenen |
Imperfet aprenia aprenies aprenia apreníem apreníeu aprenien |
Passat simple aprenguí aprengueres aprengué aprenguérem aprenguéreu aprengueren |
Futur aprendré aprendràs aprendrà aprendrem aprendreu aprendran |
Condicional aprendria aprendries aprendria aprendríem aprendríeu aprendrien |
|
Subjuntiu | Imperatiu | ||||
Present aprengui aprenguis aprengui aprenguem aprengueu aprenguin |
Imperfet aprengués aprenguessis aprengués aprenguéssim aprenguéssiu aprenguin |
aprèn (tu) aprengui (vostè) aprenguem (nos.) apreneu (vos.) aprenguin (vostès) |
Verb doldre (o doler)
Indicatiu | ||||
Present dolc dols dol dolem doleu dolen |
Imperfet dolia dolies dolia dolíem dolíeu dolien |
Passat simple dolguí dolgueres dolgué dolguérem dolguéreu dolgueren |
Futur doldré doldràs doldrà doldrem doldreu doldran |
Condicional doldria doldries doldria doldríem doldríeu doldrien |
Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present dolgui dolguis dolgui dolguem dolgueu dolguin |
Imperfet dolgués dolguessis dolgués dolguéssim dolguéssiu dolguessin |
dol (tu) dolgui (vostè) dolguem (nosaltres) doleu (vosaltres) dolguin (vostès) |
||
Gerundi: | dolent | Participi: | dolgut |
Es conjuguen de la mateixa manera els verbs acabats en -soldre: resoldre, dissoldre (llevat del participi: resolt / resolta; dissolt / dissolta). |
La forma del participi dels verbs acabats en –ndre no segueix el mateix patró: ofendre (ofès / ofesa), pondre (post / posta), fondre (fos / fosa), vendre (venut / venuda).
Verb voler
Indicatiu | ||||
Present vull vols vol volem voleu volen |
Imperfet volia volies volia volíem volíeu volien |
Passat simple volguí volgueres volgué volguérem volguéreu volgueren |
Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran |
Condicional voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien |
Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin |
Imperfet volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin |
vulgues (tu) vulgui (vostè) vulguem (nosaltres) vulgueu (vosaltres) vulguin (vostès) |
||
Gerundi: | volent | Participi: | volgut |
Per practicar
Nodes 3 | 433 | 434 | 418 | 420 | 425 |
412 | 413 | 414 | 415 | ||
verbs.cat | vendre | aprendre | encendre | fondre | entendre |
resoldre | dissoldre | doldre | valer | voler |
Deixa un comentari